Aquests darrers deu dies m’he trobat en diversos fòrums parlant de la 4a Revolució Industrial. El tema està de moda i funciona tant des d’un punt de vista acadèmic, mediàtic i de màrqueting. Li passa una mica com a la I.A. Capside reunia diferents actors del sector: representants de l’Administració, de les entitats de transport metropolità, de les grans empreses d’automoció, startups i tecnòlegs. Està molt bé parlar de com la 4a Revolució Industrial ho canviarà tot i d’elucubrar sobre el futur, però encara és millor parlar amb els revolucionaris, amb els que estan a la trinxera del dia a dia portant les darreres tecnologies a la gent i amb l’obligació de fer-ne negoci.
Ens omplim la boca amb què Barcelona és una ciutat intel·ligent (un altre concepte mediàtic-marquetinià) i encara anem amb un títol de transport de cartó que si el sues massa a la butxaca, ja no serveix. A la Suïssa el transport públic el gestiona cada usuari des del mòbil. FAIRTIQ, una aplicació de transport integrat monitora el recorregut i els mitjans de transport utilitzats per l’usuari, i al final del viatge paga automàticament aplicant la millor tarifa per aquell trajecte i combinació. Jo ja volia ser suís abans.
"Ens omplim la boca amb què Barcelona és una ciutat intel·ligent i encara anem amb un títol de transport de cartó que si el sues massa a la butxaca, ja no serveix"
El transport públic flexible sota demanda també és un repte. Les freqüències dels autobusos i trens de metro ja depenen de la demanda en una franja horària determinada. Desconec com s’estableix però es deu fer en base a les dades de mobilitat que les autoritats de transport metropolità recullen amb els seus sensors. Els usuaris deixen els seus patrons de mobilitat a les xarxes socials constantment, perquè no creuem aquestes dades amb les mesurades per l’AMB i extraiem un millor coneixement de que està passant en directe? Un sistema de transports que tenint tot això en compte prengués les decisions correctes pel que fa a la freqüència i capacitat dels seus mitjans seria molt més eficient des d’un punt de vista econòmic i d’experiència per l’usuari. Tecnològicament i econòmica plantegen grans reptes que diria que superables; políticament són projectes de gran abast que depassen legislatures i d’aquí plora la criatura.
eCooltra, l’empresa de lloguer de motos, n’és un altre exemple. Nascuda l’any 2006 a Barcelona disposa d’una flota de 15.000 motos de les quals 5.000 són elèctriques que donen servei als 500.000 usuaris que té la plataforma. És present en sis països del món. A Barcelona disposa d’una oferta de 1.500 motos que fan entre 12 i 15 viatges per dia. El sistema de funcionament és molt senzill: obres l’aplicació d’eCooltra al mòbil, reserves la moto més propera al mapa i quan hi arribes n’obres el seient, et poses el casc i inicies el teu viatge. En arribar aparques la moto, i finalitzes el teu viatge. Tot des de l’aplicació.
I si ajuntéssim les tres iniciatives? Les motos d’eCooltra podrien passar informació en directe de l’estat del trànsit, que l’AMB podria creuar amb dades pròpies, que podria creuar amb les que els usuaris comparteixen als mitjans socials i amb les dels usuaris de Bicing, Cabify, Uber i de particulars que utilitzin el navegador Waze. Els serveis podrien sincronitzar la seva oferta en temps real, servint així millor els seus clients, guanyant i fent-nos guanyar diners a tots pel camí.
En el millor dels mons una aplicació de transport integrat monitoraria el recorregut i els mitjans de transport utilitzats per l’usuari, i al final del viatge pagaria automàticament aplicant la millor tarifa per aquell trajecte i combinació de mitjans de transport, inclosos patinets. Ho veig.