La propietat industrial, motor de l'economia
17
de Gener
de
2014
Act.
20
de Gener
de
2014
L'empresa està formada per un conjunt d'actius, materials i immaterials, que degudament organitzats permeten aconseguir una de les finalitats més importants, com és l'obtenció de guanys. Entre tots els actius que té l'empresa, i concretament dins dels immaterials, destaquen, essencialment, la marca, el nom comercial, el nom de domini, el disseny industrial, les patents i els models d'utilitat, entre d'altres.
El teixit empresarial està obligat a protegir aquests actius contra usurpadors i imitadors si no vol patir un fre a la seva xifra de negoci. Resulta més fàcil copiar o usurpar el dels altres que no pas innovar i/o investigar sobre un fàrmac o problema tècnic concret o invertir en la promoció de la marca. Malgrat tot, com exposava la coneguda empresària del ram de la joieria i complements de moda Rosa Tous en la darrera Jornada de Barcelona de Dret de la Propietat Industrial, "el fet de que et copiïn és un signe de que els teus productes són acceptats al mercat". Dit en altres paraules, la imitació o la còpia és també senyal d'èxit.
No obstant, això no significa laisser faire, tot el contrari. Cal lluitar contra aquestes pràctiques perquè, per exemple en el cas de la marca, tenen el risc de diluir el seu valor i l'aurèola de glamur que han aconseguit després d'anys d'esforços i inversions en operacions de màrqueting, etc. En aquest sentit, els repertoris de jurisprudència deixen ben clar l'enorme activitat judicial que es desplega per protegir la propietat industrial.
Són nombroses les resolucions judicials que tracten hipòtesis d'infracció de marca, de patent o de disseny. Alguns exemples, en relació a la protecció de la marca, serveixen per il·lustrar el que diem. Així, Lladró va demandar a un tercer que havia registrat la marca "Duque de Lladró" per a la venda de vins. La notorietat de la marca "Lladró" en el sector de la porcellana va ésser definitiu per impedir l'aprofitament d'aquest signe per part del tercer. De la mateixa manera i amb èxit es va defensar Freixenet davant d'una societat mercantil que utilitzava la denominació social "Masia Freixer, SA", que va haver de modificar.
Levi's també va defensar el seus coneguts brodats de les butxaques dels texans, protegits com a marca, de terceres empreses que fabricaven texans amb el mateix dibuix. Igualment, el propietari de la revista Vogue va demandar a una tercera societat que emprava per a productes de roba interior la marca "Vogue estudio". Els tribunals també varen amparar al titular d'aquesta coneguda marca del sector de les revistes de moda.
El mateix va succeir en el cas de la marca Donut que es va defensar del signe "Doughnut" utilitzat per tercer. El conegut dibuixat Jordi Labanda, habitual del Dominical de La Vanguardia, també va defensar amb èxit la usurpació del seu nom de domini que havia estat registrat per tercers com a "labandadejordi". O la casa Chanel que defensa amb èxit en els tribunals el disseny del seu mític bolso 2.55, que ja ha complert 58 anys. I així podríem continuar amb molts altres casos i en tots els sectors de la nostra indústria que han arribat i segueixen arribant als tribunals.
No baixar la guàrdia i protegir la propietat industrial i drets assimilats és, doncs, la clau per tal de que els productes o serveis de l'empresa segueixin essent el seu vaixell insígnia. Però aquesta tasca ha d'anar acompanyada d'un estudi constant dels problemes que es plantegen als tribunals. Els operadors econòmics (empreses i professionals del dret), la judicatura i la universitat al capdavant de tots ells han d'analitzar les situacions que es donen i buscar, si s'escau, propostes de millora de les nostres lleis.
Cal tenir present, que els fets sempre van per davant del Dret. Per tant, l'atenta observació de la realitat obliga a dotar-nos de noves regulacions i la regulació existent necessita ésser valorada per millorar-la o adaptar-la a les noves necessitats. La llei no és immutable i per tant s'ha d'anar adaptant a totes les situacions que van sorgint, tant a nivell nacional, comunitari o internacional. Però per tal de que això sigui possible cal estudiar i analitzar on són els problemes i què cal modificar a cada moment.
