La cara i la creu del rebut de la llum a Espanya
13
de Desembre
de
2016
Act.
10
de Gener
de
2017
És ben sabut i no prou debatut que suportem una de les factures elèctriques més cares d'Europa. Això incideix de manera negativa tant en el pressupost familiar com en les empreses i l'estructura productiva, que veuen reduïda la seva competitivitat.
La producció i distribució d'electricitat no està liberalitzada a Espanya. No hi trobem lliure competència empresarial ni absència de barreres d'entrada, sinó un oligopoli regulat per l'Estat. Cinc empreses elèctriques dominen el mercat (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP).
Les relacions de connivència entre el regulador i els regulats són clarament visibles amb el mecanisme de portes giratòries, i alguns polítics gaudeixen de retirs daurats en els seus consells d'administració. Les normes de funcionament del sector no són les del mercat lliure, sinó les d'un mercat profundament intervingut per l'Estat. Recordem com el febrer del 2006 l'elèctrica alemanya E.ON va llançar una OPA sobre Endesa, oferint 27,5 euros per acció, però que el govern de Rodríguez Zapatero ho va vetar. És això un exemple de llibertat empresarial o d'imposició governamental? Dies més tard, Rodríguez Zapatero es trobava amb el seu homòleg italià, Romano Prodi, i procedien a un intercanvi de cromos. L'elèctrica Enel entrava en l'accionariat d'Endesa, a canvi que l'espanyola Abertis fes el mateix amb la italiana Autostrade.
Donat que hi ha una correlació directa entre el consum d'energia i l'evolució de l'economia, des del 2007 es produeix una caiguda important del consum energètic per la profunda crisi econòmica del país. Malgrat això, els ingressos de les elèctriques han incrementat. De mitjana, entre 2007 i 2015 el consum ha disminuït l'1,5% anual, però el negoci de les elèctriques ha augmentat el 2,7% anual, en un context en què els preus del petroli i del gas van caure als nivells mínims de la dècada. Ho explica l'encariment del rebut de la llum, que és del 52% des del 2008, el doble que a la UE. S'han apujat, especialment, els impostos i recàrrecs públics (cost del dèficit de tarifa, primes a les renovables i ajudes a la mineria del carbó). Pel que fa als beneficis, i comparant els resultats de les cinc elèctriques amb els de les pimes catalanes en el període 2003-2014, s'observa una gran diferència: el Benefici Net sobre Vendes de les elèctriques és del 16,8% de mitjana, enfront només del 2,4% a les pimes. És a dir, gairebé 7 vegades superior. Mentre els representants de la petita i mitjana empresa, la veritable columna vertebral de l'economia, reivindiquen una reforma en profunditat del mercat elèctric, els privilegis d'operar en un entorn protegit continuen assegurant copiosos beneficis a les empreses oligopolistes.
Aquesta exuberància irracional de les elèctriques contrasta amb l'empobriment d'una part creixent de la població que no arriba a poder pagar la factura de la llum. Una d'elles era la persona de 81 anys, morta en un incendi al seu domicili de Reus, que s'il·luminava amb les espelmes que haurien cremat el matalàs on dormia. La víctima es trobava en situació de pobresa energètica i feia dos mesos que tenia tallat el subministrament de llum.
Si anem a les webs de les elèctriques, en l'apartat de responsabilitat social i compromisos ètics, hi trobarem el seu decàleg. Un inclou la instal·lació dels nous comptadors elèctrics de telegestió, que controlen online el nostre consum elèctric les 24 hores del dia, mitjançant radiacions electromagnètiques i injecció d'altes freqüències a la xarxa, amb tots els riscos que comporta per la nostra salut. També hi llegim la col·laboració de les elèctriques amb les institucions públiques i organismes reguladors. En el cas esmentat, l'ajuntament de Reus ha afirmat que l'elèctrica no va notificar als serveis socials de l'ajuntament el tall de llum. Però també l'elèctrica acusa el consistori de manca de comunicació. I enmig d'acusacions encreuades, la llei de pobresa energètica 24/2015 de la Generalitat, aprovada per unanimitat, no es compleix.
