• Opinió
  • La tribuna
  • La col·laboració com a motor dels ecosistemes d’innovació: el cas paradigmàtic del 22@Barcelona

La col·laboració com a motor dels ecosistemes d’innovació: el cas paradigmàtic del 22@Barcelona

20 de Novembre de 2024
Josep Miquel Piqué

La innovació s’ha convertit en un aspecte fonamental en el desenvolupament econòmic i social de les societats modernes; impulsa la competitivitat empresarial i, a la vegada, crea llocs de treball i millora la qualitat de vida dels ciutadans. El procés d’innovar, però, no és aïllat. No és quelcom que adquireix el seu màxim potencial des de la iniciativa individual, sinó que es fonamenta en la col·laboració entre diversos actors i es maximitza si es fomenta en ecosistemes vibrants. Un exemple paradigmàtic d’aquesta sinergia és el districte 22@Barcelona, on els agents de la quàdruple hèlix (universitats, empreses, administracions públiques i societat civil organitzada) col·laboren per transformar un entorn urbà en un pol de desenvolupament innovador.

La innovació com a ecosistema

La creació de xarxes de propòsits compartits entre els agents de la quàdruple hèlix esdevé doncs el pilar central d’un ecosistema interconnectat que busca impulsar la innovació per assolir el propòsit consensuat. Per la seva banda, les universitats i els centres de recerca juguen un rol central, aportant talent i tecnologia, essent veritables imants de les empreses. Alhora, la indústria crea valor tant en empreses emergents com en inversors i corporacions que busquen escalar els seus negocis. Aquestes interaccions requereixen el suport del sector públic, que actua com a facilitador mitjançant el planejament urbà, el finançament i les regulacions locals, autonòmiques i nacionals. La societat, demanadora i validadora de solucions, esdevé clau com a tractora de la innovació.

"La indústria crea valor tant en empreses emergents com en inversors i corporacions que busquen escalar els seus negocis"

El cas del districte 22@ il·lustra a la perfecció els beneficis de treballar per seguir alimentant aquesta xarxa. Mitjançant la col·laboració, les diferents entitats i organitzacions uneixen esforços amb un objectiu comú: promoure el desenvolupament territorial, econòmic i social mitjançant la creació d’un ecosistema vibrant que propicia l’activació del talent, la tecnologia i la inversió. I aquesta és la clau del seu èxit; que tots comparteixen un propòsit i una estratègia orquestrada que assegura la prosperitat dels seus agent d’una forma sostenible i inclusiva en el districte.

Exemples d’èxit de col·laboració al districte 22@

Un cas concret d'aquest model de col·laboració és el projecte Districlima. Aquesta iniciativa publicoprivada és un bon exemple de com la suma d’esforços pot donar resposta a una necessitat comuna, en aquest cas, l'eficiència energètica en la climatització. Un altre exemple rellevant és l'Almogàvers Business Factory, una plataforma física que actua com una incubadora d'incubadores. Aquest espai va ser creat per l'Ajuntament de Barcelona per a donar cabuda a iniciatives com InLea, afavorint així l'aparició i el creixement de nous projectes empresarials.

Aquests casos il·lustren la lògica publicoprivada, és a dir, assegurar que universitats, empreses i administració treballen plegades amb la mateixa finalitat. La clau de l’èxit rau en una clara definició del propòsit que permeti alinear les estratègies de cada actor implicat. En el cas dels edificis MediaTIC o Mediacomplex, van servir per impulsar clústers urbans, com el TIC i el Mèdia en un territori sense tradició prèvia, i ara erigint-se en epicentres sectorials.

Internacionalització de l'ecosistema

El potencial de l’ecosistema de la innovació va més enllà dels beneficis que pot generar en l'àmbit local. La seva capacitat d’exportar solucions innovadores a altres països es materialitza a través d’empreses i altres institucions que funcionen com a connectors internacionals traslladant tecnologia i coneixement globalment. Així doncs, companyies amb presència global i que operen des del districte 22@ els seus hubs d’innovació, esdevenen catalitzadors per a la internacionalització de les activitats generades a Barcelona. En altres paraules, treballen des de Barcelona per al món.

Reptes dels ecosistemes de la innovació: el cas del 22@

El districte 22@Barcelona ha passat per diverses etapes, des de la seva concepció inicial ara fa més de vint anys, fins a la seva consolidació com a pol d’innovació reconegut internacionalment. Va néixer amb l’objectiu de revitalitzar l’antiga zona industrial del Poblenou, amb un enfocament centrat en l’economia i la societat del coneixement. Aquesta primera fase va anar seguida per l’etapa de llançament, amb el desenvolupament urbanístic i infraestructural i la instal·lació de les primeres empreses com T-Systems o Indra. A mesura que el districte va créixer, es van establir clústers urbans que han tingut i tenen un pes molt important en la creació d’ocupació i atracció de noves empreses. Actualment, el 22@ es troba en una fase de maduresa. Una etapa que no només implica la consolidació del districte localment, sinó també la necessitat de connectar-se amb altres sistemes internacionals.

"El potencial de l’ecosistema de la innovació va més enllà dels beneficis que pot generar en l'àmbit local"

Arribats a aquest punt, un dels reptes principals als quals s’enfronta el districte és la seva governança, que ha de ser capaç de coordinar de manera harmoniosa els agents de la quàdruple hèlix per treballar amb les tres dimensions de desenvolupament: la territorial, l’econòmica i la social. El districte ja disposa d’un lideratge híbrid entre l’associació 22@Network Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, és essencial que la governança consolidada del 22@Network Barcelona situï l'associació com a veritable orquestradora de les iniciatives i activitats presents i futures del districte 22@.