Serveis gratuïts i impostos

No hi ha cap dubte que l’extraordinari èxit de l’anomenat i envejat model Europa, aconseguit al llarg de la segona meitat del segle XX, es pot descriure amb tres paraules: Pau, Democràcia, i Estat del Benestar. Tots tres són fonamentals, però és probable que, sense el tercer, hagués estat difícil consolidar els altres dos. Ho estem experimentant ara quan veiem que el tercer es va degradant i fa trontollar els altres. La clau d’aquest tercer és la universalitat, la qualitat dels seus serveis, i la gratuïtat, és a dir el finançament via ingressos públics.

"L'èxit de l'envejat model Europa es pot descriure amb Pau, Democràcia i Estat del Benestar"

Aquestes darreres setmanes, he tingut dues ocasions de constatar personalment que a Catalunya s’està ressentint fortament la qualitat de la sanitat, no pas la dels seus professionals, però sí l'organització, les demores, les esperes, i la precipitació en l’assistència i l’atenció. He recordat i entès les recents aturades de personal sanitari contra “les retallades” dels darrers anys i he pensat que, tant en aquest sector com en l’ensenyament, hi ha un fort dèficit de finançament i de recursos humans, fet segurament agreujat per una desviació de l’atenció de l’actual govern cap a altres preocupacions polítiques.

Coincideix tot això amb un moment en què s’estan negociant els pressupostos públics, tant a Madrid com a Barcelona. Veiem com allà alguns partits catalans estan negant el suport a uns pressupostos que podrien començar a resoldre parcialment aquests dèficits, i aquí els mateixos partits s’oposen a considerar algunes mesures fiscals de modificació d’impostos que altres proposen i que podrien augmentar la capacitat d’actuació social del govern català. Ja he dit més d’un cop que crec un gran error la primera postura i no vull repetir-ho; ara vull parlar només de la segona, i ho faig criticant clarament els que s’oposen a possibles pujades d’impostos.

"És un gran error negar el suport a uns pressupostos que podrien començar a resoldre parcialment aquests dèficits"

Començo amb una obvietat a voltes oblidada: El que és important no és l’impost sinó la recaptació. I això depèn no només de la lletra dels impostos, sinó del compliment per part dels contribuents i de la capacitat de control. No crec que calgui explicar una vegada més que a Espanya i a Catalunya el volum dels pressupostos públics en relació al PIB està entre 8 i 10 punts per sota dels països de l'euro, països quins serveis públics voldríem copiar. Mentre existeixi aquesta debilitat fiscal no es pot pretendre la mateixa qualitat!

M’atreveixo a fer un seguit de recomanacions molt simples:

-  No es tracta que els que paguen paguin més, sinó que paguin tots. Cal una forta acció per reduir l’evasió fiscal i augmentar la recaptació; però amb això no n’hi haurà prou.

- Cal revisar la part superior de l’escala d’alguns dels impostos existents (renda, societats, IVA...), cal recuperar alguns dels impostos suprimits els darrers anys, anant molt en compte amb la idea de noves supressions i cal prendre iniciatives de creació d’algun nou impost per fer front a noves situacions (canvi climàtic, envelliment demogràfic...).

- Cal recordar que els impostos tenen una triple finalitat: recaptar recursos; redistribuir la renda i la riquesa; i incentivar o desestimular comportaments privats. No es pot prioritzar la primera i oblidar les altres dues, cosa que ha succeït sovint.

- Cal que el disseny de l’impost no sigui massa complex, ni tingui massa possibilitats de deduccions o d’excepcions, que fan que només qui té recursos per pagar un bon assessor pugui eludir pagaments. Els impostos han de ser fàcils de liquidar de forma més o menys automàtica en operacions de mercat. Tant en aquest cas, com en les autoliquidacions personals hi ha d’haver una forta acció inspectora.

- Els impostos han de tenir un caràcter universal, però s’han de dissenyar i d’aplicar de tal manera que afectin de forma molt més que proporcional segons els nivells de renda i de riquesa de les persones, o de facturació d’empreses i professionals autònoms.

Adaptacions fiscals en aquest sentit són necessàries i urgents.