Les 8 transformacions del sector de la salut
18
de Gener
de
2015
Act.
20
de Febrer
de
2015
La irrupció de les tecnologies digitals ha implicat grans transformacions en l'àmbit de la salut. Canvis en relació a les comunicacions entre els principals agents que intervenen en un servei sanitari, en l'atenció clínica, en les competències dels professionals així com l'aparició de nous actors no especialitzats en aquest mercat.
Per això, des de RocaSalvatella hem identificat les 8 principals àrees de transformació del sector sanitari en relació a l'impacte digital:
1.Empoderament de la ciutadania i del pacient: noves formes d'autogestió de la salut
El fet digital fa que el pacient tingui cada vegada més accés a la informació relativa a la salut, que en sàpiga més i, en conseqüència, que tendeixi a implicar-se més en el seu procés de cura. D'acord amb un informe de l'ONTSI, el 48,3% dels internautes espanyols consulta informació de salut a Internet, una xifra què representa un 29,9% de la població.
Amb tot, per tal de fer un bon ús de la informació obtinguda a la xarxa, els ciutadans han d'adquirir els coneixements i les habilitats necessaris per aplicar criteris que determinin la fiabilitat i la qualitat d'aquests continguts, és a dir, han de ser competents digitalment en l'àmbit de la salut. D'altra banda, la digitalització permet que els pacients puguin accedir als seus registres personals de salut, una eina que fomenta el seguiment del mateix expedient per part dels ciutadans i dels tractaments que els son prescrits.
Els pacients s'informen i registren les seves dades, però també poden organitzar-se fàcilment al voltant d'interessos i afinitats, creant comunitats virtuals en les quals els usuaris comparteixen experiències sobre la seva malaltia. Un recurs que en el cas dels afectats per malalties rares és de gran utilitat. PatientsLike Me, la comunitat virtual creada al Regne Unit, Health Unlocked o la iniciativa impulsada per l'Hospital Clínic, Forumclinic, són bons exemples d'aquest tipus d'espais virtuals. Canvis, en definitiva, que ens porten a una gestió dels serveis de la salut cada cop més participativa i orientada al pacient.
2. L'impacte en la relació professional sanitari–pacient.
L'empoderament del pacient suposa un canvi en la seva relació amb el professional sanitari que pot provocar que aquest últim se senti qüestionat i desconfiï de l'ús que els pacients fan de la informació obtinguda a la xarxa.
Per això, resulta imprescindible que els professionals del sector abordin aquesta nova realitat i reflexionin, per exemple, entorn de la gestió que han de fer respecte de la valoració que els pacients fan dels serveis mèdics a Internet. A més a més, els professionals i els pacients compten avui amb nous espais de comunicació digitals com ara les xarxes socials i el correu electrònic.
Una realitat que planteja la necessitat d'establir procediments i delimitar la funció i l'ús d'aquests nous canals. D'una banda, en relació a la seguretat d'aquestes comunicacions, doncs les xarxes socials són de domini públic, i, de l'altre, pel que fa a les possibilitats que ofereixen en relació a la divulgació d'hàbits saludables i de la promoció de la salut.
3. Nous àmbits de comunicació i relació entre professionals sanitaris
Les eines digitals també ofereixen noves oportunitats de comunicació i relació entre els professionals sanitaris: des de la videoconferència i el correu electrònic, que poden ajudar a reduir els temps de diagnòstic, a comunitats de pràctica o comunitats virtuals de professionals com ara Sermo, on aquests poden compartir informació sobre pacients i/o demandar segones opinions. En definitiva, es tracta d'eines que faciliten la difusió del coneixement entre els professionals i l'adopció de noves pràctiques.
4. Eficiència en la gestió administrativa dels centres sanitaris
La cita per Internet, la recepta electrònica o la gestió i petició de proves a través d'Internet són només alguns exemples de les gestions administratives que permet l'entorn digital. També existeixen serveis molt útils vinculats a les dades obertes, com ara la publicació del temps d'espera a Urgències.
5. Nous mecanismes d'atenció clínica: elaboració de diagnòstic i tractament
L'atenció clínica s'està transformant de manera dràstica degut a la incorporació de nous procediments per a l'elaboració de diagnòstics o pel tractament de malalties. Avui es poden elaborar diagnòstics a distància mitjançant l'enviament d'imatges dermatològiques, tractar les fòbies a través de la realitat augmentada, millorar l'adherència al tractament mitjançant eines de comunicació, mesurar permanentment les constants vitals i avisar al professional sanitari gràcies a la connectivitat ubiqua.
