28
de Juliol
de
2016
Segons dades de la Fundació Telefònica, el 2016 -només a Espanya- el 87% dels usuaris que disposen de telèfon mòbil tenen un smartphone (fa dos anys, aquest percentatge era del 63%) i, diàriament, es descarreguen fins a 3,8 milions d'aplicacions. D'altra banda, una xarxa com Facebook –segons dades de la mateixa companyia- té prop de 1.600 milions d'usuaris, l'equivalent a una quarta part de la població mundial, i es calcula que cada dia es publiquen a Twitter més de 500 milions de tuits.
Però, què succeeix amb tota la música, els llibres, les pel·lícules que comprem a través d'Internet o amb el contingut dels nostres comptes a les xarxes socials una vegada morim? A qui pertany el patrimoni digital que tenim als nostres ordinadors i smartphones? On va a parar tot aquest "patrimoni digital"?
Davant d'aquesta realitat, resulta necessari poder gestionar amb garanties l'herència digital de qualsevol persona quan aquesta mor. Fins ara, les úniques eines disponibles per ordenar "post mortem" el patrimoni digital d'un ciutadà són les que posen a l'abast algunes plataformes digitals.
Gestió post mortem dels comptes dels usuaris difunts
Facebook permet informar de la mort d'un usuari per donar de baixa el seu compte o bé per retre-li homenatge convertint-lo en un "compte commemoratiu" a través del "contacte de llegat" que l'usuari hagi escollit prèviament i que, necessàriament, ha de ser major de 18 anys. Twitter va una mica més enllà i també permet sol·licitar que s'esborrin tuits i fotografies que un usuari difunt hagi piulat abans de morir.
Per la seva banda, Google també preveu designar un "Administrador de comptes inactius" que s'encarregui de cancel·lar el compte, rescatar els fons de l'usuari difunt o bé obtenir les seves dades, prèvia aportació de l'autorització judicial corresponent.
Tanmateix, com diem, només algunes plataformes contemplen aquesta possibilitat de gestió després de la mort, per la qual cosa no hi ha una solució general a aquest problema.
La futura llei dels hereus digitals
Amb aquest escenari, a finals del passat mes de juny, el conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Carles Mundó, va anunciar la tramitació d'una llei pionera a l'Estat espanyol i a molts països del nostre entorn que pretén regular per primera vegada l'herència digital. Aquesta llei permetria donar cobertura legal amb garanties al patrimoni digital de les persones i establir-ne un procediment concret.
Encara que no en coneixem massa detalls, segons va explicar el conseller Mundó, la futura llei, que modificarà el Codi Civil Català, no només regularà les disposicions de darreres voluntats dels usuaris, sinó que també permetrà regular les facultats dels pares en relació a l'ús que facin els seus fills dels comptes de les xarxes socials per, per exemple, poder sol·licitar a un jutge la cancel·lació d'un compte si el menor en fa un ús inadequat.
En aquest sentit, seria recomanable que la nova llei tingues en compte el criteri fixat per la sentència del Tribunal Suprem de 10 de desembre de 2015, que reconeix el dret d'una mare a accedir al compte de Facebook de la seva filla en tenir sospites que aquesta era víctima d'un assetjament sexual. El jutge conclou que el dret a la intimitat de la menor no és un dret absolut i que qui accedia al compte no era algú qualsevol sinó la mare que tenia "signes clars" de l'assetjament.
Igualment, segons va dir el conseller Mundó, la llei dels hereus digitalscrearà un registre administratiu de "Voluntats Digitals" on s'inscriuran formalment les voluntats dels usuaris sobre el seu patrimoni a Internet, sense necessitat d'haver d'anar al Notari per disposar sobre això. Entenem que les característiques d'aquest Registre serien similars a les del Registre de Voluntats Anticipades, que és on ara s'inscriuen els testaments vitals.
Si bé caldrà veure com es concretarà tot plegat, la futura llei dels hereus digitals suposarà un important avenç en la protecció dels drets de les persones en l'entorn digital.
Però, què succeeix amb tota la música, els llibres, les pel·lícules que comprem a través d'Internet o amb el contingut dels nostres comptes a les xarxes socials una vegada morim? A qui pertany el patrimoni digital que tenim als nostres ordinadors i smartphones? On va a parar tot aquest "patrimoni digital"?
Davant d'aquesta realitat, resulta necessari poder gestionar amb garanties l'herència digital de qualsevol persona quan aquesta mor. Fins ara, les úniques eines disponibles per ordenar "post mortem" el patrimoni digital d'un ciutadà són les que posen a l'abast algunes plataformes digitals.
Gestió post mortem dels comptes dels usuaris difunts
Facebook permet informar de la mort d'un usuari per donar de baixa el seu compte o bé per retre-li homenatge convertint-lo en un "compte commemoratiu" a través del "contacte de llegat" que l'usuari hagi escollit prèviament i que, necessàriament, ha de ser major de 18 anys. Twitter va una mica més enllà i també permet sol·licitar que s'esborrin tuits i fotografies que un usuari difunt hagi piulat abans de morir.
Per la seva banda, Google també preveu designar un "Administrador de comptes inactius" que s'encarregui de cancel·lar el compte, rescatar els fons de l'usuari difunt o bé obtenir les seves dades, prèvia aportació de l'autorització judicial corresponent.
Tanmateix, com diem, només algunes plataformes contemplen aquesta possibilitat de gestió després de la mort, per la qual cosa no hi ha una solució general a aquest problema.
La futura llei dels hereus digitals
Amb aquest escenari, a finals del passat mes de juny, el conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Carles Mundó, va anunciar la tramitació d'una llei pionera a l'Estat espanyol i a molts països del nostre entorn que pretén regular per primera vegada l'herència digital. Aquesta llei permetria donar cobertura legal amb garanties al patrimoni digital de les persones i establir-ne un procediment concret.
Encara que no en coneixem massa detalls, segons va explicar el conseller Mundó, la futura llei, que modificarà el Codi Civil Català, no només regularà les disposicions de darreres voluntats dels usuaris, sinó que també permetrà regular les facultats dels pares en relació a l'ús que facin els seus fills dels comptes de les xarxes socials per, per exemple, poder sol·licitar a un jutge la cancel·lació d'un compte si el menor en fa un ús inadequat.
En aquest sentit, seria recomanable que la nova llei tingues en compte el criteri fixat per la sentència del Tribunal Suprem de 10 de desembre de 2015, que reconeix el dret d'una mare a accedir al compte de Facebook de la seva filla en tenir sospites que aquesta era víctima d'un assetjament sexual. El jutge conclou que el dret a la intimitat de la menor no és un dret absolut i que qui accedia al compte no era algú qualsevol sinó la mare que tenia "signes clars" de l'assetjament.
Igualment, segons va dir el conseller Mundó, la llei dels hereus digitalscrearà un registre administratiu de "Voluntats Digitals" on s'inscriuran formalment les voluntats dels usuaris sobre el seu patrimoni a Internet, sense necessitat d'haver d'anar al Notari per disposar sobre això. Entenem que les característiques d'aquest Registre serien similars a les del Registre de Voluntats Anticipades, que és on ara s'inscriuen els testaments vitals.
Si bé caldrà veure com es concretarà tot plegat, la futura llei dels hereus digitals suposarà un important avenç en la protecció dels drets de les persones en l'entorn digital.