Un bon líder és un generador de confiança, però tant en sentit actiu com passiu. Ha de ser objecte de confiança per part dels seus seguidors, però ell mateix ha de confiar en les persones que formen part del seu equip i del conjunt de l’organització que governa. Sense aquest acte de confiança, no pot liderar cap comunitat, no pot delegar cap funció, en definitiva, li és impossible progressar en la missió.
Al líder se li suposa la capacitat per intuir la persona de qui es pot fiar i, en fer-ho, redueix significativament la complexitat de la seva tasca. També s’estalvia molt de sofriment perquè té la certesa que el seu col·laborador desenvoluparà correctament la tasca que li ha assignat. Això li permet dedicar-se a comandar el vaixell, a entrellucar nous horitzons i a imaginar escenaris de futur per a l’organització.
Sense aquest acte de confiança, no pot liderar cap comunitat, no pot delegar cap funció, en definitiva, li és impossible progressar en la missió
La confiança fa guanyar temps. Tot és més fluid i àgil quan es té confiança. No cal passar controls per a poder realitzar-se. Tal vegada per això és una de les qualitats més elogiades en el món de les organitzacions. El temps és un bé molt valuós en elles. Fer molt en poc temps i fer-ho bé és la màxima que es respira en moltes organitzacions. Si la confiança fa guanyar temps, perquè no cal invertir en sistemes de control i de fiscalització, és, necessàriament, un valor a l’alça.
La confiança genera credibilitat i en temps de crisi de credibilitat com els que estem vivint és essencial mantenir-la i fer-la créixer, ja que de la credibilitat social depèn el sosteniment econòmic bàsic per garantir el desenvolupament i el creixement de l’organització.
Si la confiança fa guanyar temps, perquè no cal invertir en sistemes de control i de fiscalització, és, necessàriament, un valor a l’alça
L’arrel de la confiança és la coherència. La coherència solament és possible quan el líder és capaç de ponderar la distància que existeix entre la visió de l’organització i els processos operatius que es donen efectivament en ella. Tota organització, com a suma de possibilitats que és, respon a la intenció d’aquells que la governen en la mesura que els seus actius així ho permeten i en això rau el seu últim valor, la possibilitat de ser reconeguda en la seva manera de ser, el seu ethos corporatiu.
El valor de la coherència exigeix transparència entre la imatge exterior de l’organització, és a dir, la que es projecta cap a fora i la realitat interna de la mateixa organització. Es considera una incoherència mostrar un sistema de valors que no són operatius en el si de l’organització.
És bo recordar que quan el valor projectat en la imatge pública es vulnera reiteradament, l’organització perd tota credibilitat i el potencial consumidor ja no presta atenció als seus missatges publicitaris de futur. En aquest sentit, és molt més sensat preservar la neutralitat axiològica que apostar nominalment per un cos de valors i, posteriorment, no fer-los efectius.