Professor al Departament d'Empresa de la UAB

La Junta d'Accionistes del Banc Sabadell: què ha canviat?

23 de Març de 2025
Joan Llonch

El passat dia 20 es va celebrar la primera Junta General d'Accionistes de Banc Sabadell al seu lloc d'origen, després d'uns anys fora de Catalunya. Va ser emocionant tornar a viure en directe una junta com les d'abans, amb el caliu de la gent de casa. El retorn de l'entitat a Sabadell, i els bons resultats obtinguts pel banc, eren motiu de gran celebració per part de tots els accionistes. Els presents vàrem dedicar uns forts aplaudiments als discursos del president Josep Oliu i del conseller-delegat César González-Bueno, força merescuts per la brillant trajectòria dels darrers anys. Per part meva, faig extensiu els aplaudiments a la resta del consell, a l'alta direcció i a tots els empleats del banc per l’excel·lent tasca acomplida.

 

Al meu entendre, en un dia tan especial, l’única part de la junta que va desentonar va ser la dedicada a les intervencions dels accionistes. Va haver-hi cinc diferents intervencions de representants sindicals amb peticions de tipus laboral, i una d'una persona contrària al fet que el banc financi empreses d'armament. Les intervencions en una junta general d'accionistes han d'estar molt relacionades amb els punts a tractar de l'ordre del dia. Tal com diu la Ley de Sociedades de Capital, en l'article 164: “La junta general ordinària es reunirà per, si s'escau, aprovar la gestió social, els comptes de l'exercici anterior i resoldre sobre l'aplicació del resultat”. En cap cas fa referència al fet que la junta general s'hagi de reunir per tractar temes aliens a l'ordre del dia. Però, a més, per reblar el clau, en l'article 197 es concreta: “Durant la celebració de la junta general, els accionistes de la societat podran demanar verbalment les informacions o aclariments que considerin convenients sobre els assumptes compresos en l'ordre del dia”.

Malgrat que aquestes disposicions són força clares i concretes, malauradament, avui dia, en moltes juntes les intervencions dels accionistes no tenen cap relació amb els “assumptes compresos en l'ordre del dia”.

 

En aquest sentit, recordo les primeres juntes d'accionistes a les quals vaig assistir, quan es feien al teatre de La Faràndula de Sabadell. Jo era molt jove, i anava acompanyant al meu pare, en una època en què el meu avi formava part del consell del banc. El teatre era ben ple, l'ambient era força cordial, i les intervencions molt educades. La majoria d'elles eren per valorar la gestió del consell, molt positiva en aquells anys, o per fer preguntes relacionades amb l'activitat del banc.

Quan les juntes van passar a celebrar-se en el pavelló municipal d'esports de Sabadell, en els anys previs a la sortida a borsa, les intervencions seguien en la línia de les que hi havia hagut a La Faràndula, educades, ponderades i amb preguntes força adients. De fet, molts accionistes anaven a la junta solament a recollir la capsa de bombons i a escoltar el discurs del president, Joan Corominas, ja que aquest discurs els permetia desvetllar els dos interrogants que més els interessaven, el preu comptable de l'acció, i per tant, el seu valor de venda i el dividend a distribuir.

Quan acabava el discurs del president i ja sabien el que volien, part dels assistents, els menys avesats a les finances, s'aixecaven i marxaven. Però amb la sortida a borsa l'ambient va canviar radicalment. Va començar a assistir a les juntes gent nova per parlar de temes poc relacionats amb l'activitat del banc, “rebenta juntes” i persones amb molt afany de protagonisme. El torn d'intervencions dels accionistes es va fer molt més llarg i feixuc, i moltes intervencions no tenien res a veure amb el contingut de l'ordre del dia, com va succeir en la darrera junta del dia 20.

Els parlaments dels cinc representants sindicals en aquesta junta estaven fora de lloc. És evident que tenen tot el dret i l'obligació de defensar els interessos dels treballadors, però disposen d'altres canals i altres processos per negociar les condicions de treball del personal, i no haurien d'utilitzar les juntes d'accionistes per plantejar temes fora de l'ordre del dia.

A més, en les actuals circumstàncies de l'OPA que BBVA ha llançat sobre el Sabadell, la millor manera que tenen els sindicats de defensar els interessos dels empleats, tant del Sabadell com del BBVA, és manifestant el seu ferm rebuig a aquesta OPA, i acomplir totes les actuacions que calgui davant del govern per evitar que l'OPA continuï endavant. Tant l'UGT com Comissions Obreres o la resta de sindicats tenen prou força per influir en el govern i evitar que més de 5.000 dels seus companys vagin a l'atur. Estic convençut que en els moments actuals aquest seria el millor servei que els sindicats podrien fer als treballadors dels dos bancs. I això que dic no és incompatible amb què, en paral·lel, continuïn treballant de valent per millorar les condicions de treball de tota plantilla.