Amb aquest esperit, la Fundació Empresa i Ciència (FEC) de la UAB, juntament amb el seu Centre d'Economia Industrial (CEI), ve organitzant anualment des de 2010 les "Jornades de Barcelona de Dret de la Propietat Industrial" que es celebren a la Casa Llotja de Mar, gràcies al recolzament de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Aquestes Jornades són una trobada anual entre la universitat, l'empresa i els pràctics del dret (advocats, els agents de la propietat industrial, els jutges, els assessors d'empresa, àrbitres, etc.) que, podríem dir, conformen les parts essencials d'aquest fascinant món que és la propietat industrial.
La jornada, que va néixer amb vocació de permanència, pretén ser un punt de referència a la ciutat de Barcelona en aquesta matèria. De totes les conferències de les jornades se'n treuen conclusions i veuen la lletra impresa per tal de donar la difusió corresponent. Seria desitjable que aquest punt de partida culminés en un plaç mig en un institut de Dret industrial que operi com a think tank sobre els problemes de Dret industrial i altres directament relacionats com ho són el Dret de la competència i el Dret de la competència deslleial així com la propietat intel·lectual i les noves tecnologies.
Però perque això sigui possible cal la implicació del teixit empresarial, que és el veritable actor i principal interessat. Fins ara, en les quatre edicions de les jornades han participat empreses tant importants com Nestlé, Mango, Natura Bisse, Pepsico, Almirall, Janus Developments, Palau Pharma, Camper, Tenzing Media, Freixenet o, més recentment, Desigual i Tous. Malgrat tot, les relacions universitat-empresa cal que s'estrenyin encara més, si més no, en el camp de les ciències socials, sector que conec més, on encara avui hi ha un distanciament preocupant.
L'empresa ha d'implicar-se més amb la universitat, on hi pot trobar un aliat de valor incalculable en la recerca de solucions que encara, ben entrat el S.XXI i per increible que sembli i malgrat el que es pugui dir, encara no ha descobert del tot.
El teixit empresarial està obligat a protegir aquests actius contra usurpadors i imitadors si no vol patir un fre a la seva xifra de negoci. Resulta més fàcil copiar o usurpar el dels altres que no pas innovar i/o investigar sobre un fàrmac o problema tècnic concret o invertir en la promoció de la marca. Malgrat tot, com exposava la coneguda empresària del ram de la joieria i complements de moda Rosa Tous en la darrera Jornada de Barcelona de Dret de la Propietat Industrial, "el fet de que et copiïn és un signe de que els teus productes són acceptats al mercat". Dit en altres paraules, la imitació o la còpia és també senyal d'èxit.
No obstant, això no significa laisser faire, tot el contrari. Cal lluitar contra aquestes pràctiques perquè, per exemple en el cas de la marca, tenen el risc de diluir el seu valor i l'aurèola de glamur que han aconseguit després d'anys d'esforços i inversions en operacions de màrqueting, etc. En aquest sentit, els repertoris de jurisprudència deixen ben clar l'enorme activitat judicial que es desplega per protegir la propietat industrial.
Són nombroses les resolucions judicials que tracten hipòtesis d'infracció de marca, de patent o de disseny. Alguns exemples, en relació a la protecció de la marca, serveixen per il·lustrar el que diem. Així, Lladró va demandar a un tercer que havia registrat la marca "Duque de Lladró" per a la venda de vins. La notorietat de la marca "Lladró" en el sector de la porcellana va ésser definitiu per impedir l'aprofitament d'aquest signe per part del tercer. De la mateixa manera i amb èxit es va defensar Freixenet davant d'una societat mercantil que utilitzava la denominació social "Masia Freixer, SA", que va haver de modificar.
