EasyParkGroup, una startup dedicada a optimitzar dades d'aparcament en ciutats, ha fet públic el seu Smart City Index 2017, amb un completíssim estudi sobre les ciutats més preparades pel futur. L'estudi analitza 500 ciutats de tot el món, avaluant 19 categories: eficiència en el control del trànsit, pàrquing intel·ligent, energia neta, tractament de residus, educació, ecosistema emprenedor, extensió de Wi-Fi, digitalització dels serveis públics, edificació intel·ligent, urbanisme, participació ciutadana, qualitat de vida, accés 4G i protecció del medi ambient, entre d'altres. Barcelona queda en una honrosa posició 53, per davant de ciutats com Milà (60), Brussel·les (63), Lisboa (64) o Hong-Kong (68).
"La ciutat més 'intel·ligent' el món és Copenhaguen, seguida de Singapur i d'Estocolm"
Aquest rànquing constitueix un dels treballs de major profunditat realitzats sobre el tema de les smart cities, elaborat a partir de més de 20.000 entrevistes a agents públics i privats de les ciutats analitzades, i apareix en el moment de celebració de la gran fira mundial del camp, l'Smart City Expo World Congress de Barcelona, que comença aquest dimarts. Pels autors, una smart city ha de ser una ciutat fortament digitalitzada, amb penetració de xarxa 4G, alta densitat de punts Wi-Fi, i molt elevat rati de penetració de telefonia mòbil. Però també ha de ser una ciutat sostenible (amb extensió d'energies renovables), immersa en un sistema de tràfic intel·ligent i optimitzat, orientada al desenvolupament d'un ecosistema empresarial innovador i global, amb elevada qualitat de vida, i amb l'existència d'un marc institucional i polític que potenciï la innovació i el desenvolupament tecnològic.
La ciutat més "intel·ligent" del món és Copenhaguen, seguida de Singapur i d'Estocolm. Copenhaguen destaca pel seu vibrant ecosistema d'startups, el baix grau de congestió de tràfic, i la seva proposta d'esdevenir totalment lliure de CO₂ el 2025. Singapur compta amb una de les xarxes públiques de transport més eficients del món. Estocolm es caracteritza per l'ús de les energies netes, en un país (Suècia) que ja s'alimenta d'energies renovables en més del 50%.
Entre les 10 primeres ciutats hi ha cinc d'europees (Copenhaguen, Estocolm, Zuric, Amsterdam i Ginebra), dues d'asiàtiques (Singapur i Tòquio), dues americanes (San Francisco i Boston), i una d'australiana (Melbourne). La vella Europa queda en bona posició en el rànquing, especialment els països del Nord, que fa temps que treballen en el seu renovat contracte social: els governs disposen les condicions de contorn idònies per la innovació i el desenvolupament tecnològic (fiscalitat, incentius, legislació favorable i estratègia a llarg termini), i els agents privats creixen, generen ecosistemes i creen ocupació de qualitat. Àsia creix i reconfigura el mapa mundial de la innovació, amb una brutal aposta pel desenvolupament tecnològic: la zona de Tòquio és la més intensa en la creació de patents (94.000 patents registrades entre 2010 i 2015, mentre Londres ha registrat unes 6.000 en aquest període, i Barcelona unes 2.000 en aquest període). Les emergents ciutats asiàtiques són clarament ciutats techies, tecnològicament avançades i amb una demanda ciutadana molt sofisticada i exigent en noves tecnologies. Mentre, als Estats Units, San Francisco i Boston segueixen liderant la innovació del país. I, fins i tot a l'Amèrica de Trump existeixen plans estratègics per aconseguir que Califòrnia i Massachusetts s'alimentin totalment d'energies renovables el 2050.
"Les ciutats es converteixen en grans laboratoris d'innovació i tecnologia"
Una ciutat és un increïble ecosistema viu i dinàmic, amb agents públics i privats que interactuen i generen valor econòmic, social i cultural (emprenedors, empreses, institucions públiques, ciutadans, consumidors, universitats, centres de recerca, living labs, laboratoris de fabricació (fablabs), incubadores, acceleradores, infraestructures singulars i emblemàtiques, centres culturals...). L'extensió de la digitalització, la internet de les coses i el big data permeten que emergeixin capes superiors d'intel·ligència que optimitzi aquesta dinàmica, i converteixi la ciutat en un eficient sistema productiu i innovador, atractor de talent i generador de benestar.
Grans orbs estan emergint al món, en un procés accelerat d'urbanització. 65 milions de persones migren cada any del camp a les ciutats, en tot el món, esdevenint instantàniament ciutadans globals (amb accés a internet, serveis financers, educació, i salut). Les smart cities ja estan madures. Les ciutats es converteixen en grans laboratoris d'innovació i tecnologia. Potser el món del futur no serà un món de països, ni tan sols de regions. Com a l'antiga Grècia, potser el món que ve és un món de ciutats intel·ligents.