OPA BBVA - Banc Sabadell, tan important és la mida d'una entitat financera?
18
de Març
de
2025
Ja fa deu mesos que BBVA va llançar una OPA hostil a Banc Sabadell. Al llarg d’aquests mesos, BBVA ha fet diverses campanyes de publicitat en mitjans de gran audiència tractant de convèncer els accionistes del Sabadell de les bondats de l’OPA. El cert és que, en boca del president del BBVA, Carlos Torres, l’únic argument que m’ha arribat és que, si anem a l’OPA, serem accionistes d’un banc més gran, i amb un banc més gran es poden fer “moltes més coses”.
Els accionistes del Sabadell que no ho són del BBVA és perquè no han volgut. Tothom és lliure de comprar en el mercat de valors les accions que li vinguin de gust. Si han preferit ser accionistes del Sabadell, per alguna cosa serà. Si cal que canviem d’opinió i passem a creure que ens anirà molt millor anar de bracet del BBVA que anar sols, caldrà que els arguments siguin molt més convincents del que han estat fins ara.
Des d’un punt de vista econòmic, el bescanvi actual que ens proposa el BBVA no ens surt a compte. Fa temps que la prima és negativa. Malgrat això, el Sr. Torres segueix dient que la mida és important i que ens cal estar en un banc més gran. Per què cal ser més gran? Les investigacions acadèmiques que s’han portat a terme entre bancs de tot el món presenten resultats molt dispars sobre la relació entre la mida del banc i la rendibilitat. No és clar que les economies d’escala funcionin en el sector de la banca. Això és degut al fet que els resultats d’un banc depenen de moltes coses: del PIB del país, del tipus d’interès, del nivell de supervisió que tinguin i, sobretot, del model de negoci. El model de negoci d’un banc és més important per explicar els resultats que la seva mida.
"El bescanvi actual que ens proposa el BBVA no ens surt a compte. Fa temps que la prima és negativa"
Les recerques acadèmiques portades a terme posen de manifest que bancs més petits tenen una rendibilitat superior a d’altres més grans, simplement perquè tenen i apliquen models de negoci més encertats. Actualment, el model de negoci de Banc Sabadell és un model encertat i que funciona perfectament bé; per què, doncs, hem de ser més grans?
Si vols saber-ne més
De fet, el BCE ha dit clarament que aposta per les fusions transfrontereres, i no tant per les d’un mateix país. En el cas de les fusions entre bancs d’un mateix país, recomana aquelles que serveixin per diversificar el negoci, per damunt de les que busquen solament un estalvi de costos. Per a Banc Sabadell, aquesta fusió tindria com a únic avantatge un cert estalvi de costos, però no una diversificació de negoci, ja que BBVA és un banc comercial, com ho és Banc Sabadell, només que és més gran.
Per justificar la necessitat de la fusió, s’ha mencionat també l’argument que, a Espanya, malgrat que els cinc bancs més grans controlen ja el 75% del mercat, encara hi ha cabuda per a més integracions bancàries. Bé, si el nostre referent són els Països Baixos o Finlàndia (dos països molt petits en comparació amb Espanya), on la concentració és del 80% del mercat, és cert que encara hi ha cabuda per seguir amb les fusions. Però crec que Espanya s’ha de comparar amb Alemanya, on la concentració és del 30%, amb Itàlia, que és del 45%, o amb França, que és del 50%. Totes aquestes dades estan molt per sota de la del nostre país.
"El nivell de concentració de la banca a Espanya no ha d’anar més enllà, a menys que es vulgui eliminar del tot la competència"
A més, Espanya és el mercat on hi ha hagut un major creixement del grau de concentració bancària des de 2009 fins ara. El 2009 era del 40% i avui és del 75%. A França era del 50% i segueix sent avui del 50%, a Itàlia era del 30% i ha passat al 45%, i a Alemanya, que era del 25%, ara és del 30%. Per tant, el nivell de concentració bancària a Espanya ha arribat a uns límits que, en cas que segueixi creixent, posarà seriosament en perill la competència.
En resum, els accionistes de Banc Sabadell no comprem l’argument de BBVA que sigui necessari ser més grans (“ande o no ande, cavall gran”) i, a més, estem convençuts que el nivell de concentració de la banca a Espanya no ha d’anar més enllà, a menys que es vulgui eliminar del tot la competència i que la banca acabi sent un sector amb moltes similituds amb els monopolis.