Levi's també va defensar el seus coneguts brodats de les butxaques dels texans, protegits com a marca, de terceres empreses que fabricaven texans amb el mateix dibuix. Igualment, el propietari de la revista Vogue va demandar a una tercera societat que emprava per a productes de roba interior la marca "Vogue estudio". Els tribunals també varen amparar al titular d'aquesta coneguda marca del sector de les revistes de moda.
El mateix va succeir en el cas de la marca Donut que es va defensar del signe "Doughnut" utilitzat per tercer. El conegut dibuixat Jordi Labanda, habitual del Dominical de La Vanguardia, també va defensar amb èxit la usurpació del seu nom de domini que havia estat registrat per tercers com a "labandadejordi". O la casa Chanel que defensa amb èxit en els tribunals el disseny del seu mític bolso 2.55, que ja ha complert 58 anys. I així podríem continuar amb molts altres casos i en tots els sectors de la nostra indústria que han arribat i segueixen arribant als tribunals.
No baixar la guàrdia i protegir la propietat industrial i drets assimilats és, doncs, la clau per tal de que els productes o serveis de l'empresa segueixin essent el seu vaixell insígnia. Però aquesta tasca ha d'anar acompanyada d'un estudi constant dels problemes que es plantegen als tribunals. Els operadors econòmics (empreses i professionals del dret), la judicatura i la universitat al capdavant de tots ells han d'analitzar les situacions que es donen i buscar, si s'escau, propostes de millora de les nostres lleis.
Cal tenir present, que els fets sempre van per davant del Dret. Per tant, l'atenta observació de la realitat obliga a dotar-nos de noves regulacions i la regulació existent necessita ésser valorada per millorar-la o adaptar-la a les noves necessitats. La llei no és immutable i per tant s'ha d'anar adaptant a totes les situacions que van sorgint, tant a nivell nacional, comunitari o internacional. Però per tal de que això sigui possible cal estudiar i analitzar on són els problemes i què cal modificar a cada moment.
Amb aquest esperit, la Fundació Empresa i Ciència (FEC) de la UAB, juntament amb el seu Centre d'Economia Industrial (CEI), ve organitzant anualment des de 2010 les "Jornades de Barcelona de Dret de la Propietat Industrial" que es celebren a la Casa Llotja de Mar, gràcies al recolzament de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Aquestes Jornades són una trobada anual entre la universitat, l'empresa i els pràctics del dret (advocats, els agents de la propietat industrial, els jutges, els assessors d'empresa, àrbitres, etc.) que, podríem dir, conformen les parts essencials d'aquest fascinant món que és la propietat industrial.
La jornada, que va néixer amb vocació de permanència, pretén ser un punt de referència a la ciutat de Barcelona en aquesta matèria. De totes les conferències de les jornades se'n treuen conclusions i veuen la lletra impresa per tal de donar la difusió corresponent. Seria desitjable que aquest punt de partida culminés en un plaç mig en un institut de Dret industrial que operi com a think tank sobre els problemes de Dret industrial i altres directament relacionats com ho són el Dret de la competència i el Dret de la competència deslleial així com la propietat intel·lectual i les noves tecnologies.
Però perque això sigui possible cal la implicació del teixit empresarial, que és el veritable actor i principal interessat. Fins ara, en les quatre edicions de les jornades han participat empreses tant importants com Nestlé, Mango, Natura Bisse, Pepsico, Almirall, Janus Developments, Palau Pharma, Camper, Tenzing Media, Freixenet o, més recentment, Desigual i Tous. Malgrat tot, les relacions universitat-empresa cal que s'estrenyin encara més, si més no, en el camp de les ciències socials, sector que conec més, on encara avui hi ha un distanciament preocupant.
L'empresa ha d'implicar-se més amb la universitat, on hi pot trobar un aliat de valor incalculable en la recerca de solucions que encara, ben entrat el S.XXI i per increible que sembli i malgrat el que es pugui dir, encara no ha descobert del tot.