Vivim en un moment d’incertesa econòmica, on les expectatives de creixement es dibuixen entre l’esperança i la preocupació. A Espanya, es preveu un creixement econòmic entre el 2% i el 2,5% gràcies a factors com l’impuls del consum, la inversió i una disminució de l’atur, que se situarà entre el 10,8% i l’11,5%. Aquestes dades ens ofereixen una imatge de recuperació, però també ens recorden que no tot és fàcil, i que encara hi ha molts reptes a superar.
A Catalunya, el panorama econòmic es manté alineat amb el conjunt de l’Estat. El creixement vindrà de sectors forts com la indústria, els serveis i l’agroalimentació. Tanmateix, i malgrat la millora que es preveu, hi ha qüestions que continuen generant inquietud. Per això, el primer que demano als Reis Mags aquest Nadal és una resposta decidida per garantir un creixement sostenible a llarg termini, abordant situacions estratègiques com la sequera, l’habitatge i la necessitat d’una reindustrialització efectiva.
D’altra banda, a l’escenari global el creixement econòmic és moderat, amb una previsió del 3,2%, segons les dades de l’FMI i l’OCDE, i els Estats Units es presenten com els grans impulsors d’aquest creixement gràcies a la seva aposta per la intel·ligència artificial, que els permetrà créixer entre el 2% i el 2,5%. Per contra, la zona euro viurà un creixement de només entre el 0,8% i l’1% per les tensions comercials, el cost de l’energia i els problemes industrials, que continuaran pesant sobre les economies europees, inclosa la nostra.
Els riscos geopolítics, com la guerra d’Ucraïna i els conflictes al Pròxim Orient, sumen incertesa a l’escenari plantejat, on una desinflació gradual podria donar lloc a una reinflació en els serveis, afegint més dificultat als esforços econòmics. Això fa que la següent cosa que demanaré als Reis sigui prudència. Cal tenir en compte aquest conjunt de factors i no perdre de vista les vulnerabilitats que, tot i no ser immediatament evidents, poden alterar el rumb de les previsions.
Una part fonamental d’aquest complex trencaclosques econòmic són les pimes i, per això, des de PIMEC hem elaborat un estudi d’acord amb les seves previsions pel 2025, el qual posa en relleu que gairebé un terç de les pimes preveu que les seves vendes es mantinguin estables en els pròxims anys. Tanmateix, gairebé la meitat preveu un increment d’aquestes, front de l’11,6% que en preveu una caiguda.
En relació amb la voluntat d’inversió, si bé un 34,4% d’empresaris i empresàries sí que preveu fer-ho, però la majoria de les empreses no té plans en aquest sentit. La manca d’inversió en actius fixos, especialment en l’adquisició de maquinària i tecnologies digitals, pot ser una oportunitat perduda per innovar i adaptar-se als requisits del mercat de treball.
L’estudi constata que els marges de benefici són la gran preocupació de les pimes. Més de la meitat assenyala que la pressió sobre els seus beneficis serà un dels seus principals obstacles, seguit de l’increment dels costos laborals i altres factors com la burocràcia en els tràmits administratius.
"Tot i que l’economia catalana té potencial de creixement, els obstacles continuen presents"
En aquest context, el missatge és clar: cal actuar amb prudència, però també amb determinació per afrontar els reptes que vindran. Tot i que l’economia catalana té potencial de creixement, els obstacles continuen presents. Per aquests motius, en la meva carta als Reis demanaré també que l’Administració impulsi mesures per ajudar les empreses, especialment les de menor dimensió. Hem de trobar maneres de superar les dificultats que les afecten, fent front a reptes com la necessària simplificació administrativa, i abordant la reducció de la jornada laboral amb una visió transversal de 360º i tenint en compte factors estratègics com la productivitat.
En un entorn global cada vegada més complex, el creixement dependrà de la capacitat d’adaptar-se als canvis, d’invertir en innovació i de gestionar la incertesa amb una visió a llarg termini. Per això, crec que hem de mirar el 2025 amb un optimisme moderat i aprofitar les oportunitats de creixement, ja que el futur no es guanya només amb bones previsions, sinó amb la capacitat de reinventar-se per competir globalment.
Finalment i com a conclusió, però no menys important per esmentar-ho en darrer lloc, demano als Reis que faci que les institucions legislin sota la premissa de legislarpensant primer en els més petits, les pimes, per fer gran la nostra economia i assolir un present i un futur de progrés i benestar social. És essencial tenir en compte la dimensió empresarial, així com les particularitats i característiques de cada sector productiu, ja que no sempre es bona la idea del “cafè per tothom”.