El tractament jurídic de les ocupacions il·legals d’immobles a Espanya no contempla, malauradament, la devolució de la possessió legal d’aquest al seu titular de forma immediata. Per poder reclamar la possessió legal d’un immoble es pot optar per dues vies: la penal i la civil.
Pel que fa a la via penal, s’ha de diferenciar entre el delicte de violació de domicili, que es produeix quan existeix una entrada il·legal en un habitatge que constitueixi la residència habitual del seu titular, sense autorització d’aquest, i el delicte d’usurpació, és a dir, quan l’immoble ocupat no constitueix habitatge habitual dels propietaris. És en aquest últim cas en què centrarem el contingut d’article.
El problema que ens trobem en el delicte d’usurpació és que un cop els okupes accedeixen a l'habitatge i el converteixen en morada, és a dir, que no es tracta d’una ocupació esporàdica o puntual, resulta difícil expulsar-los, ja que, a partir d'aquell moment, comença un procediment judicial enrevessat que es pot allargar fins a tres anys. En aquests supòsits es requerirà una ordre judicial per expulsar els okupes, llevat que s’estigui cometent el delicte o s’acabi de cometre. Només en aquest últim cas, podria la policia desallotjar els okupes.
"No existeixen mecanismes àgils i eficaços en la legislació actual espanyola per desallotjar als ocupants il·legals dels immobles"
Com es pot observar, no existeixen mecanismes àgils i eficaços en la legislació actual espanyola per desallotjar als ocupants il·legals dels immobles, mentre que en altres països, la recuperació és viable en un termini de 24 a 48 hores.
De fet, la recent Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, ha modificat el procediment per a la Instrucció i l'Enjudiciament d’aquests delictes que, a partir del mes d’abril de 2025, serà el designat per a un enjudiciament ràpid.
No obstant això, l'agilitació del procediment judicial no és una solució, ja que la recuperació de la possessió de l’habitatge s’hauria de poder recuperar mitjançant l'adopció d'una mesura cautelar d'expulsió i abans que transcorri el termini de 72 hores des de la denúncia per part del propietari.
"La recuperació de la possessió de l’habitatge s’hauria de poder recuperar mitjançant l'adopció d'una mesura cautelar d'expulsió"
D’altra banda, trobem la via civil, on la llei 5/2018, d’11 de juny, coneguda col·loquialment com a "desnonament exprés", va sorgir com la panacea per donar una resposta eficaç a les ocupacions il·legals d'habitatges, però no ha donat els resultats esperats. A la pràctica, quan s'utilitza aquesta via, si l’ocupant presenta al Jutjat un títol fals que el legitimi per ocupar l’habitatge, s’ha de celebrar judici i, per tant, la resposta a la tutela judicial sol·licitada sol dilatar-se molts mesos.
Davant d’aquesta situació, actualment s’estan gestionant diferents iniciatives. En primer lloc, els magistrats de les seccions penals de l’Audiència de Barcelona han acordat que els propietaris dels habitatges ocupats il·legalment siguin exculpats del delicte de coaccions si tallen els subministraments d’aquells.
Com a segona mesura, altres magistrats, com els de l’Audiència Provincial de Girona, van acordar avalar el desallotjament policial exprés sense necessitat d’autorització judicial quan aquest es realitza durant les 24 hores següents a l’ocupació.
I, en tercer lloc, el dia 18 de març del 2025 es va debatre al Congrés dels Diputats una Proposició de Llei a fi de permetre als Jutjats llançar als ocupants en un termini de 48 hores, en el cas que no presentin un títol de propietat o lloguer a les forces policials.