Txernòbils

Chernobyl a HBO

Exempció de responsabilitat: en aquesta nova secció que avui començo us parlaré de sèries i de llibres que m’interessin. En general no seran les sèries del moment ni les obres cabdals de la literatura universal ni les darreres novetats editorials. L’únic criteri que m’he imposat és que siguin llibres que he llegit, o llegiré, més d’un cop i sèries que es puguin tornar a veure.

Per si algú no ho sabia encara, una de les sèries de l’any ha estat Chernobyl. Segur que ja l’heu vista i qui no, se l’ha baixada a l’iPad per posar-se al dia aquest mes d’agost. La minisèrie d’HBO dramatitza de manera meticulosa tots els esdeveniments que es van produir el 1986 arran de l’explosió del reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil a la frontera de Rússia amb Bielorússia, llavors part de la Unió Soviètica. La història és narrada a través de les històries personals dels seus protagonistes, de bombers, dels seus familiars, de treballadors de la central, de dirigents del partit comunista, de pagesos, de miners, de soldats de lleva, de les mascotes que van quedar…

Sorprèn la fidelitat amb la que els realitzadors han portat a la ficció els fets reals, sigui el que sigui la realitat en un sistema de control de la informació com el soviètic dels 80, que no surt massa ben parat a la sèrie. A YouTube són nombrosos els vídeos que comparen les imatges de la sèrie amb les de la realitat. El més popular és el del Thomas Flight que des del 12 de juny acumula ja més de 4,7 milions de visualitzacions. El vídeo mostra a pantalla partida unes i altres imatges. És fàcil prendre les unes per les altres.

La valoració més alta de tots els temps d’una sèrie a IMDB és inversament proporcional a l’acceptació mediàtica que ha tingut a Rússia. Nombrosos mitjans qualifiquen l’aproximació d’HBO com a propaganda política anti-soviètica basant-se en què l’argument se centra massa en la negligència i les agendes de les autoritats alhora que disminueix la participació i la solidaritat de les persones anònimes. És per això que la televisió pública russa NTV està rodant una sèrie amb el mateix nom, aquesta de ficció, que aportarà una “teoria alternativa” dels fets on hi ha implicada la CIA. La sèrie compta amb una subvenció del Ministeri de Cultura Rus de 463.000 dòlars. Us en parlo quan la vegi però em fa l’efecte que no serà per les mateixes raons que l’original.

Chernobyl

Craig Mazin

HBO

5 episodis

5h 30 minuts

La pregària de Txernòbil, d’Svetlana Aleksiévitx

I com que no ho vaig fer quan tocava, després de la sèrie vaig córrer a llegir el llibre La pregària de Txernòbil de la periodista i Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx.

El llibre s’ha convertit en el meu primer de l’estiu, dels 428 que ara que tindré temps m’he proposat llegir. El llibre són un seguit d’entrevistes als protagonistes dels fets de la catàstrofe. A la dona d’un bomber, als soldats de les patrulles de neteja, a una àvia que no entenia perquè havia de marxar de casa… els mateixos protagonistes de la sèrie parlen al llibre, o potser ho hauria de dir a l’inrevés, ja que en llegir es veu clar com els guionistes de la sèrie van fer servir les converses d’Svetlana Aleksiévitx com a guió per a la sèrie. I si la sèrie és fidel a la realitat mediada per la tele de l’època, el llibre ho és a la realitat subjectiva de cada protagonista amb l’autora com a fil conductor.

Aleksiévitx explica que aquest no és pas un llibre sobre Txernòbil, sinó sobre les conseqüències de Txernòbil, un llibre sobre els supervivents de la Tercera Guerra Mundial, on l’aigua, el sòl, una poma, la pluja, qualsevol cosa, pot matar-te. Que no es converteixi amb el temps en un llibre d’autoajuda, o pitjor encara, en un manual de supervivència.

La pregària de Txernòbil

Svetlana Aleksiévitx

Traducció de Marta Rebón

Març de 2016

Editorial Raig Verd

ISBN: 978-84-15539-92-6