Com cada any, després de la trobada anual a Davos dels membres del Fòrum Econòmic Mundial en queden les conclusions que es resumeixen en una llista de 10 punts. Però el més interessant són les més de 140 sessions que hi ha accessibles en línia, disponibles algunes d'elles en l'idioma original, anglès, alemany, francès, espanyol i xinès, i en alta definició. Les podeu trobar al web del Fòrum a weforum.org o al canal de YouTube del Fòrum. A continuació us en deixo un parell que són lliçons magistrals, una de tecnologia i metafísica amb el Sergei Brin de Google i l'altra d'economia i emprenedoria amb el Jack Ma d'Alibaba.
An Insight, An Idea with Sergey Brin
Una xerrada amb el cofundandor de Google Sergei Brin sobre Intel·ligència Artificial, lideratge, la 4a revolució industrial i l'emprenedoria (la de veritat). Explica els inicis de Google Brain, el sistema d'aprenentatge profund de Google que utilitza més de 16.000 ordinadors per simular el cervell humà i aprèn a partir de les dades massives de Google i YouTube (de moment sap reconèixer un gat en una foto, què sinó!). Va començar com un projecte experimental i en l'actualitat l'utilitzen en tots els productes de Google.
Parla del que significa ser humà en un món tecnològic i de què passarà quan la tecnologia passi de mode predicció a mode prescripció: si amb Intel·ligència Artificial podem saber els resultats d'unes eleccions abans que es facin, perquè fer-les? I anant més enllà, per què hem d'elegir algú si les decisions les pot prendre una màquina?
L'impacte de la tecnologia en la feina. Què vol dir treballar avui? La necessitat d'adaptar el sistema educatiu al futur de la feina. L'educació hauria de ser universal i accessible per tothom.
Comenta els inicis de Google com a projecte de doctorat a Stanford i s'estranya quan l'entrevistador compara l'enorme influència que Alfabet (Google) té al món i la compara amb la de les grans economies com la dels EUA o de Xina.
Versió en anglès al web del Fòrum
An Insight, An Idea with Jack Ma
Una xerrada amb profunditat amb el fundador l'Alibaba (el mal anomenat Amazon xinès). Trump, economia americana, pirateria, comparació amb el model de negoci d'Amazon, patrocini dels Jocs Olímpics i l'entrada d'Alibaba a Hollywood.
Definitivament, el Bruce Lee dels negocis té un magnetisme especial i una manera de parlar directa i segura. Assegura que gràcies a la xarxa d'Alibaba les petites empreses nord-americanes generaran un milió de llocs de treball als EUA. Explica la trobada amb el president electe Trump i que no van parlar de les guerres de comerç entre els EUA i la Xina però sí de com desenvolupar el midwest rural americà. Us n'he transcrit l'anàlisi inicial que fa dels darrers anys d'economia nord-americana. Una lliçó.
"Fa 30 anys quan em vaig graduar vaig sentir que els EUA tenien una estratègia meravellosa: subcontractar la fabricació a Mèxic i la Xina i els serveis a l'Índia, ho explica el Thomas Friedman a The World Is Flat. Els americans només volem tecnologia i la marca i volem deixar les feines menys qualificades als altres. Fantàstic.
Quan em vaig graduar, em vaig comprar un busca de Motorola que em va costar 250 dòlars, el meu salari de professor era de 10 dòlars al mes. El cost del beeper és de 8 dòlars que costa el xip. Així que en els darrers 30 anys empreses com IBM, Cisco, Microsoft… van fer fortunes, els beneficis que van fer eren més grans que els quatre bancs de la Xina junts. La seva capitalització es va multiplicar per més de 100 en els darrers 30 anys.
Però, on se'n van anar els diners? Com a home de negocis m'interessa això: d'on venen els diners i on van. En els darrers 30 anys els EUA han tingut 13 guerres amb una despesa de 14,2 bilions de dòlars. Els diners se'n van anar aquí. Què hagués passat si haguessin invertit part d'aquests diners en infraestructures ajudant obrers i oficinistes?
Per poc bona que sigui l'estratègia se suposa que hauries d'invertir en la teva pròpia gent, no tothom pot graduar-se a Harvard, com jo que no sóc massa bo en educació. Hauríem d'ajudar la gent que no és bona a escola.
I l'altre tema que em fa pensar és que, quan era jove, sentia que Amèrica era Ford, Boing… aquests grans fabricants. Els darrers 10-20 anys només he sentit a parlar de Silicon Valley i Wall Street: els diners se n'han anat a Wall Street. I què va passar el 2008? La crisi financera va escombrar 19,2 bilions de dòlars només als EUA i va destruir 34 milions de llocs de feina al món. Què hagués passat si els diners s'haguessin invertit en l'Amèrica rural? No és que els altres països us robin llocs de feina, és la vostra estratègia".
Versió en anglès al web del Fòrum