La UE que marxa per a no tornar
27
de Març
de
2017
Aquest dissabte s'han complert 60 anys d'una UE que va néixer malament. Per tant, no pot anar bé. No hi ha una sola Europa, almenys n'hi ha tres: la del nord, la del sud i la de l'est. Per fer negoci es va voler creure que n'hi podia haver només una i es va convèncer els ciutadans al respecte. Això va servir per regar amb milions i milions les economies que havien de convergir i prestar-los el que era impensable un cop l'euro estava en marxa. El risc, es deia, era el mateix per a tots.
Ara molts s'escandalitzen per això del licor i les dones del senyor Dijsselbloem, que és una estupidesa, però podem tenir l'absoluta certesa que els països que han rebut fons comunitaris els han gastat de forma eficient? Com va gastar el sud i com ho està fent l'est? Algú ho deu saber, però puc imaginar-me el que deu pensar un alemany o un holandès quan veu que a Espanya hi ha una estació d'AVE amb dos usuaris al dia o que la majoria d'aeroports tenen pèrdues.
Deixant de banda l'estupidesa i anant al fons de l'assumpte, no estaria de més que els que se senten al·ludits per les paraules del senyor Dijsselbloem pensin en què s'han gastat els diners europeus els últims 40 anys. Algun dia els que han posat els recursos sobre la taula els ho preguntaran.
I així arribem al 60è aniversari, amb aquestes tres Europes. I insisteixo, crec que demà no n'hi haurà cap, si més no com ara l'entenem (com tampoc no hi haurà uns únics Estats Units: ara n'hi ha tres).
Des de la 2ª Guerra Mundial fins a l'inici d'aquesta crisi la idea ha estat la de "tots a una com un bloc". Era necessari perquè la mida importava a causa de les sinergies i les economies d'escala que se'n generaven. Ara, però, crec que ja no serà així: la hiperconnectivitat i totes les possibilitats i opcions de la industria 4.0 ja estan dissenyant un nou model.
L'Europa de demà serà l'Europa dels clústers, de les zones possibles, integrades en eixos d'activitat i funcionant en xarxa. Veient-ho així sí que és possible refer la Unió Europea, tot i que serà una altra Unió Europea. L'actual està marxant per a no tornar.
Ara molts s'escandalitzen per això del licor i les dones del senyor Dijsselbloem, que és una estupidesa, però podem tenir l'absoluta certesa que els països que han rebut fons comunitaris els han gastat de forma eficient? Com va gastar el sud i com ho està fent l'est? Algú ho deu saber, però puc imaginar-me el que deu pensar un alemany o un holandès quan veu que a Espanya hi ha una estació d'AVE amb dos usuaris al dia o que la majoria d'aeroports tenen pèrdues.
Deixant de banda l'estupidesa i anant al fons de l'assumpte, no estaria de més que els que se senten al·ludits per les paraules del senyor Dijsselbloem pensin en què s'han gastat els diners europeus els últims 40 anys. Algun dia els que han posat els recursos sobre la taula els ho preguntaran.
I així arribem al 60è aniversari, amb aquestes tres Europes. I insisteixo, crec que demà no n'hi haurà cap, si més no com ara l'entenem (com tampoc no hi haurà uns únics Estats Units: ara n'hi ha tres).
Des de la 2ª Guerra Mundial fins a l'inici d'aquesta crisi la idea ha estat la de "tots a una com un bloc". Era necessari perquè la mida importava a causa de les sinergies i les economies d'escala que se'n generaven. Ara, però, crec que ja no serà així: la hiperconnectivitat i totes les possibilitats i opcions de la industria 4.0 ja estan dissenyant un nou model.
L'Europa de demà serà l'Europa dels clústers, de les zones possibles, integrades en eixos d'activitat i funcionant en xarxa. Veient-ho així sí que és possible refer la Unió Europea, tot i que serà una altra Unió Europea. L'actual està marxant per a no tornar.