L’abandonament escolar prematur: una perspectiva des de l’empresa

Fa uns dies, en aquest diari, el professor Santiago Niño-Becerra destacava que “a l’actual mercat de treball, la demanda de treball està canviant”, i concloïa que “sobra factor treball”. En un altre article, l’exministre Joan Majó afirmava que “l’escola ha de deixar de ser una institució per a una primera etapa de la vida i ha d’adaptar-se a noves necessitats”, i destacava la importància de la formació en competències i de l’educació al llarg de la vida.

Aquestes preocupacions també són presents al col·lectiu empresarial. És comú escoltar que a pràcticament tots els sectors hi ha dificultats per trobar treballadors amb la qualificació i les habilitats necessàries. I això contrasta amb un elevat nivell d’atur, el doble entre els joves que per a la població en general.

La paradoxa del desajustament entre oferta i demanda al mercat laboral s’explica en part per l’abandonament escolar prematur. Avui, el 17,2% dels joves entre 18 i 24 anys no es qualifiquen més enllà de l’Ensenyament Secundari Obligatori. L’abandonament escolar té un origen multifactorial i s’està abordant des del sistema educatiu. Però el sistema productiu també té la seva part de responsabilitat.

Hem d’evitar donar el senyal que hi ha moltes feines poc qualificades a l’abast de les persones sense formació. Si volem un sistema productiu més competitiu i eficient, això no s’aconsegueix amb treballadors poc qualificats i mal remunerats. S’aconsegueix amb inversió en tecnologia, amb innovació constant i amb persones que posin tot el seu talent a la feina que fan. Per això, els empresaris hem de ser capaços d’anticipar les nostres necessitats, transmetre-les al sistema educatiu i implicar-nos més en la formació dels treballadors al llarg de la vida.

"Si volem un sistema productiu més competitiu i eficient, això s’aconsegueix amb inversió en tecnologia, amb innovació constant" 

Les formacions amb alternança haurien de passar a ser la norma i no l’excepció. Implicant-se en la vessant pràctica de la formació, les empreses aconsegueixen molt més que futurs candidats: es posen al dia amb el sistema educatiu, coneixen els perfils que s’hi formen, identifiquen les qualificacions idònies per les seves necessitats. En el cas de la Formació Professional, la seva modalitat Dual fa a l’empresa responsable d’impartir una part del currículum. Avui aquesta opció és minoritària, i l’hem de fer créixer. A mesura que es vagin reduint les barreres burocràtiques i s’adaptin els ritmes i el llenguatge d’ambdues parts, tots hi sortirem guanyant.

"A mesura que es vagin reduint les barreres burocràtiques, tots hi sortirem guanyant" 

L’abandonament prematur dels estudis suposa un llast a llarg termini: es preveu que en el futur només 1 de cada 10 llocs de treball siguin accessibles per a perfils sense qualificació. El talent de totes aquestes persones queda ocult, i suposa, a més d’una pèrdua d’oportunitats individuals, una reducció del nostre potencial econòmic i social. Entre tots hem de posar de la nostra part per solucionar-ho, i és un compromís que ha quedat palès al X Fòrum FemCAT que hem celebrat aquest dimecres amb empresaris i experts del món educatiu.