Un marc regulador eficient és fonamental per enfortir la competitivitat i la capacitat innovadora de l'economia, alhora que augmenta la valoració positiva de ciutadans i empreses envers les administracions públiques. L'excés de regulació, entès com aquelles càrregues administratives a l'accés i exercici de l'activitat econòmica de caràcter innecessari i desproporcionat, té efectes marcadament negatius sobre la productivitat i el creixement de les empreses.
Diversos treballs acadèmics han observat una correlació entre el nivell de complexitat reguladora i la reducció del PIB. Gelauff i Lejour (2006) en un treball per al conjunt de països de la UE, van estimar que l'impacte a llarg termini d'una reducció de càrregues administratives del 25% en el cas d’Espanya seria equivalent a un increment del PIB de l'1,7%.
Així doncs, resulta preocupant observar que, lluny d’estabilitzar-se o de corregir aquesta tendència, el nombre de normes publicades als butlletins oficials no ha parat de créixer a les institucions catalanes, mentre que la derogació de normatives existents és poc habitual. De fet, Catalunya lidera el rànquing de nombre de pàgines a butlletins oficials autonòmics el 2019, amb 106.914 pàgines, en comparació amb les 5.913 pàgines del País Basc.
Diversos treballs acadèmics han observat una correlació entre el nivell de complexitat reguladora i la reducció del PIB
Un altre element que impacta negativament en l’activitat empresarial és la inseguretat jurídica, la incertesa en les relacions jurídiques i en la predictibilitat en l’aplicació de les normes per part de l’administració. Alguns exemples destacats són l’impost a la generació, transport i emmagatzematge d’electricitat creat el 2020; el nou Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) de l’Ajuntament de Barcelona; les limitacions d’alçada als magatzems automatitzats; la regulació dels vehicles de transport amb conductor (VTC) o el fre absolut de la implantació d’energies renovables durant la dècada 2009-2019, amb un sol aerogenerador instal·lat durant aquest període, a causa del decret 147/2009.
Països del nostre entorn que són referents en qualitat institucional han introduït dos principis rectors en el seu marc regulador per frenar l'excés de càrregues administratives i la inseguretat jurídica associada als canvis normatius sobrevinguts. El primer és el principi one in, one out (entra una norma, en surt una altra). El Regne Unit fou el primer país de l'OCDE a formalitzar aquest plantejament el 2011. Posteriorment, altres països com el Canadà, Alemanya, França, Austràlia o Corea del Sud han continuat aplicant aquestes mesures. De fet, Espanya va introduir el mateix concepte en l'aprovació de la Llei 14/2013, de Suport als Emprenedors i la seva Internacionalització, però la seva implementació efectiva és deficient per la manca de mecanismes d'avaluació i criteris d'actuació concrets.
L'altre principi rector és el de compensació de costos o “balanç pressupostari zero”, pel qual les normes que entren associades amb noves dotacions pressupostàries han de justificar quines partides existents reduiran o suprimiran per assegurar la sostenibilitat fiscal. Jimmy Carter, primer com a governador de l'Estat de Geòrgia i més tard com a president dels Estats Units, va emprar aquesta eina per enfrontar el procés inflacionari dels anys 70. Amb el temps, la pràctica es va estendre amb èxit al Regne Unit, Singapur i Nova Zelanda.
Catalunya té l'oportunitat de reposicionar-se com el territori líder en atracció d'inversió i activitat empresarials
La proliferació de regulacions que prohibeixen o dificulten l'activitat empresarial limita el creixement i l'atractiu inversor del nostre país. Tant el principi one in one out com el del “balanç pressupostari zero” disciplinarien i orientarien els legisladors a optar per opcions reguladores més eficients i eficaces. Catalunya té l'oportunitat de reposicionar-se com el territori líder en atracció d'inversió i activitat empresarials.
Aquestes recomanacions, entre d’altres, es desenvolupen a l'informe Un país sense límits. Anàlisi i recomanacions per a la facilitació de l’activitat empresarial a Catalunya.