La bretxa salarial a Catalunya i les seves conseqüències
02
d'Abril
de
2015
L'empresa multinacional amb seu a Barcelona acabava de contractar a la Laia Frankel. L'havia fitxat una headhunter. Ella però, la Laia, estava decebuda. Havia estat un procés llarg i ella havia negociat bé les condicions laborals, malgrat tot no ha aconseguit el que sabia cobraven els seus col·legues de promoció. Quan ja havien donat el contracte per tancat i signat.
Ella va preguntar a la headhunter: -Sincerament, si hagués estat un home haguéreu tancat amb 50.000 euros a l' any?
- No
- Quants diners més?
- D' entrada haguéssim ofert la base que cobrava el senyor que s' ha jubilat: 58.000 euros i haguéssim estat disposats als 60.000 euros.
- Ho sabia!! Només volia sentir-ho dels vostres llavis.
- Fins demà, va contestar la Laia, acomiadant-se.
Mentre baixava les escales i sortia de l' edifici, va començar a pensar que aquests 50.000 euros bruts és el sostre de vidre econòmic que tenen en aquest país les noies d' alta direcció. El seu cap ràpidament va començar a fer números i a comptar com a partir d'aquests 50.000 euros els percentatges dels augments salarials anirien augmentant el diferencial respecte als seus col·legues de l' empresa que feien el mateix treball que ella, o un treball del mateix valor.
Això volia dir que si algun dia es quedava a l' atur cobraria menys, que la indemnització seria menor i, evidentment, que estava cotitzant menys per la seva jubilació. Tot i tenir un MBA, dues carreres, parlar perfectament quatre idiomes i ser una ben reputada directiva, acabava d' entrar a la lliga "de la segona divisió".
La bretxa salarial és un problema de justícia, d' equitat i de drets humans, però també és un greu problema social i econòmic pel progrés i la sostenibilitat d' un país. Primer és un problema de justícia i de drets humans. Una manca del compliment dels drets mes bàsics d' igualtat de tracte i de salari sense discriminació de sexe. Tal com es va ratificar al Tractat de Roma, quan es va formar la Unió Europea, o tal com diu la nostra Constitució.
Avui dia, la igualtat salarial pel mateix treball és un clam arreu del món occidental, tal com va proclamar Patricia Arquette, en la gala dels Oscar en un discurs emocionant a favor de la igualtat salarial dones/homes i dels drets de les dones en els EUA.
Les causes d' aquesta diferència salarial només les trobem en la discriminació mil·lenària i persistent de gènere i de sexe que sofreixen les dones en el mercat laboral, en una societat que viu en clau masculina. Segons la darrera investigació que hem fet a l'Observatori dona, empresa i economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, quantificant el salari brut preu per hora, a Catalunya, les dones cobren un 19% menys que els homes, sense comptar les dietes on també hi ha gran diferència, ni els incentius per conceptes com "dedicació, disponibilitat i mobilitat". La qual cosa vol dir "plena dedicació i nul·la vida privada ni personal". Evidentment, les dones que no volen renunciar a ser mares tenen difícil aquesta "dedicació absoluta al treball".
La bretxa salarial a Catalunya és més gran en els llocs de menys formació i es sobretot a partir dels 45 anys, quan augmenta. Es penalitza la maternitat, ser mare, tenir fills, i els treballs de cura, doncs la responsabilitat dels dependents encara recau en un 80% sobre les dones. La reducció de jornada, perjudica les cotitzacions salarials i per tant a les pensions.
La bretxa salarial entre directius/directives de les empreses és menor que entre els operaris i operaries, però continua sent significativa (16%).
Tal com hem dit, més enllà de la justícia, la bretxa salarial, és també un greu problema econòmic i social per aquestes raons:
Ella va preguntar a la headhunter: -Sincerament, si hagués estat un home haguéreu tancat amb 50.000 euros a l' any?
- No
- Quants diners més?
- D' entrada haguéssim ofert la base que cobrava el senyor que s' ha jubilat: 58.000 euros i haguéssim estat disposats als 60.000 euros.
- Ho sabia!! Només volia sentir-ho dels vostres llavis.
- Fins demà, va contestar la Laia, acomiadant-se.
