Productivitat i jornada laboral: un equilibri necessari

Segons l'Eurostat la mitjana d'hores treballades a Espanya és de 36,4 hores setmanals | ACN
Segons l'Eurostat la mitjana d'hores treballades a Espanya és de 36,4 hores setmanals | ACN
30 de Juliol de 2024
Act. 13 de Novembre de 2024

Tot i ser una temàtica en la qual són els agents socials el qui han d'analitzar i argumentar les seves postures, les cambres de comerç no estem exemptes de donar la nostra opinió i més quan el teixit empresarial ens interpel·la per la nostra característica d'entitats quina principal finalitat és la promoció de l'activitat econòmica i a la vegada ser òrgans de consulta de l'administració en aquells aspectes amb incidència a l'assenyada activitat.

En aquesta línia, i seguint el debat en el si de la Comissió d'Indústria del Consell General de Cambres, manifestem la conveniència d'una mesura com l'anunciada sigui objecte d'acord entre els assenyalats agents i a la vegada es tingui en compte que en els increments de productivitat als quals s'hauria d'aparellar una reducció de la jornada laboral, també hi juguen altres aspectes com la dotació de capital, aspecte complementari a tenir en compte si es vol analitzar la productivitat total dels factors, com molt bé assenyalava el director d'Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona Sr. Joan Ramon Rovira en un article el passat 8 de març. Per aquesta dualitat entenem que la legislació hauria de contemplar, a la vegada, com ajudar a una inversió d'equipaments necessària per possibilitar una més alta productivitat del factor treball. Les desgravacions fiscals per reinversió pot ser un vehicle de ràpida efectivitat.

Segons l'Eurostat la mitjana d'hores treballades a Espanya és de 36,4 hores setmanals

Posant sobre la taula altres factors a considerar, cal destacar la realitat que segons l'Eurostat són 36,4 hores setmanals les que de mitjana va treballar la força laboral espanyola, la baixa productivitat del factor treball en relació amb la majoria dels països de la unió, així com la necessitat de no coartar la llibertat d'aquells treballadors pels quals l'activitat laboral és un factor cabdal d'integració i de realització personal, com bé apuntava el president del Consell General d'Economistes Sr. Valentí Pich en un article recent.

En el nostre món occidental en el qual les nostres empreses competeixen, la generació de riquesa que tota societat necessita per un just i posterior repartiment, es basa primordialment en l'activitat empresarial, sent unívoc l'anterior sentit del vector i tenint en compte que el 98% del teixit empresarial està conformat per pimes, les quals aixopluguen el 70% de l'ocupació i generen el 65% del PIB de l'Estat, una mesura unilateral com la proposada pot afectar a la seva competitivitat, puix per grandària els serà difícil adaptar la seva operativa a la potencial nova legislació i més en el marc d'altres reptes com el de la digitalització als quals han de fer front de manera imperiosa.

Lògicament, aspectes com la necessària reducció burocràtica, el foment de l'R+D, l'adequació d'estructures, l'FP, etc., formen part de l'equació, però això ja donaria per un altre article.