L'impacte de la IA generativa en la productivitat: més enllà de la tecnologia

19 de Novembre de 2024

En una recent entrevista per al pòdcast At the Edge de McKinsey, Erik Brynjolfsson, economista i professor de Stanford, va discutir amb Lareina Yee, presidenta del Consell Tecnològic de McKinsey, sobre com la intel·ligència artificial generativa està impactant el món laboral i la productivitat empresarial. Brynjolfsson subratlla que aquesta tecnologia, si bé està transformant l'entorn laboral de manera accelerada, només pot assolir el seu màxim potencial quan es combina amb canvis profunds en els processos empresarials i una atenció especial a les necessitats humanes dels treballadors.

"Tot i la velocitat amb què la IA s’està integrant en moltes empreses, només hi haurà beneficis a llarg termini si s’adopta un enfocament humà i estratègic"

El que l’autor defensa és que l’ús creixent de la intel·ligència artificial generativa (IA generativa) està redefinint els models productius i la manera en què concebem el treball. Però, més enllà de l’entusiasme inicial, aquest tipus de tecnologia, com ja ha passat en anteriors períodes de revolució, requereix un replantejament profund dels processos empresarials i una aposta decidida per l’apoderament dels treballadors. Tot i la velocitat amb què la IA s’està integrant en moltes empreses, només hi haurà beneficis a llarg termini si s’adopta un enfocament humà i estratègic, que integri la tecnologia com un aliat i no com un simple substitut.

L’acceleració de la IA generativa: què la fa diferent?

Però a diferència de revolucions tecnològiques anteriors, la IA generativa està tenint un impacte més ràpid i visible. Plataformes com ChatGPT han arribat a milions d’usuaris en qüestió de setmanes gràcies a les infraestructures digitals existents, com el núvol i internet. Aquesta acceleració fa que moltes empreses percebin la IA com una solució quasi immediata per a millorar la productivitat. Això no obstant, confondre rapidesa amb resultats duradors és un error que cal evitar.

Quan les empreses adopten tecnologia sense transformar els seus processos interns o sense preparar els seus treballadors, corren el risc de caure en el que s’anomena una corba de productivitat en J. Inicialment, poden experimentar pèrdues o estancaments de productivitat fins que els canvis necessaris es consolidin. Aquesta corba il·lustra que, per tal que la IA generativa assoleixi el seu veritable potencial, les empreses han de fer un esforç addicional per actualitzar tant les seves estructures com les habilitats dels seus treballadors.

Augmentació versus automatització del treball

La IA generativa ofereix una oportunitat única per augmentar les capacitats dels treballadors en lloc de substituir-los. La clau és entendre que la IA pot automatitzar tasques, però no necessàriament elimina llocs de treball complets. Aquesta tecnologia pot actuar com una eina d’aprenentatge per a aquells treballadors que necessiten millorar les seves habilitats, ajudant-los a adquirir els coneixements i les pràctiques dels seus companys més experimentats.

Aquest model de complementarietat o col·laboració humà-IA no només beneficia l’empresa sinó també els treballadors, que poden veure en la IA una font de suport i millora. En lloc de ser una amenaça, la IA es converteix així en una manera ampliar -Brynjolfsson parla d’“amplificar”- la capacitat humana potenciant la productivitat, la satisfacció del client i les millores laborals.

Evitar la “trampa de Turing”: el risc de deshumanitzar la tecnologia

Un dels perills d’aquesta revolució tecnològica és caure en el que alguns autors -com el recent Premi en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel, Daron Acemoglu- han anomenat la trampa de Turing, una situació en què la tecnologia es dissenya per imitar o substituir els humans de manera literal, sense aportar realment valor afegit. Quan les empreses se centren exclusivament a substituir treballadors per màquines, es redueix el valor del treball humà, s’erosionen els salaris i es concentra el poder econòmic en poques mans.

"Per tal que la IA generativa assoleixi el seu veritable potencial, les empreses han de fer un esforç addicional per actualitzar tant les seves estructures com les habilitats dels seus treballadors"

Per evitar aquest escenari, les empreses haurien de veure la IA com un complement que pot ajudar els treballadors a fer millor la seva feina. En lloc d’intentar replicar el que fa una persona, es tracta de potenciar-ne les capacitats, especialment en aquelles tasques que requereixen creativitat, empatia i adaptabilitat. Aquesta visió d’un futur col·laboratiu entre humans i màquines pot generar valor compartit i, de passada, fomentar un entorn laboral més enriquidor.

La formació al llarg de la vida com a palanca de canvi per una IA inclusiva

En el context de l'adopció de la intel·ligència artificial generativa, la formació al llarg de la vida esdevé essencial per mantenir la rellevància i competitivitat dels professionals en un mercat laboral en constant evolució. La IA generativa transforma les tasques i habilitats necessàries per a molts llocs de treball, i les competències d'avui poden quedar obsoletes ràpidament. Per això, els treballadors han de veure la formació contínua com una inversió necessària per adaptar-se a noves eines i aprofitar el potencial d'aquesta tecnologia. A més, la formació contínua no només se centra en les habilitats tècniques; també inclou el desenvolupament d'habilitats crítiques, com la capacitat d'anàlisi, la creativitat i la gestió del canvi, que són fonamentals per treballar de manera efectiva amb sistemes d'IA generativa.

Les empreses, per la seva banda, tenen la responsabilitat de fomentar aquesta cultura de l’aprenentatge permanent, oferint oportunitats de desenvolupament professional per garantir que la seva força laboral pugui adaptar-se i prosperar en un entorn tecnològic en evolució constant. I finalment cal ressaltar el rol de les institucions públiques, que tenen un paper fonamental a l’hora de garantir que l’adopció de la IA generativa es tradueixi en oportunitat, evitant els impactes negatius de l’automatització. En el context descrit, els governs han de promoure polítiques actives d’ocupació amb visió ecosistèmica i fomentar la formació. Això inclou incentivar programes de reskilling i upskilling, amb el suport a institucions educatives -per descomptat, les universitats– i a empreses que ofereixin oportunitats de requalificació. A més, és important establir marcs de regulació que protegeixin els drets laborals en aquesta transició i fomentin la creació de llocs de treball que complementin les capacitats humanes. Aquestes mesures, acompanyades d’incentius fiscals i suport per a sectors que es veuen més afectats per la IA, poden ajudar a construir una economia més equitativa i resilient davant el canvi tecnològic.

Un futur amb tecnologia responsable

Finalment, i sense pretendre caure en un tecnooptimisme injustificat, la IA generativa ens ofereix eines poderoses per transformar la productivitat, però el seu èxit dependrà de com escollim utilitzar-les i de si som capaços, entre tots, de promoure’n una integració inclusiva. Si la tecnologia es posa al servei de les persones, augmentant-ne les capacitats i creant llocs de treball més significatius, tenim el potencial de crear una societat més pròspera. Així, el repte compartit no és només integrar la IA, sinó fer-ho amb una visió centrada en el valor humà. Aquesta aproximació no només assegurarà un retorn més sòlid en termes de productivitat, sinó que també contribuirà a una societat més inclusiva i justa.

Aquesta és una perspectiva a tenir ben present quan analitzem els efectes de la IA en l’economia, com farem des del Col·legi d’Economistes de Catalunya aquest 21 de novembre, en la Jornada dels Economistes 2024 a Barcelona.

Com esmenta el mateix Brynjolfsson “la tecnologia ha d'estar al servei de les persones, augmentant-ne les capacitats i creant llocs de treball més significatius”.