Mentre baixava les escales i sortia de l' edifici, va començar a pensar que aquests 50.000 euros bruts és el sostre de vidre econòmic que tenen en aquest país les noies d' alta direcció. El seu cap ràpidament va començar a fer números i a comptar com a partir d'aquests 50.000 euros els percentatges dels augments salarials anirien augmentant el diferencial respecte als seus col·legues de l' empresa que feien el mateix treball que ella, o un treball del mateix valor.
Això volia dir que si algun dia es quedava a l' atur cobraria menys, que la indemnització seria menor i, evidentment, que estava cotitzant menys per la seva jubilació. Tot i tenir un MBA, dues carreres, parlar perfectament quatre idiomes i ser una ben reputada directiva, acabava d' entrar a la lliga "de la segona divisió".
La bretxa salarial és un problema de justícia, d' equitat i de drets humans, però també és un greu problema social i econòmic pel progrés i la sostenibilitat d' un país. Primer és un problema de justícia i de drets humans. Una manca del compliment dels drets mes bàsics d' igualtat de tracte i de salari sense discriminació de sexe. Tal com es va ratificar al Tractat de Roma, quan es va formar la Unió Europea, o tal com diu la nostra Constitució.
Avui dia, la igualtat salarial pel mateix treball és un clam arreu del món occidental, tal com va proclamar Patricia Arquette, en la gala dels Oscar en un discurs emocionant a favor de la igualtat salarial dones/homes i dels drets de les dones en els EUA.
Les causes d' aquesta diferència salarial només les trobem en la discriminació mil·lenària i persistent de gènere i de sexe que sofreixen les dones en el mercat laboral, en una societat que viu en clau masculina. Segons la darrera investigació que hem fet a l'Observatori dona, empresa i economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, quantificant el salari brut preu per hora, a Catalunya, les dones cobren un 19% menys que els homes, sense comptar les dietes on també hi ha gran diferència, ni els incentius per conceptes com "dedicació, disponibilitat i mobilitat". La qual cosa vol dir "plena dedicació i nul·la vida privada ni personal". Evidentment, les dones que no volen renunciar a ser mares tenen difícil aquesta "dedicació absoluta al treball".
La bretxa salarial a Catalunya és més gran en els llocs de menys formació i es sobretot a partir dels 45 anys, quan augmenta. Es penalitza la maternitat, ser mare, tenir fills, i els treballs de cura, doncs la responsabilitat dels dependents encara recau en un 80% sobre les dones. La reducció de jornada, perjudica les cotitzacions salarials i per tant a les pensions.
La bretxa salarial entre directius/directives de les empreses és menor que entre els operaris i operaries, però continua sent significativa (16%).
Tal com hem dit, més enllà de la justícia, la bretxa salarial, és també un greu problema econòmic i social per aquestes raons:
- Quan la parella es planteja qui deixa de treballar o qui redueix jornada , sempre ho fa la persona que ingressa menys diners a la família i gairebé sempre són les dones.
- Si les dones decideixen abandonar "temporalment" el mercat laboral per atendre als fills, després és molt difícil tornar i gairebé impossible amb les mateixes condicions que abans. Amb una mica de sort amb condicions de subocupació, que significa una important pèrdua del talent femení.
- La bretxa salarial també s'acaba traduint en menors prestacions d' atur i pensions més baixes per les dones. El que finalment les abocarà a la dependència econòmica perquè soles no podran mantenir als fills.
- Les dones quan es jubilin percebran un 35% menys en pensions que els homes i això vol dir dependència i pobresa. Tot plegat perquè estan penalitzades pel sistema, per haver tingut fills i haver-los cuidat.
La maternitat/paternitat és una responsabilitat de tota la tribu, de tota la societat, i a més és el futur del país, per tant cal un replantejament profund del tema. Cal repensar l' organització social, dels temps, dels espais, de les responsabilitats, dels drets i dels deures. Necessitem un Nou Contracte Social entre homes i dones. El que tenim de fa mes de 100 anys, que es basa en la divisió de rols segons el sexe, no ens serveix en aquest canvi de paradigma que estem vivint.
Anna Mercadé publica regularment els seus articles al seu bloc personal.