Empreses familiars, mitjanes i anònimes

La majoria dels estudis sobre empresa familiar que conec es refereixen a empreses de dimensió “gran”. Això em va portar a fer un estudi per tractar de quantificar les fortaleses i les debilitats de l’empresa familiar d'una dimensió mes “mitjana”. En el moment de redactar aquesta columna han participat 96 empreses a l'estudi amb una facturació mitjana de 28 milions d’euros (entre 1 i 850). El 51% estan en segona generació de propietat, i les famílies empresàries estan formades per entre tres i cinc integrants.

"És important que la marxa del negoci sigui una fortalesa, perquè el substantiu és empresa, familiar és l’adjectiu. Preocupa que la principal debilitat sigui la comunicació"

És una enquesta anònima. És voluntària, el que vol dir que han contestat persones sensibilitzades en relació a temes d’empresa familiar. És una enquesta de respostes subjectives, i cal tenir en compte que les persones solem tenir una perspectiva més aviat positiva de nosaltres mateixos. És una enquesta ràpida ja que es tracta d'indicar el grau de coincidència en relació a cada una de les propostes.

Les 24 preguntes s’agrupen al voltant de quatre temes: NEGOCI, ESTRUCTURA, COMUNICACIÓ i PROTOCOL. En una escala de 0 a 10, els resultats globals de cada àrea són: 6,3 – 5,2 – 4,4 i 5,1, respectivament. Però ja sabem que hi ha veritats, mentides i estadístiques; que “si una persona es menja un pollastre i un altre se’l mira, han menjat de mitja mig pollastre cadascuna”. A més, una diferencia de 4,4 a 6,3 no sembla massa gran, encara que “pam més, pam menys, tots mengem pel clatell”. De totes formes és important que la marxa del negoci sigui una fortalesa, perquè el substantiu és empresa, familiar es l’adjectiu. Preocupa que la principal debilitat sigui la comunicació, perquè aquesta és el principal lubricant del sistema bidireccional família – empresa.

L'estadística adquireix més utilitat quan s’analitzen els resultats globals de cada una de les preguntes, ja que quan s'eliminen les mitjanes hi ha més dispersió en les puntuacions obtingudes. D'aquesta forma es pot afirmar, amb els resultats obtinguts, quines són les principals fortaleses i àrees de millora de les empreses participants a la mostra.

Les principals fortaleses són: tenir un patrimoni personal separat del de l’empresa (7,6), ser conscients de la responsabilitat civíl i penal dels administradors i consellers (7,2), tenir tresoreria suficient per repartir un terç dels beneficis ordinaris (6,8), evolució positiva dels indicadors clau del negoci (6,6) i midaadient de l’empresa (6,5).

Les principals àrees de millora són: la següent generació no parla de forma periòdica del protocol (2,7), no hi ha edat prefixada de jubilació dels càrrecs de direcció i de govern d’empresa i de família (2,7), inexistència d'unpla d’incorporació dels familiars a l’empresa familiar (3,7), indefinició de liquiditat (venda) de las accions o participacions (3,8) i manca deplanificació fiscal de l’actual i propera generació (3,9).

Que les famílies empresàries siguin conscients de les seves fortaleses i àrees de millora és el primer element per construir un pla estratègic que permeti garantir al màxim la seva continuïtat. Les empreses familiars són la base de l’economia, i convé donar suport des de tots els àmbits amb eines que ajudin a desenvolupar plans d’acció per tal d'enfortir-les.

"El primer pilar del pla estratègic és un diàleg sincer sobre la missió: per què val la pena continuar sent una família empresària? Per què no la venem, ens la repartim o tanquem?"

El primer pilar del pla estratègic és un diàleg sincer sobre la missió i visió de l’empresa que tenen tots els integrants de la propietat actual i futura, i fins i tot dels seus afegits. Missió: per què val la pena continuar sent una família empresària? Per què no la venem, ens la repartim o tanquem? Visió: com veiem l’empresa i la família dintre de 25 anys? S'haurà de construir un projecte comú sobre aquest somni compartit del qual formarà part una empresa rendible.  

Un extern a la família pot ajudar a ordenar el diàleg, i a tenir en consideració les diferents alternatives que hi ha davant de cada qüestió, i els seus pros i contres. Però és la família propietària qui ha de decidir “si vol anar al mar o a la muntanya, a peu o en bicicleta”.

Una de les principals utilitats pels participants a l'estudi és l'anàlisi comparativa de les seves respostes vers la mitjana que reben si el demanen. Per participar a l'estudi: https://bowfc.com/ca/diagnos/.