El dia que ens vam fer 'hackers'

L’octubre del 2017 va marcar un abans i un després en molts aspectes de les nostres vides, també —i molt especialment— en la nostra vida en línia. Com si un joc de miralls es tractés, els atacs a cops de porra a drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió, de manifestació i d’assemblea que vam sofrir als carrers, també els vam patir en línia. L’espai de llibertat, de trobada, de lliure expressió i de comunicació que fins llavors crèiem que era la xarxa, es va convertir el setembre i l’octubre del 2017 en un espai de cibervigilància, opressió, censura i repressió. La metàfora del mirall no és meva; és de la sèrie Black Mirror que va utilitzar imatges de la ultraviolència policial del primer d’octubre i la repressió en línia d’Espanya en el tràiler de promoció de la seva 4a temporada.

"L’espai de llibertat, de trobada, de lliure expressió i de comunicació que fins llavors crèiem que era la xarxa, es va convertir el setembre i l’octubre del 2017 en un espai de cibervigilància, opressió, censura i represssió"

La societat catalana a base de cops de bit va fer un pas més en l’alfabetització digital que l’apropa al pensament computacional. Tinc molt present la intervenció al torn de preguntes d’una àvia que assistia a una taula rodona sobre comunicació, a la trobada de la Catosfera a Girona de l’octubre del 2017. Explicava que no hauria pensat mai que hauria de viure amb por, que ja s’havia baixat l’aplicació FireChat i que havia preguntat als seus néts com es navegava de manera anònima amb el navegador Tor, i vist que no li havien sabut explicar massa bé ella mateixa se l’havia descarregat.

FireChat és una aplicació que permet crear una xarxa de comunicació privada d’usuari a usuari sense necessitat de connexió a cap xarxa de telefonia mòbil o WiFi. Senzillament connecta el WiFi i el bluetooth d’un usuari amb un altre en un rang de fins a 60 metres i així successivament formant una xarxa. L’aplicació es va fer famosa perquè els manifestants de Hong Kong la van utilitzar ja en les primeres protestes de 2014.

Amb la detenció arbitrària d’estudiants que havien replicat la web del referèndum, rapers per les seves lletres i tuitaires per les seves opinions i acudits vam aprendre que tot el que fem en línia deixa traça i que quan naveguem ens segueix tothom; des de marques comercials per vendre’ns de tot, a serveis d’intel·ligència que vetllen per la nostra seguretat. El nét havia aconsellat bé l’àvia: si voleu navegar de manera segura i anònima de veritat, baixeu-vos el navegador de la ceba Tor. I si no us refieu del consell d’un nét anònim feu-ho de l’Edward Snowden que també ho recomana a les seves memòries.

El tràiler de la 4a temporada de Black Mirror comença amb unes imatges dels famosos robots de Boston Dynamics amb una veu en off de M. Rajoy dient una falsedat tan gran com “Tenemos que fabricar máquinas que nos permita (sic) seguir fabricando máquinas porque lo que no va a hacer nunca la máquina es fabricar máquinas”. Recordeu que aquest senyor, que sembla no saber de l’existència de la SEAT, que des de fa més de 50 anys que utilitza màquines per fabricar altres màquines, va ser president d’un Estat del segle XXI. El mateix tràiler mostra notícies de tuitaires, humoristes i rappers perseguits per expressar-se en llibertat i acaba amb un altre off de M. Rajoy en què diu: “Somos sentimientos y tenemos seres humanos”. Jo no oblidaria que tenim sentiments, que som molts éssers humans i que tots som hackers potencials, des dels néts a les àvies.