La teleassistència i la telemedicina, doncs, ofereixen un ventall de noves i beneficioses possibilitats per a l'atenció clínica.
6. Anàlisi de dades per a la presa de decisions
El sector de la salut disposa, des de fa temps, de grans quantitats de dades sobre els pacients, però, avui, més que mai, la tecnologia ofereix eines molt potents per analitzar i tractar aquestes dades. La conjunció d'aquestes dues circumstàncies ha donat lloc a interessants iniciatives com el projecte britànic National Health Service Trust, que aplica l'anàlisi de dades sobre la taxa de mortalitat de pacients per estudiar l'eficàcia dels tractaments.
De la mateixa manera, la publicació de dades de salut a Internet per part de la ciutadania o l'anàlisi de les cerques de salut a buscadors poden ser fonts d'estudi molt útils per a casos relacionats, per exemple, amb les epidèmies. Pel que fa als processos interns dels centres de salut, l'anàlisi de dades pot contribuir a millorar la gestió dels recursos disponibles.
7. Nous mètodes de formació i adquisició de coneixements
L'aparició de noves tecnologies i nous formats de contingut implica noves maneres de transmetre el coneixement i requereix noves metodologies de formació. La retransmissió d'una operació amb unes ulleres Google Glass o l'ús de videojocs per a l'aprenentatge de la verificació de la llista quirúrgica són alguns dels casos més il·lustratius d'aquests escenaris emergents.
Pel que fa a les habilitats dels professionals sanitaris, la gran quantitat d'informació disponible fa necessària una revisió de la competència professional de la gestió de la informació. Els canvis en la relació professional sanitari-pacient requereixen, al seu torn, una actualització de les competències d'orientació al pacient i d'aquelles relatives a la comunicació digital.
Finalment i quant a la competència de coneixement digital, aquesta esdevé imprescindible per a entendre la implicació de les tecnologies de la informació i la comunicació i el fet digital en l'àmbit de la salut.
8. Nous agents i aliances en el mercat de la salut
Nous models de negoci i nous agents s'estan incorporant al sector de la salut amb l'oferta de nous productes i serveis per a la ciutadania. Grans empreses tecnològiques com Google o Microsoft han ofert o ofereixen registres personals de les dades de salut, han sorgit companyies dedicades a la creació de continguts o aplicacions per a la salut, agents que certifiquen aquests continguts com ara Heath on the Net Foundation o agències de comunicació especialitzades en l'àmbit digital. En aquest context, la ciutadania, amb la publicació de les seves dades sanitàries en entorns públics, les comunitats de pacients i l'ús de les dades procedents de sensors que mesuren paràmetres mediambientals, juga un paper cada cop més central en el sector de la salut.
A més a més, la col·laboració entre els agents tradicionals i els nous actors de l'àmbit sanitari promou la innovació i l'aparició de nous projectes comercials com ara la lentilla que mesura la glucosa del seu usuari, fruit de l'aliança entre Google i Novartis, o Mi vida sinti, una iniciativa per a combatre el tabaquisme entre la ciutadania.
Per tal de permetre la transició pels 8 punts de la transformació digital exposats al llarg d'aquest article, resulta imprescindible abordar quatre qüestions. En primer lloc, la interoperabilitat de les eines tecnològiques amb l'objectiu d'evitar la dispersió en les dades i facilitar l'eficiència i seguretat de les comunicacions. En segon i tercer lloc, el treball d'un marc legal cada vegada més comú entre països i/o regions, que en faciliti el seu desplegament i la necessitat de tenir en compte la relació entre factor socioeconòmic, la salut i l'accés i ús de les TIC perquè aquestes transformacions beneficiïn al nombre més gran de pacients.
Finalment, caldrà avaluar la dimensió i l'impacte de tots els canvis realitzats en el camí de la digitalització amb indicadors propis del sector de la salut, com per exemple el rati d'adherència al tractament, el nombre de derivacions des d'Atenció Primària a especialistes, la reducció del nombre de visites a Atenció Primària o la reducció de la no presentació dels pacients a les seves cites o del cost en receptes. La transformació és, senzillament, inevitable. Aprofitar totes les oportunitats que ens ofereix aquest nou escenari i fer-ho amb l'objectiu de garantir un millor servei a la ciutadania està en mans dels principals agents del sector sanitari.
