Els darrers dies tots hem viscut, i molts han patit, dificultats i enfrontaments al voltant del transport públic. No ens pensem pas que el problema s’ha resolt: podem estar segurs que es revifarà. És la mostra, una vegada més, de què la lentitud per adaptar les normes i les regulacions a les noves capacitats i oportunitats que ofereix la tecnologia, fa que el progrés, en comptes de servir per facilitar la tasca dels treballadors i millorar la qualitat dels serveis que reben els usuaris, generi perjudicis i malestar a uns i als altres.
"No ens pensem pas que el problema del transport públic s’ha resolt: podem estar segurs que es revifarà. És la mostra de la lentitud per adaptar les normes i les regulacions a les noves capacitats i oportunitats que ofereix la tecnologia"
Les plataformes han aparegut gràcies a la digitalització, a la connectivitat en les xarxes, i als telèfons mòbils. S’han introduït en molts sectors d’activitat però jo voldria ara, a més de fer unes reflexions generals, enforcar-ho específicament a un sector pel seu caràcter de servei públic.
Vull dir en primer lloc que la gran majoria d’aquestes noves possibilitats tecnològiques han de ser utilitzades al servei del benestar col·lectiu. Seria un gran error posar-hi entrebancs o rebutjar-les, cosa que a més seria inútil, ja que són aquí per quedar-se. Ara bé, aquesta acceptació no es pot fer sense entendre que representen un canvi en molts aspectes i que exigeixen una revisió i adaptació de les normes existents tant en el món del treball, com en algunes regles de la convivència. Això és el que clarament ens està faltant, tant en el referent a les relacions empreses-treballadors, com en les modalitats del transport de persones en l’àmbit urbà.
Quan les plataformes col·laboratives s’introdueixen en activitats de lliure mercat i per tant de competència, crec que és l’aspecte laboral el que cal tenir en compte a fi d’evitar que siguin un instrument d’explotació. Sense ser un expert, penso que les plataformes, a més de ser bones eines per facilitar un servei, han fet aparèixer empreses que mantenen amb un conjunt de treballadors relacions de tipus laboral que són molt diferents a les clàssiques. Per això cal una adaptació.
Però en el cas del transport urbà de persones, es tracta d’un servei de titularitat pública subjecte a unes llicències, a unes normes tarifàries, i a altres regulacions. Per tant l’adaptació no és només un tema laboral sinó que té un abast més ampli.
Reprodueixo algunes preguntes que jo m’he fet, o que m’han fet, durant aquests dies al respecte.
- És lògic que les llicències estiguin en mans de persones però també d’empreses, el que suposa unes relacions laborals molt diferents?
- És lògic que es permeti la propietat i el traspàs mercantil de llicències, en comptes del retorn a l’Administració quan acabi la seva vigència, evitant l’arbitrarietat del traspàs i l’especulació?
- Si els mecanismes de les plataformes han pogut millorar el servei pels usuaris, perquè no s’ha pres la iniciativa d'introduir-los en el servei públic del taxi i millorar la seva qualitat?
- Per què hi ha hagut un clar moviment de “fugir d’estudi” traspassant la competència de regulació d’una administració a una altra? És per incompetència o per estalviar-se crítiques?
- Quan la vaga és un mitjà de protesta entre empresa i treballadors, aturar l’empresa té sentit; però aturar un servei públic perjudica fonamentalment a tercers que no hi tenen cap responsabilitat. És útil i eficaç? O pot ser fins i tot contraproduent de cara als que la provoquen?
- Es pot acceptar que uns i altres omplin dia rere dia els carrers de cotxes aparcats, i els responsables de l’ordre públic no ho prevegin, no ho impedeixin, o no ho sancionin? És clar que mentre hi hagi autoritats públiques que animen a “tallar carreteres”...
- Quin efecte tindrà que quan cent mil persones del sector tecnològic arribin a la “Capital Mundial de la Mobilitat” es trobin que aquí han estat rebutjades aquestes plataformes que funcionen en tants altres llocs? Espero que cap efecte...