L'ètica empresarial i la pornografia

En el septenni i escaig de crisi econòmica ens hem llegit, uns i altres, tota mena de retrets i escarafalls en relació amb la praxi dels negocis; què passa amb l'ètica empresarial quan vénen mal dades i els balanços trontollen? Fins a quin punt en cicles depressius i en períodes de turbulència econòmica, quan els directius han de salvar els mobles, són permissibles actituds indolents amb les persones i l'entorn social? És l'ètica empresarial un vestit de temporada que cal desar a l'armari quan no toca?

Sempre hi ha retrucs econòmics, és cert, però aquesta vegada han estat motius polítics els que han porfiritzat els codis de l'ètica empresarial. L'octubrada ens ha abocat una seqüència d'anuncis de deslocalització fiscal per part de corporacions fàtues i companyies pròdigues. On queda aquell compromís amb la terra i les persones? On s'amaguen els valors fuetejats en els vídeos de la RSE?

A més d'un directiu li han petat les costures dels menyspreus i la ranciesa. Tèrboles imatges, deformes com les d'aquell valleinclanesc carreró del Gato, les d'un màxim representant d'una de les nostrades -així ens ho havien fet creure- grans corporacions bequetejant amb el president valencià. Ens ha fet mal, francament. No ens la mereixíem, aquella escena.

"On queda aquell compromís amb la terra i les persones? On s'amaguen els valors fuetejats en els vídeos de la RSE?" 

La promiscuïtat de les companyies s'allunya de qualsevol patró ètic perquè revela un compromís de cartó pedra amb la comunitat que les ha acollit i, individualment, amb les persones que hi havien confiat. El decàleg de l'ètica empresarial de la FEGP proposa "generar riquesa per retribuir adequadament els treballadors i els propietaris i atendre els deures fiscals; així com col·laborar en el progrés de la societat civil on està arrelada i viu l'empresa".

Si no hi ha un retorn, hi ha usura. Si es perden les estètiques del compromís, el resultat és pornogràfic.

I és clar, una vegada més, seran les petites empreses, aquelles que no es poden allunyar dels seus mercats ni declarar-se fiscalment irresponsables, les que es mantindran en el seu lloc, callades i anheloses de temps millors.