Per això, des de RocaSalvatella hem identificat les 8 principals àrees de transformació del sector sanitari en relació a l'impacte digital:
1.Empoderament de la ciutadania i del pacient: noves formes d'autogestió de la salut
El fet digital fa que el pacient tingui cada vegada més accés a la informació relativa a la salut, que en sàpiga més i, en conseqüència, que tendeixi a implicar-se més en el seu procés de cura. D'acord amb un informe de l'ONTSI, el 48,3% dels internautes espanyols consulta informació de salut a Internet, una xifra què representa un 29,9% de la població.
Amb tot, per tal de fer un bon ús de la informació obtinguda a la xarxa, els ciutadans han d'adquirir els coneixements i les habilitats necessaris per aplicar criteris que determinin la fiabilitat i la qualitat d'aquests continguts, és a dir, han de ser competents digitalment en l'àmbit de la salut. D'altra banda, la digitalització permet que els pacients puguin accedir als seus registres personals de salut, una eina que fomenta el seguiment del mateix expedient per part dels ciutadans i dels tractaments que els son prescrits.
Els pacients s'informen i registren les seves dades, però també poden organitzar-se fàcilment al voltant d'interessos i afinitats, creant comunitats virtuals en les quals els usuaris comparteixen experiències sobre la seva malaltia. Un recurs que en el cas dels afectats per malalties rares és de gran utilitat. PatientsLike Me, la comunitat virtual creada al Regne Unit, Health Unlocked o la iniciativa impulsada per l'Hospital Clínic, Forumclinic, són bons exemples d'aquest tipus d'espais virtuals. Canvis, en definitiva, que ens porten a una gestió dels serveis de la salut cada cop més participativa i orientada al pacient.
2. L'impacte en la relació professional sanitari–pacient.
L'empoderament del pacient suposa un canvi en la seva relació amb el professional sanitari que pot provocar que aquest últim se senti qüestionat i desconfiï de l'ús que els pacients fan de la informació obtinguda a la xarxa.
Per això, resulta imprescindible que els professionals del sector abordin aquesta nova realitat i reflexionin, per exemple, entorn de la gestió que han de fer respecte de la valoració que els pacients fan dels serveis mèdics a Internet. A més a més, els professionals i els pacients compten avui amb nous espais de comunicació digitals com ara les xarxes socials i el correu electrònic.
Una realitat que planteja la necessitat d'establir procediments i delimitar la funció i l'ús d'aquests nous canals. D'una banda, en relació a la seguretat d'aquestes comunicacions, doncs les xarxes socials són de domini públic, i, de l'altre, pel que fa a les possibilitats que ofereixen en relació a la divulgació d'hàbits saludables i de la promoció de la salut.
3. Nous àmbits de comunicació i relació entre professionals sanitaris
Les eines digitals també ofereixen noves oportunitats de comunicació i relació entre els professionals sanitaris: des de la videoconferència i el correu electrònic, que poden ajudar a reduir els temps de diagnòstic, a comunitats de pràctica o comunitats virtuals de professionals com ara Sermo, on aquests poden compartir informació sobre pacients i/o demandar segones opinions. En definitiva, es tracta d'eines que faciliten la difusió del coneixement entre els professionals i l'adopció de noves pràctiques.
4. Eficiència en la gestió administrativa dels centres sanitaris
La cita per Internet, la recepta electrònica o la gestió i petició de proves a través d'Internet són només alguns exemples de les gestions administratives que permet l'entorn digital. També existeixen serveis molt útils vinculats a les dades obertes, com ara la publicació del temps d'espera a Urgències.
5. Nous mecanismes d'atenció clínica: elaboració de diagnòstic i tractament
L'atenció clínica s'està transformant de manera dràstica degut a la incorporació de nous procediments per a l'elaboració de diagnòstics o pel tractament de malalties. Avui es poden elaborar diagnòstics a distància mitjançant l'enviament d'imatges dermatològiques, tractar les fòbies a través de la realitat augmentada, millorar l'adherència al tractament mitjançant eines de comunicació, mesurar permanentment les constants vitals i avisar al professional sanitari gràcies a la connectivitat ubiqua.
