04
de Gener
de
2017
Act.
04
de Gener
de
2017
L'any 2016 tanca amb 453.645 desocupats a Catalunya, la millor xifra des del 2008. Malgrat aquesta primera fotografia positiva, el mercat de treball encara arrossega un nombre molt important de persones sense feina, en un context on, per a bona part de la gent, el treball és el centre de gravetat de la seva felicitat.
Estem en una societat en certa manera binària, a on en moltes ocasions l'equació és, estar dins o fora. Per tant, viure una cerca de feina que sembla crònica eleva els nivells d'estrès i nerviosisme, possibilitant que es desencadeni una reacció física i emocional desbordant.
La confiança desapareix
La confiança a poc a poc pot anar desapareixent quan la persona descobreix que no troba una ocupació a curt termini. I a més, rep informació negativa sobre la crisi a través dels mitjans de comunicació. En aquesta etapa, sorgeixen els primers símptomes de descoratjament com la falta d'autoestima, inseguretat en un mateix i sentiment de culpa.
La pèrdua es multiplica
La pèrdua de l'ocupació representa de manera simultània moltes altres pèrdues, el sentiment de pertànyer a un grup determinat, l'estatus de poder mantenir-se i ajudar al seu entorn, posicionar-se socialment i en la seva comunitat, totes aquestes coses que es perden en estar aturats. Aquesta situació produeix greus perjudicis econòmics però també de tipus psicològic, emocionals i personals i suposa un canvi en l'estil de vida, que sol produir estrès.
La síndrome de l'aturat
La falta d'ocupació canvia la rutina de la persona. Ja no ha de sortir als matins i desplaçar-se cap a la seva ocupació. Ara, en canvi, passa una major quantitat d'hores a casa veient com passa el temps, sense tenir una resposta favorable a la seva recerca d'ocupació, es comença a deprimir, a sentir ansietat o estrès.
La síndrome de l'aturat porta en moltes ocasions que les persones evitin sortir al carrer per por a trobar-se amb coneguts.
El pla d'acció
Quan es perd la feina, sembla que el món s'aturi, però la realitat és que la resta dels teus problemes continuen el seu curs i alguns que no existien apareixen, sobrepassant-te. Per evitar entrar en el cercle viciós de l'apatia, la desesperació, l'immobilisme, la decepció i la pèrdua d'autoestima el primer pas és reorganitzar les rutines, davant la nova situació es necessiten nous hàbits.
Per afrontar aquesta nova situació es necessita un pla d'acció amb nous horaris, prioritats i tasques. A on buscar feina és una prioritat però no l'única, per tant, el dia a dia ha de tenir altres obligacions. La situació d'atur és una bona oportunitat pel reciclatge de coneixements i habilitats, a més, això permet també establir nous contactes i té un efecte terapèutic en veure que hi ha persones que viuen un procés semblant.
Aquest pla d'acció serà el full de ruta i com a tal és necessari fer una reflexió en relació a:
1. Què ser fer amb èxit? = diagnòstic de competències
2. Com sóc? = diagnòstic de personalitat
3. Què m'agradaria fer?= diagnòstic de motivacions
4. Quines matèries domino?= diagnòstic de coneixements
Reorganitzat el temps, les tasques i les obligacions. Feta una reflexió respecte a quina és la meva proposta de valor (com sóc, què vull i què sé fer), és el moment de passar a l'acció:
-Fer un llistat de persones interessants amb qui contactar
-Fer un llistat d'empreses targetper enviar el CV
-Reactivar el perfil a les xarxessocials
-Buscar conferències, fòrums, trobades en escoles de negoci, per participar
-Planificar uns dies a la setmana per revisar anuncis en portals especialitzats, consultories, headhunters i bosses de treball.
Tot això ha d'anar acompanyat duna adequada gestió de les expectatives, potser arribar a la posició i/o feina desitjada requereixi un pas previ d'acceptar una feina que no compleixi amb les nostres expectatives però que pot servir de pont per arribar-hi.
