Carta als Reis d'Orient: un millor finançament, més infraestructures i menys burocràcia

Any nou, propòsits nous. Ens trobem en un context incert, amb guerres que sacsegen el tauler global, el possible retorn de polítiques proteccionistes al comerç internacional amb la victòria de Donald Trump i el refredament de la indústria europea. No obstant això, les previsions econòmiques de la Cambra de Comerç de Barcelona apunten que Catalunya es trobarà entre les economies europees que tindran un creixement més robust. Afrontem el nou any amb optimisme, però sense ignorar propòsits molt importants que s’han d’abordar amb prioritat aquest 2025.

Si vols saber-ne més

 

   

2025 també pot ser un bon any per a les empreses    

 

 

Nou model de finançament: ara o mai

El primer d’aquests reptes és el dèficit de finançament, un fet més que documentat i que genera consens al món econòmic i empresarial català sobre l’impacte negatiu que suposa i la necessitat de solucionar-lo. I és que el fet que Catalunya sigui una de les comunitats que més aporta al sistema i en canvi es quedi enrere en el repartiment ens indica que el model actual no és ni equitatiu ni eficient. La falta de finançament és un fre a les polítiques de benestar, amb la qual cosa hi ha molt en joc.

El passat mes de març, 20 institucions, entre elles les Cambres de Comerç, vam publicar un comunicat conjunt reclamant un nou model de finançament, sigui un model federal o un pacte fiscal, o una profunda reforma del model actual. Aquesta reforma hauria d’orientar-se cap a l'autonomia financera, on la Generalitat seria l’encarregada de recaptar i gestionar els tributs que es paguen a Catalunya. Finalment, cal que el model apliqui el principi d’ordinalitat, és a dir, que els territoris rebin un volum d’inversions proporcional a les seves necessitats i al pes del seu PIB.

Que cal un canvi en el model de finançament és unànime. La caixa dels trons, i el que eternitza el debat, és com s’ha de fer aquesta reforma. La proposta del finançament singular que han acordat el PSC i ERC és una bona oportunitat i una aposta concreta per canviar les coses, molt alineada amb el que hem reclamat aquestes 20 entitats. A més, la Generalitat ha creat un gabinet d’experts per assessorar-lo en la matèria. Ara és el moment de ser pragmàtic i defugir de debats espuris. Que ningú s’equivoqui. Els catalans no som egoistes ni volem eliminar els mecanismes de solidaritat. El que volem els catalans és, senzillament, un finançament més just.

Les infraestructures, una palanca per al desenvolupament

Un exemple de com impacta el dèficit de finançament a l’economia són les infraestructures. La xarxa de Rodalies té un mal endèmic que és la falta d’execució de les seves inversions. El traspàs integral del servei a la Generalitat sens dubte portarà canvis, però el repte continua sent el mateix: quant invertim a la xarxa i com ho fem per assegurar un servei de qualitat, que convidi a utilitzar el transport públic. No és una qüestió només de promoure el

transport sostenible. Comptar amb una xarxa eficient i ben connectada de transport públic és un dels nostres millors aliats davant emergències com l’accés a l’habitatge, ja que permetria descongestionar els nuclis urbans més tensionats i facilitar que els treballadors que viuen fora de les grans ciutats puguin desplaçar-se per anar al seu lloc de treball. Tot això mentre s’aborden polítiques orientades a l’augment de l’oferta d’habitatge.

Les empreses també es beneficien d’infraestructures clau. Un bon exemple és el corredor mediterrani, un gran eix per promoure l’intercanvi comercial i fer els deures davant Europa per incrementar la quota de transport de mercaderies per ferrocarril. No obstant, és una obra que també acumula un retard important. El ministre Óscar Puente es felicitava fa poc que la inversió al corredor el 2024 havia crescut un 32% respecte a l’any anterior. Veurem si aquest titular es tradueix en un avenç real en l’execució d’aquesta infraestructura, o es queda només en això, un titular.

No podem oblidar tampoc l’aeroport de Barcelona, una de les infraestructures més importants de Catalunya i que encara té un futur incert, a l’espera que el govern català defineixi un pla per a la seva transformació. El que sí que sabem és que l’aeroport ha aconseguit més destinacions intercontinentals que mai i s’acosta a un nou rècord de passatgers el 2024 que superaria el del 2019, abans de la pandèmia. Parlem, doncs, d’un potencial de creixement important que no obstant això es veu limitat per una infraestructura que es troba al límit de la seva capacitat. Posar-hi remei és prioritari per no perdre competitivitat respecte a altres aeroports europeus.

Una nova administració per ser motor de progrés

Un altre repte que vull destacar per a aquest nou any que arrenca és la reforma de l’administració pública. Com el model de finançament, aquest és un tema que fa anys que sobrevola el debat públic, però que no acaba d’avançar. El sector públic gestiona el 50% del PIB, una quantitat massa important per permetre que ho faci de manera poc eficient, arrossegant amb ell la competitivitat del conjunt del sistema.

Més de 300 entitats del món econòmic i social vam alçar la veu en un acte unitari per reclamar la reforma de l’administració pública. Una demanda que en el context econòmic, social i polític actuals és imprescindible i urgent, perquè no hi pot haver un bon país sense una bona administració. Cal reduir la burocràcia i la teranyina normativa per facilitar l’activitat econòmica, però també professionalitzar la direcció pública, introduir mecanismes de transparència i d’avaluació de les polítiques públiques i una digitalització eficient. No es tracta d’un desafiament fàcil ja que requereix un compromís polític clar i una visió de país a mitjà i llarg termini.

La Llei de Cambres, un deute històric

L’últim objectiu de l’any afecta exclusivament les Cambres de Comerç, però té relació amb un dèficit que dura més d’una dècada: la Llei de Cambres. Després d’un any de converses

per consensuar el text amb les principals patronals, el Consell General de Cambres de Catalunya ha donat llum verda a una nova proposta de Llei perquè Catalunya compti per fi amb una llei actualitzada que defineixi i reguli l’activitat cameral. Ara toca treballar per a l’aprovació d’aquesta Llei, que ens dotarà dels recursos per poder complir amb més garanties les nostres funcions.

Catalunya afronta el 2025 amb un horitzó ple de desafiaments, però també d’oportunitats. Amb compromís, col·laboració i una estratègia clara, podem superar obstacles com el dèficit de finançament, les mancances en infraestructures i l’eficiència administrativa. És el moment de consolidar un model que permeti al nostre teixit econòmic créixer i ser un referent europeu. La implicació de tots els actors és imprescindible per transformar les prioritats en realitats palpables.