La producció i distribució d'electricitat no està liberalitzada a Espanya. No hi trobem lliure competència empresarial ni absència de barreres d'entrada, sinó un oligopoli regulat per l'Estat. Cinc empreses elèctriques dominen el mercat (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP).
Les relacions de connivència entre el regulador i els regulats són clarament visibles amb el mecanisme de portes giratòries, i alguns polítics gaudeixen de retirs daurats en els seus consells d'administració. Les normes de funcionament del sector no són les del mercat lliure, sinó les d'un mercat profundament intervingut per l'Estat. Recordem com el febrer del 2006 l'elèctrica alemanya E.ON va llançar una OPA sobre Endesa, oferint 27,5 euros per acció, però que el govern de Rodríguez Zapatero ho va vetar. És això un exemple de llibertat empresarial o d'imposició governamental? Dies més tard, Rodríguez Zapatero es trobava amb el seu homòleg italià, Romano Prodi, i procedien a un intercanvi de cromos. L'elèctrica Enel entrava en l'accionariat d'Endesa, a canvi que l'espanyola Abertis fes el mateix amb la italiana Autostrade.
Donat que hi ha una correlació directa entre el consum d'energia i l'evolució de l'economia, des del 2007 es produeix una caiguda important del consum energètic per la profunda crisi econòmica del país. Malgrat això, els ingressos de les elèctriques han incrementat. De mitjana, entre 2007 i 2015 el consum ha disminuït l'1,5% anual, però el negoci de les elèctriques ha augmentat el 2,7% anual, en un context en què els preus del petroli i del gas van caure als nivells mínims de la dècada. Ho explica l'encariment del rebut de la llum, que és del 52% des del 2008, el doble que a la UE. S'han apujat, especialment, els impostos i recàrrecs públics (cost del dèficit de tarifa, primes a les renovables i ajudes a la mineria del carbó). Pel que fa als beneficis, i comparant els resultats de les cinc elèctriques amb els de les pimes catalanes en el període 2003-2014, s'observa una gran diferència: el Benefici Net sobre Vendes de les elèctriques és del 16,8% de mitjana, enfront només del 2,4% a les pimes. És a dir, gairebé 7 vegades superior. Mentre els representants de la petita i mitjana empresa, la veritable columna vertebral de l'economia, reivindiquen una reforma en profunditat del mercat elèctric, els privilegis d'operar en un entorn protegit continuen assegurant copiosos beneficis a les empreses oligopolistes.
Aquesta exuberància irracional de les elèctriques contrasta amb l'empobriment d'una part creixent de la població que no arriba a poder pagar la factura de la llum. Una d'elles era la persona de 81 anys, morta en un incendi al seu domicili de Reus, que s'il·luminava amb les espelmes que haurien cremat el matalàs on dormia. La víctima es trobava en situació de pobresa energètica i feia dos mesos que tenia tallat el subministrament de llum.
Si anem a les webs de les elèctriques, en l'apartat de responsabilitat social i compromisos ètics, hi trobarem el seu decàleg. Un inclou la instal·lació dels nous comptadors elèctrics de telegestió, que controlen online el nostre consum elèctric les 24 hores del dia, mitjançant radiacions electromagnètiques i injecció d'altes freqüències a la xarxa, amb tots els riscos que comporta per la nostra salut. També hi llegim la col·laboració de les elèctriques amb les institucions públiques i organismes reguladors. En el cas esmentat, l'ajuntament de Reus ha afirmat que l'elèctrica no va notificar als serveis socials de l'ajuntament el tall de llum. Però també l'elèctrica acusa el consistori de manca de comunicació. I enmig d'acusacions encreuades, la llei de pobresa energètica 24/2015 de la Generalitat, aprovada per unanimitat, no es compleix.