Potser Matusalem no va viure els 969 anys que diu el Gènesis 5.20, però basta amb llegir les esqueles per veure que la població està envellint. L'esperança de vida al néixer, a Espanya, ha passat dels 44 als 83 anys en un segle. La població de més de 65 anys passarà del 19% actual al 34% el 2050. A causa, en part, de l'augment de l'esperança de vida i, en part, a la caiguda de la fecunditat com a conseqüència de la incorporació de la dona al món laboral i a factors socials i culturals; i sobretot a la millora en la higiene i els antibiòtics que han fet innecessari tenir tants fills com fa un segle.
Aquest fenomen demogràfic coincideix amb l'encara creixent expansió de la població juvenil a l'Àfrica, que pot, en part, suplir la caiguda de joventut nacional. Al respecte el que cal és crear un flux ordenat des dels països d'origen en els que se'ls doni una educació en l'idioma i els costums que facilitin la seva integració, i una formació en les habilitats necessàries per ser productius. Per reduir al màxim el risc de ser rebuts amb hostilitat, perquè el repte no és la immigració sinó la integració.
Quasi el 50% de les empreses de Fortune 500 varen ser fundades per immigrants o pels seus fills. Es parla molt de com afectarà tot això a les pensions i al sistema assistencial. Hi ha qui diu que igual que les prediccions de Malthus que l'augment de la població portaria a fams, tampoc es compliran les de la conseqüència de la catàstrofe de l'hivern demogràfic, ja que la robòtica i la intel·ligència artificial permetran superar-les. Portant-nos, a més a més, a un món en què haurà d'haver-hi una pensió general i llibertat de consum d'estupefaents, per acontentar a una població ociosa.
L'objectiu de la civilització no és el creixement econòmic. Aquest és un mitjà per assolir una millora en el benestar, en la qualitat de vida. Aquest envelliment de la població ho suposa també de la mà d'obra, el que crea un repte per a les empreses que hauran d'esforçar-se a retenir-los i reciclar-los. Perquè va creixent el nombre de persones en edat avançada, que manca de les capacitats de les més joves.
"L'envelliment de la població crea un repte per a les empreses que hauran d'esforçar-se a retenir-los i reciclar-los"
Una esperança de vellesa més prolongada, relativament sana de forma inicial, precisa d'una major seguretat econòmica. Això pot portar a retardar l'herència econòmica i a la successió en el poder a l'empresa familiar. Per cert, que si volem pal·liar aquest problema sense morir-nos, tenim el pacte successori (art 431 del Codi Civil català).
La sèrie de televisió Successions ajuda a reflexionar sobre aquest tema. Cada cop són més les famílies en les quals conviu major nombre de generacions. A alguns se'ls pot coure l'arròs esperant el relleu. A la família reial anglesa Isabel II té 92 anys, el seu hereu Carles, 69, l'hereu d'aquest, Guillermo, en té 36 i el seu fill, Jordi, 5.
Una altra qüestió demogràfica és l'augment de la poligamia successiva, amb el que el nombre d'integrants de la mateixa generació i branca descendents de diferents progenitors vius és creixent. Així pot dificultar la transmissió dels valors de la família empresària, el que és un dels elements que ajuden a garantir la continuïtat de l'empresa familiar. El nombre d'integrants de les properes generacions serà inferior de les precedents. Hi haurà un nombre suficient de capacitats i interessats en la continuïtat de l'empresa familiar?