Directora a la Fundació Catalunya Cultura

Passant de la cultura

13 de Novembre de 2024
Act. 13 de Novembre de 2024
Maite Esteve | VIA Empresa

Sovint la gent no es fa a la idea del que costa per a una entitat sense ànim de lucre aconseguir fons propis per tirar el projecte endavant. Perquè depens del poderd’atracció que tingui el teu objectiu amb la voluntat d’altri de sumar-s’hi. 

 

Precisament això és el que patim a la Fundació Catalunya Cultura on la missió que ens defineix, construir ponts entre el món empresarial i el cultural per sostenir una cultura de país forta i ferma, no acaba de ser vista com una primera necessitat, com sí que passa de manera òbvia en el sector social o en el de la recerca, i per tant requereix molta energia, temps i esforços per aconseguir sumar-hi adeptes.

"A la Fundació Catalunya Cultura, la missió que ens defineix és la de construir ponts entre el món empresarial i el cultural per sostenir una cultura de país forta i ferma, i no acaba de ser vista com una primera necessitat"

Aquesta dificultat la compartim amb els projectes culturals que cada any s’apropen a la Fundació i amb qui treballem la seva sostenibilitat per garantir-ne un èxit a llarg termini a través del Programa IMPULSA CULTURA, on els oferim gratuïtament una mena d’MBA on la gestió del seu fet cultural és el focus de l’aprenentatge per aquest sector que excel·leix en la proposta cultural, però que sovint coixeja a l’hora de configurar i executar el seu propi pla d’empresa.

 

Cada any celebrem una trobada pública on la Fundació, ajudada per contrastades personalitats del món empresarial i cultural, escull una proposta cultural per ser premiada amb 15.000 euros, una quantitat que a molts els sembla petita, però que per a la nostra entitat, amb un pressupost inferior al mig milió d’euros, suposa un gran esforç.

I és que el premi no és la quantitat econòmica o la gran visibilitat mediàtica que pot tenir aquest projecte, sinó tot el procés d’aprenentatge que la Fundació els atorga al llarg de gairebé un any. Poder ser acompanyats personalment durant mesos per un soci de KPMG o parlar de digitalització amb Genís Roca, o escoltar experts en IA i aprendre a com aplicar-la al seu projecte és quelcom que no està a l’abast de molts dels participants del nostre programa. Amén de la xarxa d’altres propostes culturals de tot el país amb qui els posem en contacte i amb qui sumen sinergies que els ajuda a refermar-se.

Des del primer dia que s’apropen a la Fundació els diem que l’èxit de la Fundació passa pel seu l’èxit. I així és.

Aquest passat 22 d’octubre al TeatreLliure la cultura va brillar i va convèncer un públic majoritàriament empresarial que superava les 500 persones.

Vam presentar BravaArts amb la seva proposta de hub cultural descentralitzador i reproduïble a la Costa Brava; EIDART amb la seva intenció d’evitar la fuga de talent en el sector de la dansa; una nova Sala Àtrium disposada a cohesionar un barri i apropar noves experiències en arts escèniques a la ciutat; SomriuFest aglutinant la cultura popular i contemporània de les Terres de l’Ebre i el ProjecteCantera que lluita per accelerar la professionalització dels estudiants de batxillerat en les arts visuals. 

"Som així. Acceptem-ho. Veiem, sabem, aplaudim, però fem com que això de la cultura no va amb nosaltres. I en passem"

Tots aquests, i els centenars de projectes que hem acompanyat al llarg de la darrera dècada, són un clar exemple del potencial que hi ha al país i de la feina que es fa des de la cultura. Malauradament, no ho som en captació de fons cap a aquestes iniciatives que tenen un inqüestionable impacte social, econòmic, territorial i intel·lectual.

Em fa vergonya dir-vos el que es recapta en una gala d’èxit on podem trobar representades moltes de les empreses més importants i grans del país. Som així. Acceptem-ho. Veiem, sabem, aplaudim, però fem com que això de la cultura no va amb nosaltres. I en passem. Però des de la Fundació continuarem lluitant perquè cada cop siguin menys els qui després de conèixer iniciatives culturals que transformen realitats socials del nostre entorn, marxin sense donar-les-hi la mà, i recursos, pel bé de tots i, sobretot, del nostre país.