És molt habitual sentir dir que "estant de baixa no és possible que l'empresa m'acomiadi". No és res més que un tòpic que no té una base jurídica certa ni actual, si bé la situació d'incapacitat temporal sí que pot tenir una determinada incidència en l'acomiadament d'una persona treballadora. Hi ha tres circumstàncies en què la situació de baixa s'ha de tenir en compte amb relació a un possible acomiadament.
"Durant la situació de baixa mèdica no hi ha cap obstacle perquè es pugui dur a terme un acomiadament per causes disciplinàries"
En primer lloc, cal subratllar que durant la situació de baixa mèdica no hi ha cap obstacle perquè es pugui dur a terme un acomiadament per causes disciplinàries. És a dir, si el treballador ha comès qualsevol irregularitat pel que fa a les seves obligacions derivades del contracte de treball, el fet de trobar-se en situació d'incapacitat temporal no treu possibilitat de ser acomiadat. És més, algunes irregularitats vinculades a la mateixa situació de baixa mèdica, com poden ser l'endarreriment a l'hora de comunicar-la, o la realització de determinades activitats professionals o particulars durant la baixa, poden inclús ser causa legítima d'acomiadament disciplinari. En l'acomiadament disciplinari, doncs, estar de baixa ni paralitza ni pot endarrerir l'acomiadament. Altrament, si les causes de l'acomiadament disciplinari no eren suficients, aquest serà qualificat per un tribunal com a improcedent, és a dir, li dóna l'opció a l'empresa de readmetre o d'indemnitzar la persona acomiadada, però el fet que aquesta es trobés de baixa mèdica no afecta, en principi —amb l'excepció que veurem al final— aquesta qualificació de l'acomiadament com a improcedent.
"L'Estatut dels treballadors preveu una causa d'acomiadament per acumulació d'absències a la feina"
En segon lloc, el mateix Estatut dels treballadors preveu una causa d'acomiadament per acumulació d'absències a la feina, absències que inclouen també les degudes a baixes mèdiques (Article 52.d de l'Estatut dels treballadors). Genèricament es tracta de supòsits de més d'una baixa mèdica, curtes, inferiors a vint dies de durada, i que totes elles sumades superin el 20% de les jornades hàbils en un període de dos mesos consecutius (aproximadament tan sols 9 dies sumats en més d'una baixa) o el 25% en quatre mesos discontinus. Com veiem, doncs, es tracta d'acomiadaments trobant-se, precisament, en situació de baixa mèdica i en què aquesta circumstància és determinant per dur a terme l'acomiadament. En aquest cas parlem de l'anomenat acomiadament objectiu, si bé aquest tipus d'acomiadament comporta una indemnització legal de 20 dies per any de feina.
En tercer lloc, el més interessant i que més s'assembla a l'afirmació que "estant de baixa no em poden acomiadar", ja que l'acomiadament pot ser declarat nul i d'obligada readmissió, és una recent doctrina jurisprudencial que té el seu origen en una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de desembre de l'any 2016. Aquesta sentència deriva d'un cas que es va veure al Jutjat Social núm. 33, de Barcelona. El que és interessant d'aquest supòsit es refereix a quan es tenen sospites, fonamentades, que s'ha produït un acomiadament per trobar-se en situació de baixa mèdica. El jutjat de Barcelona considerava que, davant l'evidència que no existia cap causa certa i suficient per a l'acomiadament del treballador, aquest acomiadament responia a la seva situació de baixa mèdica i, per tant, aquesta circumstància, acomiadar un treballador per causa de la seva baixa mèdica, havia de ser considerada discriminatòria, a l'empara de l'Article 14 de la Constitució i, per tant, l'acomiadament hauria de ser declarat nul amb la conseqüència de l'obligada readmissió.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea no va acollir plenament aquesta tesi i va introduir matisacions importants. En essència, va establir que, en aquests casos, l'acomiadament podria ser considerat discriminatori, no pel simple fet de trobar-se de baixa mèdica i sospitar que aquesta era la causa de l'acomiadament, sinó només si aquesta baixa mèdica pogués ser considerada, per la seva durada i pronòstic en el moment de l'acomiadament, com una situació de llarga durada que pogués ser entesa com una causa de discapacitat del treballador. En aquests casos es consideraria, doncs, el treballador en situació de discapacitat i, per tant, discriminatori que l'acomiadament s'hagués produït per aquest motiu. La conseqüència de considerar l'acomiadament nul per discriminatori és, en la nostra legislació, com hem dit, no la declaració de l'acomiadament com a improcedent, sinó com a nul i, per tant, d'obligada readmissió del treballador al seu lloc de treball.
"No es podrà acomiadar per baixa mèdica si no hi ha cap altre motiu i si el pronòstic de recuperació és incert"
Però, com veiem, aquests supòsits obliguen a considerar no només que s'està acomiadant algú durant una situació de baixa mèdica, sinó que es donin dues circumstàncies alhora: primer, que no hi hagi cap altre motiu cert per a l'acomiadament; i segon, que aquesta baixa mèdica pugui ser considerada de llarga durada i pronòstic incert en la seva recuperació, per poder ser equiparada a una situació de discapacitat. Certament, es tractarà de supòsits molt concrets i específics que impedeixen afirmar sense més ni mes, com diem al començament, que "estant de baixa no és possible que l'empresa m'acomiadi".