La psicologia dels diners
08
de Febrer
de
2016
Si vols conèixer com funcionen els diners, caldrà conèixer abans com funcionen i actuen les persones davant una emoció bàsica: la seva por. Perquè és clar, els diners no tenen vida només és paper, i com a molt potser dígits que surten en negre o vermell, s'acumulen i van amunt i avall en transaccions virtuals.
Més enllà de ser un mitjà elemental de subsistència per les persones, la possibilitat de no tenir diners provoca por, temor a la pobresa, de no poder viure d'acord amb el mitjà de vida que es pretén. I també desassossec, preocupació davant la possibilitat de desocupació, por a l'acomiadament. Aquest fet ens porta a pensar que potser treballem més com a conseqüència de la por que pels mateixos motius intrínsecs inherents al mateix treball. En nombroses ocasions la gent no treballa per diners sinó per por de no tenir-ne.
Respecte a la gestió dels diners, també hi ha reflexions interessants que es relacionen en com es prenen les decisions. Com també succeeix en les direccions de les empreses, les persones que gestionen els diners, siguin de qualsevol àmbit, poden veure's abocats a prendre decisions influenciades per les seves pròpies pors, més que per motius racionals. Això explica en part algunes expressions com "el contagi de la borsa", "el diner és covard", entre d'altres. És més fàcil contagiar-se per la por, que contagiar-se de felicitat, encara que no ho sembli.
Quan les persones s'enfronten a situacions que es perceben com amenaçadores, l'autogestió de les emocions serà la clau que facilitarà la decisió i resposta al mitjà. I aquesta resposta vindrà condicionada en com haurà controlat la seva pròpia por. Dit d'una altra manera, en la majoria de situacions, els resultats de les nostres decisions dependran més del com hem gestionat internament la incertesa, que de què haurà succeït realment.
Tot plegat ens porta a pensar que hi ha una relació estreta que no podem defugir. Que l'economia afecta el comportament dels individus i que aquests amb el seu comportament afecten també a l'economia. Potser la psicologia sigui més econòmica que mai per explicar motivacions, actituds i presa de decisions; acumular riquesa pel sol fet d'acumular-la, anomenada Síndrome de l'oncle Gilito, la caiguda i contagi de les borses davant noticies de més o menys importància, o també per explicar aquella dita que diu que "els diners no donen la felicitat".
Més enllà de ser un mitjà elemental de subsistència per les persones, la possibilitat de no tenir diners provoca por, temor a la pobresa, de no poder viure d'acord amb el mitjà de vida que es pretén. I també desassossec, preocupació davant la possibilitat de desocupació, por a l'acomiadament. Aquest fet ens porta a pensar que potser treballem més com a conseqüència de la por que pels mateixos motius intrínsecs inherents al mateix treball. En nombroses ocasions la gent no treballa per diners sinó per por de no tenir-ne.
Respecte a la gestió dels diners, també hi ha reflexions interessants que es relacionen en com es prenen les decisions. Com també succeeix en les direccions de les empreses, les persones que gestionen els diners, siguin de qualsevol àmbit, poden veure's abocats a prendre decisions influenciades per les seves pròpies pors, més que per motius racionals. Això explica en part algunes expressions com "el contagi de la borsa", "el diner és covard", entre d'altres. És més fàcil contagiar-se per la por, que contagiar-se de felicitat, encara que no ho sembli.
Quan les persones s'enfronten a situacions que es perceben com amenaçadores, l'autogestió de les emocions serà la clau que facilitarà la decisió i resposta al mitjà. I aquesta resposta vindrà condicionada en com haurà controlat la seva pròpia por. Dit d'una altra manera, en la majoria de situacions, els resultats de les nostres decisions dependran més del com hem gestionat internament la incertesa, que de què haurà succeït realment.
Tot plegat ens porta a pensar que hi ha una relació estreta que no podem defugir. Que l'economia afecta el comportament dels individus i que aquests amb el seu comportament afecten també a l'economia. Potser la psicologia sigui més econòmica que mai per explicar motivacions, actituds i presa de decisions; acumular riquesa pel sol fet d'acumular-la, anomenada Síndrome de l'oncle Gilito, la caiguda i contagi de les borses davant noticies de més o menys importància, o també per explicar aquella dita que diu que "els diners no donen la felicitat".