A causa de la velocitat que hem imposat a la nostra manera de viure, estem creant nous tipus de privilegis. Segons Milan Kundera, la lentitud és una manera de recordar i estimar, i també és un luxe que avui dia està a les mans de cada cop menys gent. En aquesta era de TikTok, el consum ràpid i compulsiu s'ha imposat. Hem de fer les coses ràpidament per poder seguir fent més coses. Com deia el poeta, si el temps és l'únic polígraf, la nostra veritat és escassa i força estressant.
Recentment, s'han multiplicat enormement les aplicacions i serveis que tenen com a objectiu optimitzar el temps de consum d'informació. Hi ha aplicacions que redueixen qualsevol llibre a una lectura de 15 minuts, per exemple, que fan un seguiment dels temes que t'interessen, i gràcies a aquesta observació, et tornen el resum del llibre tan bon punt es publica, amb missatges o idees clau i l'essència del que s'ha dit a les crítiques. Pots donar com a llegit un llibre que no llegiràs directament a l'aplicació. El mateix succeeix, per exemple, amb les aplicacions i serveis que t'ofereixen càpsules d'informació d'articles o pòdcasts. Pots consumir-les gairebé gratuïtament (és a dir, a canvi de les teves dades) o de manera prèmium, i pots rebre els resums en format de text o de forma oral, amb la freqüència que triïs.
"En aquesta era de TikTok, el consum ràpid i compulsiu s'ha imposat"
El poder de filtrar i sintetitzar continguts és un somni boig per a un lector com jo, i de sobte, podem sortir al món vestits amb capes que ens han atorgat superpoders. Byung-Chul Han va descriure que vivim en una societat de la fatiga, i en aquesta època en què la saturació d'estímuls ens deixa mentalment esgotats, hem creat tecnologia, com si fos herba beneïda. Hem escollit viure així, hem creat la fatiga i el seu oposat, la tecnologia, perquè som nosaltres (no els nostres pares).
Sí, però. La filòsofa francesa Simone Weil deia que prestar veritable atenció és un acte de generositat, en la mesura en què és un procés que requereix temps i esforç. Estem perdent l'aprenentatge de trobar-nos a nosaltres mateixos, a poc a poc, ens estem despullant de l'experiència de perdre'ns en les reflexions espontànies que surten en llegir un llibre complet i en les subtileses d'un text o discurs. No llegim un llibre complet, sinó el seu resum. No escoltem un disc complet, només les cançons que ens agraden, i aquestes les recopilarem en una llista, perquè així ho ha decidit l'algoritme, perquè altres que mai coneixerem no ens contaminin.
"La filòsofa francesa Simone Weil deia que prestar veritable atenció és un acte de generositat, en la mesura en què és un procés que requereix temps i esforç"
Com va advertir Neil Postman, teòric de la comunicació, la forma d'accedir a la informació també afecta la nostra manera de pensar. Si ens acostumem a rebre només versions condensades, correm el risc de perdre l'hàbit d'enfrontar-nos a la complexitat i l'ambigüitat. Les idees, els arguments i les històries necessiten temps per ser absorbides, i això només es pot aconseguir en la tan mal vista lentitud d'avui dia.
La crisi del temps és real, i la tecnologia ens ofereix un respir per no ofegar-nos en el caos diari. No obstant això, hem de preguntar-nos què estem sacrificant amb l'excusa d'aprofitar cada segon i tot, ja que podríem estar renunciant a habilitats que són molt inherents a nosaltres, quasi sense adonar-nos-en. Vull seguir sorprenent-me, vull escoltar opinions contràries que em portin a qüestionar les coses, i vull saber per què m'agrada el que m'agrada.
Antoine de Saint-Exupéry va posar una bonica reflexió a la boca del Principet: "El que embelleix el desert és que amaga un pou en algun lloc." Vinga, és molt probable que després de passar corrent inadvertidament al costat d'un pou del qual no hem estat capaços de veure que ens pot fer morir de set.