Dimarts passat ens preguntàvem sobre l’escenari de la Festibity si en un futur tots seríem cíborgs. Ens ho preguntàvem tres persones amb ulleres i micròfon de diadema, tres persones amb les nostres capacitats augmentades per la tecnologia. La resposta és òbvia: serem cíborgs perquè ja en som. En tot cas ningú no ens preguntarà si en volem ser, com ningú no ens va preguntar si volíem canviar els carros per cotxes o si volíem tenir telèfons mòbils. El pas de l’estat humà actual al de cíborg de ciència ficció (el que tenim al cap quan parlem del tema) serà invisible i com tots els salts tecnològics el farem amb una rialla d’orella a orella.
El que em porta a parlar-vos d’una empresa que em té el cor robat de fa temps i que em provoca rialles sempre que en veig els seus progressos: la gent d’Open Bionics. Open Bionics és una petita empresa de Bristol, Regne Unit, que desenvolupa dispositius per millorar el cos humà a preus raonables. El seu projecte inicial és el Hero Arm (Braç d’heroi), una mà multi-prènsil que lluny de provocar prevenció o llàstima desperta admiració i enveja. Com ho fan? Doncs convertint una pròtesi en un braç de superheroi, en el braç d’un soldat d’Star Wars, de l’Home de Ferro, de l’Spiderman o del Capità Amèrica. El seu eslògan és “Convertint discapacitats en superpoders”. En teniu la demostració en la reacció del Zak, un nen de deu anys que rep el braç d’Home de Ferro. La feina que fan és tan bona que nens sense cap discapacitat en volen un.
"El pas de l’estat humà actual al de cíborg de ciència ficció serà invisible i com tots els salts tecnològics el farem amb una rialla d’orella a orella"
Però aquesta només és la meitat “Bionics” de la seva feina. L’altra és la d”Open” del seu nom. La tecnologia que desenvolupen és oberta; qualsevol pot agafar el resultat de la seva feina i desenvolupar-la com li sembli, “Creiem que la millor manera d’innovar és compartir l’R+D (…) Com més cervells treballin en un problema, més aviat en trobarem la millor solució”. Un dels resultats ha estat un Hero Arm evolucionat amb ultrasons, desenvolupat pel Georgia Tech dels EUA capaç de tocar el piano. Compartir és estimar.
I tot això és gràcies a la transformació digital. La combinació de tecnologies disponibles digitals i l’actitud correcta va obrir una escletxa en l’espai-temps i una startup de Bristol va veure el futur el 2017. Amb un model operatiu obert guiat per dades —les pròtesis s’imprimeixen en 3D d’acord amb l’anatomia del futur superheroi— han arribat on la indústria no havia arribat mai: al factor cool de la tecnologia que fa que tothom la vulgui tenir. L’altre gran èxit ha estat pensar que l’usuari digital actual és el client cíborg del futur.
La darrera rialla que he fet amb la gent d’Open Bionics és amb el vídeo promocional que el Mark Hamill els va fer. En un curt vídeo penjat al canal de l’empresa a YouTube el Luke Skywalker explica que perquè et falti una mà no has de deixar d’aconseguir allò que vols, que el Luke Skywalker va perdre la mà en un combat amb el Darth Vader i que això no li va impedir de derrotar l’Imperi Galàctic. El discurs del Luke val també per a tota la tecnologia, la que ens amplia les nostres capacitats, la que ens fa cíborgs, i la que ens fa en última instància superherois. Fffiu.