La teleassistència i la telemedicina, doncs, ofereixen un ventall de noves i beneficioses possibilitats per a l'atenció clínica.
6. Anàlisi de dades per a la presa de decisions
El sector de la salut disposa, des de fa temps, de grans quantitats de dades sobre els pacients, però, avui, més que mai, la tecnologia ofereix eines molt potents per analitzar i tractar aquestes dades. La conjunció d'aquestes dues circumstàncies ha donat lloc a interessants iniciatives com el projecte britànic National Health Service Trust, que aplica l'anàlisi de dades sobre la taxa de mortalitat de pacients per estudiar l'eficàcia dels tractaments.
De la mateixa manera, la publicació de dades de salut a Internet per part de la ciutadania o l'anàlisi de les cerques de salut a buscadors poden ser fonts d'estudi molt útils per a casos relacionats, per exemple, amb les epidèmies. Pel que fa als processos interns dels centres de salut, l'anàlisi de dades pot contribuir a millorar la gestió dels recursos disponibles.
7. Nous mètodes de formació i adquisició de coneixements
L'aparició de noves tecnologies i nous formats de contingut implica noves maneres de transmetre el coneixement i requereix noves metodologies de formació. La retransmissió d'una operació amb unes ulleres Google Glass o l'ús de videojocs per a l'aprenentatge de la verificació de la llista quirúrgica són alguns dels casos més il·lustratius d'aquests escenaris emergents.
Pel que fa a les habilitats dels professionals sanitaris, la gran quantitat d'informació disponible fa necessària una revisió de la competència professional de la gestió de la informació. Els canvis en la relació professional sanitari-pacient requereixen, al seu torn, una actualització de les competències d'orientació al pacient i d'aquelles relatives a la comunicació digital.
Finalment i quant a la competència de coneixement digital, aquesta esdevé imprescindible per a entendre la implicació de les tecnologies de la informació i la comunicació i el fet digital en l'àmbit de la salut.
8. Nous agents i aliances en el mercat de la salut
Nous models de negoci i nous agents s'estan incorporant al sector de la salut amb l'oferta de nous productes i serveis per a la ciutadania. Grans empreses tecnològiques com Google o Microsoft han ofert o ofereixen registres personals de les dades de salut, han sorgit companyies dedicades a la creació de continguts o aplicacions per a la salut, agents que certifiquen aquests continguts com ara Heath on the Net Foundation o agències de comunicació especialitzades en l'àmbit digital. En aquest context, la ciutadania, amb la publicació de les seves dades sanitàries en entorns públics, les comunitats de pacients i l'ús de les dades procedents de sensors que mesuren paràmetres mediambientals, juga un paper cada cop més central en el sector de la salut.
A més a més, la col·laboració entre els agents tradicionals i els nous actors de l'àmbit sanitari promou la innovació i l'aparició de nous projectes comercials com ara la lentilla que mesura la glucosa del seu usuari, fruit de l'aliança entre Google i Novartis, o Mi vida sinti, una iniciativa per a combatre el tabaquisme entre la ciutadania.
Per tal de permetre la transició pels 8 punts de la transformació digital exposats al llarg d'aquest article, resulta imprescindible abordar quatre qüestions. En primer lloc, la interoperabilitat de les eines tecnològiques amb l'objectiu d'evitar la dispersió en les dades i facilitar l'eficiència i seguretat de les comunicacions. En segon i tercer lloc, el treball d'un marc legal cada vegada més comú entre països i/o regions, que en faciliti el seu desplegament i la necessitat de tenir en compte la relació entre factor socioeconòmic, la salut i l'accés i ús de les TIC perquè aquestes transformacions beneficiïn al nombre més gran de pacients.
Finalment, caldrà avaluar la dimensió i l'impacte de tots els canvis realitzats en el camí de la digitalització amb indicadors propis del sector de la salut, com per exemple el rati d'adherència al tractament, el nombre de derivacions des d'Atenció Primària a especialistes, la reducció del nombre de visites a Atenció Primària o la reducció de la no presentació dels pacients a les seves cites o del cost en receptes. La transformació és, senzillament, inevitable. Aprofitar totes les oportunitats que ens ofereix aquest nou escenari i fer-ho amb l'objectiu de garantir un millor servei a la ciutadania està en mans dels principals agents del sector sanitari.