El suport social i l'actitud de les persones afectades són els dos últims ingredients necessaris per afrontar la situació d'atur i recerca de noves oportunitats amb la garantia que la persona surti reforçada.
Estem en una societat en certa manera binària, a on en moltes ocasions l'equació és, estar dins o fora. Per tant, viure una cerca de feina que sembla crònica eleva els nivells d'estrès i nerviosisme, possibilitant que es desencadeni una reacció física i emocional desbordant.
La confiança desapareix
La confiança a poc a poc pot anar desapareixent quan la persona descobreix que no troba una ocupació a curt termini. I a més, rep informació negativa sobre la crisi a través dels mitjans de comunicació. En aquesta etapa, sorgeixen els primers símptomes de descoratjament com la falta d'autoestima, inseguretat en un mateix i sentiment de culpa.
La pèrdua es multiplica
La pèrdua de l'ocupació representa de manera simultània moltes altres pèrdues, el sentiment de pertànyer a un grup determinat, l'estatus de poder mantenir-se i ajudar al seu entorn, posicionar-se socialment i en la seva comunitat, totes aquestes coses que es perden en estar aturats. Aquesta situació produeix greus perjudicis econòmics però també de tipus psicològic, emocionals i personals i suposa un canvi en l'estil de vida, que sol produir estrès.
La síndrome de l'aturat
La falta d'ocupació canvia la rutina de la persona. Ja no ha de sortir als matins i desplaçar-se cap a la seva ocupació. Ara, en canvi, passa una major quantitat d'hores a casa veient com passa el temps, sense tenir una resposta favorable a la seva recerca d'ocupació, es comença a deprimir, a sentir ansietat o estrès.
La síndrome de l'aturat porta en moltes ocasions que les persones evitin sortir al carrer per por a trobar-se amb coneguts.
El pla d'acció
Quan es perd la feina, sembla que el món s'aturi, però la realitat és que la resta dels teus problemes continuen el seu curs i alguns que no existien apareixen, sobrepassant-te. Per evitar entrar en el cercle viciós de l'apatia, la desesperació, l'immobilisme, la decepció i la pèrdua d'autoestima el primer pas és reorganitzar les rutines, davant la nova situació es necessiten nous hàbits.
Per afrontar aquesta nova situació es necessita un pla d'acció amb nous horaris, prioritats i tasques. A on buscar feina és una prioritat però no l'única, per tant, el dia a dia ha de tenir altres obligacions. La situació d'atur és una bona oportunitat pel reciclatge de coneixements i habilitats, a més, això permet també establir nous contactes i té un efecte terapèutic en veure que hi ha persones que viuen un procés semblant.
Aquest pla d'acció serà el full de ruta i com a tal és necessari fer una reflexió en relació a:
1. Què ser fer amb èxit? = diagnòstic de competències
2. Com sóc? = diagnòstic de personalitat
3. Què m'agradaria fer?= diagnòstic de motivacions
4. Quines matèries domino?= diagnòstic de coneixements
Reorganitzat el temps, les tasques i les obligacions. Feta una reflexió respecte a quina és la meva proposta de valor (com sóc, què vull i què sé fer), és el moment de passar a l'acció:
-Fer un llistat de persones interessants amb qui contactar
-Fer un llistat d'empreses targetper enviar el CV
-Reactivar el perfil a les xarxessocials
-Buscar conferències, fòrums, trobades en escoles de negoci, per participar
-Planificar uns dies a la setmana per revisar anuncis en portals especialitzats, consultories, headhunters i bosses de treball.
Tot això ha d'anar acompanyat duna adequada gestió de les expectatives, potser arribar a la posició i/o feina desitjada requereixi un pas previ d'acceptar una feina que no compleixi amb les nostres expectatives però que pot servir de pont per arribar-hi.
El suport social i l'actitud de les persones afectades són els dos últims ingredients necessaris per afrontar la situació d'atur i recerca de noves oportunitats amb la garantia que la persona surti reforçada.