Pont Aurell i Armengol: més de 100 anys junts

Els orígens de Pont Aurell i Armengoles remunten a 1875, si bé mercantilment són de 1908 amb quatre socis no familiars. A l'inici, el negoci era el mateix que el de moltes indústries egarenques: llana de carda, amb verticalització de processos. Actualment, fabriquen en exclusiva teixit-no-teixit per al sector de l'automòbil, que s'utilitza en els recobriments interiors dels cotxes. Estan a nivell TIER2 en la cadena de valor de l'indústria de l'automòbil. Aquest alt grau de concentració pot ser un dels principals riscos, i potser faria recomanable analitzar la diversificació de producte, o almenys de sector.

L'exportació és baixa, perquè es tenen filials 100% pròpies a Txèquia, Marroc i Mèxic. Dels 175 treballadors del grup, 85 són a la planta de Terrassa.

El CEO actual fa set anys que és a l'empresa. És un professional no familiar, que va entrar procedent d'una multinacional del sector per fer-se càrrec del departament comercial. El seu antecessor també era un extern a la família, si bé en aquest cas va arribar al càrrec per promoció interna de llarg recorregut.

"Els orígens de Pont Aurell i Armengol es remunten a 1875, si bé mercantilment són de 1908 amb quatre socis no familiars. A l'inici, el negoci era el mateix que el de moltes indústries egarenques: llana de carda, amb verticalització de processos. Actualment, fabriquen en exclusiva teixit-no-teixit pel sector de l'automòbil"

El consell d'administració no té cap extern. Està format pel CEO i tres accionistes. Es reuneix setmanalment per seguir el negoci d´aprop. També hi participen altres dos accionistes exconsellers en consideració a la seva llarga experiència i compromís amb l'empresa. 

No hi ha protocol escrit, però des de inici s´ha limitat el nombre d´accionistes treballant a l´empresa. Actualment hi ha tres persones, alguna ja de la cinquena generació. Els requisits són que hi hagi vacant i capacitat. El gran avantatge d'aquesta norma és la diversificació de riscos.

La propietat continua en mans de les quatre famílies originals, amb un total d'uns 30 accionistes. L'accionista amb més participació té un 20%. Dues de les famílies sumen més del 50%. Les accions estan sindicades, però sembla que no hi hauria problema respecte una eventual entrada de nous socis. En tot cas, l'exercici d'adquisició preferent dependria molt probablement de la quantitat i preu.

Malgrat ser socis durant tants anys, no hi ha hagut emparentaments entre els integrants de les diferents famílies propietàries. Sempre s'ha cuidat que les relacions entre accionistes siguin de respecte i estima, i a l'hora de prendre decisions tots estan d'acord en què els interessos de l'empresa estan per damunt dels interessos particulars.

Una primera reflexió sobre aquesta història d'èxit és que ha superat el repte de l'externalització de la direcció; un dels més difícils a l'empresa familiar. Potser ha ajudat el fet que des dels seus orígens hagi sigut una empresa de quatre socis en lloc de propietat d'una sola família, el que ha facilitat que el pes de la racionalitat empresarial hagi sigut superior al dels sentiments a l'hora de prendre les decisions.

"El CEO no familiar ha de compartir els valors i principis de les famílies empresàries. El pes de la racionalitat empresarial ha sigut superior al dels sentiments a l'hora de prendre les decisions"

El CEO no familiar ha de compartir els valors i principis de les famílies empresàries. I en casos com aquests, en què hi treballen familiars per sota seu, s'ha posat especial èmfasi en respectar la línia de comandament. Que farà un empleat si rep ordres contradictòries d'un CEO no familiar i d'un directiu accionista? Crida l'atenció que una empresa amb aquest historial i professionalització a l'estructura directiva no tingui cap extern a l'òrgan de govern. La presència d'externs, adequats, capacitats i independents, ajuda a convertir el consell d'administració en un element d'avantatge competitiu. Finalment és molt important que els socis estiguin d'acord en què els interessos de l'empresa estan per sobre dels particulars perquè el que és bo per a l'empresa a la llarga és bo per a la família.