• Opinió
  • La tribuna
  • Carta als Reis d'Orient: La Catalunya del 2025, full de ruta per a la prosperitat econòmica
Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Carta als Reis d'Orient: La Catalunya del 2025, full de ruta per a la prosperitat econòmica

05 de Gener de 2025
Carlos Puig de Travy | VIA Empresa

El 2025 es presenta com un any clau per a consolidar el creixement econòmic de Catalunya i establir les bases per a un futur sostenible, inclusiu i competitiu. Per a assolir aquests objectius, cal abordar amb ambició i determinació diverses prioritats que tenen un impacte directe en la nostra economia. Fidel al seu compromís amb el progrés i el benestar dels catalans i les catalanes, el Col·legi d’Economistes de Catalunya proposa sis àmbits d’actuació concrets.

 

1. Un pressupost ambiciosament social i productiu

Cal que els pressupostos del Govern de la Generalitat per al 2025 s’aprovin el més aviat possible i que reflecteixin un compromís clar amb el benestar de les persones i la competitivitat econòmica. Això implica:

  • Augmentar la inversió en educació i formació professional. És imprescindible millorar la qualitat de l’educació i ajustar-la a les necessitats del mercat laboral. Una formació professional dual més robusta és necessària per a abordar l’atur juvenil i adaptar-nos als reptes tecnològics.
  • Invertir en salut pública. S’han de destinar més recursos per a millorar infraestructures sanitàries i reduir les llistes d’espera, posant èmfasi en la digitalització del sistema sanitari.
  • Habitatge assequible i digna. Catalunya pateix una crisi d’accés a l’habitatge que afecta especialment els joves i les famílies vulnerables. És urgent promoure polítiques d’habitatge social, fomentar el lloguer assequible i penalitzar l’especulació amb mesures fiscals adequades.
  • Potenciar la innovació i la recerca. Catalunya ha de dedicar com a mínim un 2% del PIB a R+I+D, seguint les recomanacions europees. Els pressupostos haurien d’incloure incentius fiscals per a empreses innovadores i programes de suport per a start-ups.

2. Finançament autonòmic just

El sistema actual de finançament autonòmic és insuficient i ineficient per a Catalunya. Cal impulsar un acord que permeti:

 
  • Recaptar i gestionar més recursos des de Catalunya, garantint així una millor adequació entre els ingressos i les necessitats del territori.
  • Assegurar una redistribució equitativa. Tot mantenint la solidaritat entre territoris, cal evitar que aquesta penalitzi les economies més productives. Aquest canvi és imprescindible per a garantir el sosteniment dels serveis públics i fomentar el desenvolupament econòmic.

3. Infraestructures clau per a la competitivitat

Catalunya requereix un pla d’infraestructures que respongui a les necessitats reals del territori i que impulsi el creixement econòmic. Tres prioritats concretes són:

  • El Corredor Mediterrani, essencial per a connectar les empreses catalanes amb Europa i reduir costos logístics.
  • Rodalies, vital per a la mobilitat diària de treballadors i estudiants. Calen inversions urgents per modernitzar les línies, augmentar la freqüència, garantir la puntualitat i aconseguir un sistema ferroviari eficient.
  • L’ampliació i modernització de l’Aeroport d’El Prat, imprescindible per a mantenir la competitivitat internacional de Barcelona com a hub econòmic i turístic.

No hem de perdre el focus en altres infraestructures importants, com poden ser millorar les connexions dels ports de Barcelona i Tarragona, o desenvolupar el polígon Torreblanca a Lleida, La Sagrera, etc.

4. Reforma de l’administració pública

La modernització de l’administració pública catalana és una assignatura pendent que no pot esperar més. En aquest sentit, és necessari:

  • Digitalitzar processos. La digitalització no només millorarà l’eficiència, sinó que reduirà la burocràcia i facilitarà les relacions entre ciutadania, empreses i administració.
  • Reforçar la professionalització. Cal establir criteris clars de mèrit i capacitat per als càrrecs públics, tot garantint un relleu generacional adequat davant les properes jubilacions massives.
  • Empoderar als funcionaris. Dotar-los de més autonomia per a implementar projectes a llarg termini, evitant que els canvis polítics paralitzin iniciatives clau.
  • Millorar l’eficiència. Reduir càrregues administratives i normatives, tot posant a la ciutadania i a les empreses en primer lloc.

5. Abordar els reptes demogràfics

Catalunya enfronta una tendència de creixement demogràfic negatiu que afecta directament l’economia. Aquesta qüestió impacta directament en molt àmbits i per això és imprescindible:

  • Fomentar polítiques de natalitat i conciliació, augmentar el suport a les famílies amb mesures com més permisos de maternitat i paternitat, i millorar l’accés a escoles bressol.
  • Millorar la integració dels immigrants. Això inclou programes de formació i inserció laboral que potenciïn el talent i l’aportació d’aquests col·lectius, reduint així desigualtats socials i aprofitant millor el capital humà disponible.

6. Reindustrialització com a motor de valor compartit

Catalunya ha de recuperar el pes de la indústria com a pilar econòmic i conductor de valor afegit. Per aconseguir-ho, és imprescindible adoptar mesures per a:

  • Millorar la productivitat i així promoure inversions en tecnologia, automatització i digitalització de les empreses industrials.
  • Fomentar clústers sectorials estratègics, que ajudin a impulsar sectors com el químic, la biomedicina, l’automoció i les energies renovables.
  • Apostar per la indústria sostenible: la reindustrialització ha d’anar de la mà de la sostenibilitat, amb projectes que redueixin les emissions i l’impacte ambiental.

És important actuar ara perquè Catalunya afronta reptes importants, com la competència global, el canvi climàtic i la necessitat de mantenir un Estat del benestar sòlid. Actuar amb determinació en el 2025 no només ens permetrà abordar aquestes qüestions, sinó també posicionar-nos com un referent econòmic a Europa.

Aquesta agenda no és només una llista de desitjos, sinó un full de ruta que requereix un lideratge clar, un compromís ferm de totes les parts implicades i, sobretot, acció. Com deia Franklin D. Roosevelt, president dels Estats Units entre 1933 i 1945, “és millor fallar intentant fer alguna cosa que tenir èxit no fent res”.