Secretari general de Cecot

Reducció de jornada? Per a les pimes: així no!

19 de Febrer de 2025

Com bé sabreu, el Consell de Ministres del govern d’Espanya ha aprovat la proposta de reducció de jornada a 37,5 hores setmanals impulsada pel ministeri de Treball i Economia Social. A Cecot, més enllà de si cal reduir una, dues o més hores, ens preocupa com impactarà aquesta mesura al teixit empresarial, especialment a les petites i mitjanes empreses i als autònoms.

Cal partir de la base que les organitzacions patronals no estem en contra de la reducció de jornada per se, sinó de la manera que s’està conduint aquesta modificació substancial de l’organització del treball i en el moment que s’està fent.

Primer de tot, val a dir que aquesta és una ingerència del govern d’Espanya en el diàleg social entre empreses i treballadors. Patronals i sindicats han mostrat durant dècades la seva capacitat d’oferir estabilitat econòmica i social gràcies a la capacitat d’arribar a acords, esdevenint una de les principals fonts de pau social des de la transició democràtica. D’aquí que reclamem que la proposta torni al seu entorn natural i que no s’actuï per la porta del darrere. És per això que estem exigint als grups parlamentaris una esmena a la totalitat.

A les organitzacions sindicals els pot semblar ara una bona oportunitat alinear-se amb el ministeri de Treball, però què passarà quan canviï el color polític i s’abanderin polítiques contràries als seus propòsits? Defensaran a ultrança llavors els fonaments de la negociació col·lectiva? Amenaçaran aleshores amb vagues quan se sentin menystinguts? Estan mostrant un camí de difícil retorn? Nosaltres estem més per la creació d’un marc que promogui polítiques de creació d’ocupació i riquesa per mantenir i millorar l’estat del benestar i evitar realitats com la que patim, per exemple, en l’àmbit de l’ensenyament, on sovint sobren les polítiques partidistes i falten polítiques d’Estat. I és que el marc regulador del mercat de treball és, o hauria de ser, una qüestió d’Estat.

"A les organitzacions sindicals els pot semblar ara una bona oportunitat alinear-se amb el ministeri de Treball, però què passarà quan canviï el color polític i s’abanderin polítiques contràries als seus propòsits?"

Es calcula que la proposta del ministeri de Treball incrementarà el cost laboral de les petites i mitjanes empreses entre un 6 i un 7%, que se sumaria a l’increment acumulat del 18% des de l’any 2019. A més, es pot donar la contradicció que, en incrementar-se la massa salarial de l’empresa, i per tant en minvar la seva rendibilitat, algunes empreses esdevinguin inviables i hagin d’acomiadar, o bé hagin de contractar nou personal per cobrir la feina pendent de cobrir. Tot plegat, amb les dificultats que això suposa, i que impedeixin millores salarials futures per als treballadors actuals.

I això ens agafa en un moment de pèrdua de competitivitat de l’economia espanyola, que viu una crisi de productivitat respecte dels seus competidors més immediats. I no sembla que Espanya disposi d’un pla concret d’augment de la productivitat de l’economia que permeti impulsar l’increment salarial. Per tal d’absorbir aquest increment, les futures taules de negociació dels convenis es veuran més condicionades a estabilitzar els increments dels salaris per sota la inflació i, per tant, perdent poder adquisitiu. Podríem preguntar els treballadors amb perspectiva de futur: què preferirien, treballar igual i no perdre poder adquisitiu, o bé treballar menys i perdre’n per l’efecte inflacionari?

A propòsit d'això, la proposta iniciarà aviat el tràmit parlamentari. El ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, en un particular estira-i-arronsa amb la ministra Yolanda Díaz, va suggerir que seria el moment d’incloure “mesures compensatòries” per a les pimes. Ell, que ha de viure en la macro i microeconomia, ja preveu l’impacte que tindrà la mesura. Creurà, com molts altres, que és una mesura amb tints populistes i afany de personalisme per passar a la història?

"Podríem preguntar els treballadors amb perspectiva de futur: què preferirien, treballar igual i no perdre poder adquisitiu, o bé treballar menys i perdre’n per l’efecte inflacionari?"

Podríem estar d’acord amb el ministre Cuerpo que caldran mesures, però quines serien aquestes propostes? Quines són les polítiques d’estímul econòmic que ho acompanyaran? Quin és el pla de modernització i de millora de la productivitat de l’economia espanyola? Ens sembla poc professional no desplegar un diàleg estricte i seriós sobre les propostes d’ambdós ministeris per assegurar el bon funcionament de l’economia i compensar els efectes de la mesura.

Estaran disposats a desplegar mesures compensatòries a les pimes com ara bonificacions a la seguretat social o exempcions fiscals? Ampliaran la possibilitat que el treballador obtingui majors ingressos a través d’ampliar el nombre d’hores extres possibles anualment? Oferiran canvis en la mobilitat funcional dins de l’empresa i ampliaran la possibilitat de substitució de treballadors en el si de l’empresa en els supòsits d’absentisme justificat? Veurem finalment un Pacte Nacional contra l’Absentisme, que està totalment desbocat? Hi haurà incentius, ajuts i programes d’acompanyament a la transformació digital, i a la implementació de l’automatització, la robotització o la intel·ligència artificial, entre altres?

Si volem millorar les condicions dels nostres treballadors i treballadors i disposar d’una economia més dinàmica i sostenible, hem de centrar el debat en la reconversió del nostre model econòmic cap a un de més valor afegit que permeti una major generació de riquesa, una millora del seu repartiment i la creació d’una millor ocupació.

Des de Cecot reclamem sensatesa, un diàleg seriós i fonamentat, i que l’organització del treball torni a la seva taula natural, la taula del diàleg social.

Perquè reduir la jornada laboral, d’aquesta manera, per a les pimes: així no!