Quan el món s'acaba

De nena em preocupava sobreviure a la fi del món. M'inquietava no estar preparada perquè no sabia fer foc ni caçar una mosca i a sobre sóc molt aprensiva. Com seria viure una guerra nuclear, una catàstrofe natural o una pandèmia? La culpa era de la ficció apocalíptica, un gènere que ha produït molts malsons. I això que el meu univers mental està molt lluny del gènere de la ciència-ficció; no he llegit a Asimov i no tinc grans preocupacions filosòfiques i metafísiques.

El cas és que aquest últim any, la fi del món i la realitat apocalíptica ha succeït als nostres veïns. Un jove infectat. Un virus mortal. Una pandèmia mundial. Una crisi sanitària, econòmica i social. Ara vivim en la incertesa, l'angoixa, i el desconcert i ens passem el dia mirant la pantalla, esperant que arribin les bones notícies.

És en aquest context on els periodistes tenim una responsabilitat social com a professionals de la informació, d'explicar i traslladar al lector diferents realitats. La mirada del periodista es converteix en la realitat subjectiva de la gent i configura les converses, les discussions, les decisions, els maldecaps i fins i tot els somnis.

VIA Empresa fa vuit anys que fa periodisme optimista sobre el teixit empresarial de Catalunya

VIA Empresa fa vuit anys que fa periodisme optimista sobre el teixit empresarial de Catalunya, que observa les empreses més enllà dels seus resultats. Gairebé una dècada informant amb un to constructiu sobre les històries invisibles que hi ha darrere de cada empresa; sobre les companyies familiars que arriben a la tercera generació; els emprenedors que aposten per la innovació com a única forma de crear valor i diferenciar-se; i tots aquells professionals que creuen que les persones donen sentit a les empreses.

La llengua és bàsica per crear un relat: els noms, el joc d'adjectius, els conceptes ben triats... A VIA Empresa saben com i per què utilitzen un llenguatge i que hi ha una diferència abismal entre el món dels optimistes i el dels pessimistes. L'optimista sempre té un projecte, al pessimista tot li serveix d'excusa.

Potser és ingenuïtat o un impuls romàntic de la vida, però intentar explicar el món amb una mirada constructiva estimula la intel·ligència i l'adrenalina. Necessitem que les bones notícies tornin al prime time de la televisió.

Felicitats VIA Empresa.