Escric aquestes ratlles encara en estat de xoc. Ahir m'arribava per Twitter
una gràfica publicada per The Economist sobre
el que guanyen els famosos,
celebrities en l'idioma d'ara. Mires la gràfica —YouTube, Facebook, Snapchat, Twitter, Instagram— i hi veus xifres estratosfèriques: 150 mil dòlars, 187 mil, 300 mil, que
depenen òbviament del nombre de seguidors.
La conversa va continuar per Twitter sobre com ens arreglaria la vida el sou de 300 mil dòlars del YouTuber d'èxit o el de 187 mil del famós de Facebook, i si algú dels presents cobrava alguna cosa semblant. Una altra línia d'argumentació era que això eren
preus als Estats Units i que
aquí les estrelles social mediàtiques no arribaven a aquests ingressos ni de lluny.Fins que a algú se li va acudir de preguntar si les xifres eren per mes o per any. 300 mil dòlars al mes per un YouTuber amb més de 7 milions de seguidors em semblava una bestiesa fins que em vaig fixar en la llegenda de la gràfica: "
guanys mitjans per publicació d'un influencer en plataformes de mitjans socials seleccionades". Com?
Tornem-ho a llegir: guanys per publicació!Les paraules clau de l'estadística són "guanys mitjans" i "
influencer". L'estudi inclou la Kim Kardashian, l'Snoop Dogg, el Piqué i el YouTuber de videojocs amb "només" centenars de milers de seguidors, els actors i esportistes que utilitzen les xarxes socials com un canal més de promoció —tenen algun ofici i ja eren famosos abans—, i els que només tenen l'ofici d'estrella dels mitjans socials. Això explicaria perquè
les estrelles social mediàtiques locals no cobren aquestes xifres.L'altra paraula clau és
influencer i aquí també hi ha diferències entre els de veritat —els que en són al marge dels mitjans socials— i dels que en són gràcies als mitjans socials. Al nostre país petit quatre seguidors i una webcam fan un
influencer, però pel país de l'
Economist els
influencers són la Lady Gaga, la Beyoncé i el Cristiano Ronaldo.
L'influencer de veritat no ho és tant per la quantitat de seguidorsque té sinó per la capacitat de mobilitzar-los, i està clar que aquests tres a banda de moure multituds més enllà del m'agrada, els fan gastar molts diners.
Posem per cas a
Cristiano Ronaldo. Arribo al seu Instagram via una foto que
The Economist menciona
on surt mostrant el darrer model de rellotge que TAG Heuer li ha regalat. És el nou TAG HEUER CARRERA Calibre HEUER 01 Chronograph Titanium & 18 K 5N Rose Gold 45 mm. Una meravella suïssa que surt per uns 8.000 €, que, pel que és, encara em sembla poc car. Doncs bé, sabent que el
Cristiano té gairebé 80 milions de seguidors a Instagram (240 milions en totes les seves xarxes), si fem quatre números veurem que a TAG la foto i els seus 1,6 milions de
likes li ha sortit per 150.000 dòlars més els 8.000 € del rellotge;
a 10 cèntims per impacte, que també em sembla poc car.
I ja que hi era m'he entretingut a mirar el seu Instagram. Esport? Per sota el 50%. La majoria de fotos són de publicitat més o menys directa —o encoberta digueu-n'hi com vulgueu—.
L'Instagram del Cristiano Ronaldo és una barreja de la Planta Caballero del Corte Inglés, la secció de futbol del Decathlon i el catàleg de Nadal del Mediamarkt: videojocs, mòbils, destinacions turístiques, vestits, rellotges, jocs online, borsa, restaurants, botigues, roba d'esport, vambes, cotxes i més. Una mena de tot a 100.000 planetari.
Per curiositat també he buscat l'Instagram del
Guillem Anglada-Escudé, el professor d'astrofísica de la Universitat Queen Mary de Londres i cap de l'equip que ha descobert l'exoplaneta Pròxima b. Hi he anat per veure què hi trobava —alguna estrella de veritat—, però no té Instagram, les úniques publicacions que li he trobat a la xarxa són els articles d'astrofísica que té penjats a la
base de dades d'articles de la NASA. No deu tenir temps.