(No) és l’economia, estúpid!

Poques frases s’han fet tan famoses com la dels assessors de Bill Clinton apel·lant a la importància de situar l’economia al centre en la campanya presidencial del 1992. Més enllà de la tàctica i l’estratègia geopolítica, la realitat que sovint s’acaba imposant és precisament aquesta per sobre de l’econòmica.

Si vols saber-ne més

Trump, desllorigador geopolític?

Una influència que, tot i ser present des de sempre, les empreses obertes al comerç global estan patint de forma potser més intensa els darrers anys. Els diferents successos produïts a Algèria, el Regne Unit amb el Brexit, la invasió russa d’Ucraïna, el Pròxim Orient i recentment als mateixos Estats Units amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca són un recordatori constant a les empreses que el seu dia a dia depèn en gran manera de decisions de mandataris globals arreu del planeta.

En el cas d’Algèria, les últimes setmanes vivim –sense anunci oficial, però com una realitat sobre el terreny– el final a més de dos anys de bloqueig que impedia a les empreses de l’Estat vendre els seus productes en aquest mercat. El conflicte diplomàtic entre el país nord-africà i l’estat espanyol a causa de les relacions amb el Marroc va suposar, d’un dia per l’altre, perdre un mercat sencer on treballar. Poc després de l’inici del bloqueig, el juny del 2022, des d’Acció vam identificar gairebé un centenar d’empreses catalanes afectades amb unes pèrdues agregades superiors als 70 milions d’euros.

"És fàcil caure en la temptació de menystenir l’impacte d’un mercat que, el 2021, representava tan sols el 0,8% de les exportacions catalanes"

En l'àmbit macroeconòmic, és fàcil caure en la temptació de menystenir l’impacte d’un mercat que, el 2021, representava tan sols el 0,8% de les exportacions catalanes amb productes com l’oli de soja –principalment–, els plàstics, la maquinària, el material elèctric, el paper i cartó o els productes químics orgànics.

Tot i que en el conjunt de l’economia catalana pugui semblar poca cosa, per a la pime que hi concentrava el 40% de la seva facturació exterior pot ser un punt d’inflexió en els seus resultats i, en conseqüència, en la seva viabilitat. Quan un mercat pateix un canvi de rumb sobtat, l’empresa que en depèn en gran manera ho pateix més intensament.

"L’empresa catalana està avesada a sortir a vendre al món, però ara cal fer-ho encara amb més flexibilitat i capacitat d’adaptació a canvis i imprevistos"

Així doncs, quin és el camí en un context global on aquestes disrupcions són més freqüents que mai? La realitat ens indica que la concentració dels esforços d’internacionalització en un sol mercat resulta una estratègia amb data de caducitat. En un món més fràgil, incert i volàtil, el full de ruta ha de passar per una major diversificació i proximitat als mercats, amb especial atenció a la possibilitat d’obertura de filials que esquivin la tendència proteccionista.

L’empresa catalana està avesada a sortir a vendre al món, però ara cal fer-ho encara amb més flexibilitat i capacitat d’adaptació a canvis i imprevistos. El mateix quan un mercat com l’algerià obre de nou les portes, com passa ara, per ser capaços d’aprofitar-hi les noves oportunitats. Al capdavall, un director d’exportació ja no en té prou amb seguir l’actualitat econòmica perquè el dia a dia dels negocis internacionals ben sovint s’acaba decidint a les pàgines de política internacional. De la mateixa manera que sembla naïf la proclama habitual de no barrejar esport i política, la realitat s’entesta a demostrar que tampoc es pot separar la geopolítica del comerç global.