
20
de Març
de
2014
Act.
20
de Març
de
2014
Tradicionalment, hem recorregut a les entitatsfinanceres o amics pròxims per obtenir els millors consells per gestionar-nos els nostres propis estalvis, sovint però uns miren els seus propis interessos i els altres malauradament no són prou coneixedors de temes financers. Això ha provocat, en molts casos, que haguem invertit en productes financers que han immobilitzat els nostres diners i no hem pogut disposar d'ells en el moment que més falta ens feien.
Més enllà dels productes financers amb més o menys rendibilitats, ens hauríem de fixar en els problemes ocults patents. Aquests són la manca de temps a formar-nos sobre el diner, l'escàs grau d'exigència en les persones que ens assessoren, la supèrbia a no reconèixer el desconeixement d'una matèria quan a les nostres feines som brillants, etc.
Quan es produeix un guany patrimonial important se'ns activen les endorfines, ens emocionem, ens sentim tot poderosos, expliquem, tot treien "pit", els guanys aconseguits al nostre entorn i ens tornem més agressius invertint més i amb més risc. Per contra, quan patim una pèrduapatrimonial important, no dormim, comencem a suar, ens sentim malament, a auto preguntar-nos com ens ha pogut passar, i a rebre critiques del nostre entorn si és que ho expliquem, ja que normalment ens callem les males noticies. Com a conseqüència ens tornem austers, porucs i passius, tot just al contrari que el cas anterior.
Com podem superar aquestes pèrdueseconòmiques? En sí, aquestes pèrdues no són mai més recuperables, però hem de ser conscients que en realitat l'error està present tant en el primer cas, on som guanyadors i on canviem la nostra zona de confort per una altre de més agressiva, com en el segon, on som perdedors i canviem també la nostra zona de confort per una altre més conservadora o poruga.
Per tant, hem d'evitar sempre aquest tipus de comportamentserràtics. Ja siguin èpoques de bonança econòmica com de crisi, la nostra manera de treballar amb els diners ha de ser, aproximadament, sempre la mateixa. Per tant, quan tenim una malaexperiència amb les nostres inversions podem optar per dues solucions. La primera és convertir-nos en escèptics, incrèduls i totalment passius amb les oportunitats que podríem obtenir de la correcta gestió dels nostres estalvis tant per nosaltres mateixos com per a la nostra família. La segona, acceptar que, tot i haver generat uns bons estalvis amb la nostra professió, alguna cosa hem fet malament i que segurament tindrem certes mancances respecte la nostra culturafinancera, que cal afrontar amb formació, per exemple.
Per treballar en aquesta segona opció cal imperativament humilitat, ja que l'humilitat és el primer pas per conèixer-se a un mateix, ser conscient de les nostres preocupacions, somnis, il·lusions o valors i sobretot de com és el nostre entorn d'amics o familiars doncs les seves opinions i necessitats actuals i de futur ens afecten en la nostre presa de decisions i ús dels estalvis.
A partir d'aquí podem planificar definint objectius i línies d'acció. És a dir, sabem per a què, per a qui i per quan volem fer servir els nostres estalvis, això sens dubte ens converteix en demandants de productes financers, controlant riscos, rendibilitats, pèrdues i guanyant seguretat sobre l'ús del diner, enlloc de ser receptors de productes financers i estar exposats a pèrdues no controlables o ocultes per la incertesa del futur.
Més enllà dels productes financers amb més o menys rendibilitats, ens hauríem de fixar en els problemes ocults patents. Aquests són la manca de temps a formar-nos sobre el diner, l'escàs grau d'exigència en les persones que ens assessoren, la supèrbia a no reconèixer el desconeixement d'una matèria quan a les nostres feines som brillants, etc.
Quan es produeix un guany patrimonial important se'ns activen les endorfines, ens emocionem, ens sentim tot poderosos, expliquem, tot treien "pit", els guanys aconseguits al nostre entorn i ens tornem més agressius invertint més i amb més risc. Per contra, quan patim una pèrduapatrimonial important, no dormim, comencem a suar, ens sentim malament, a auto preguntar-nos com ens ha pogut passar, i a rebre critiques del nostre entorn si és que ho expliquem, ja que normalment ens callem les males noticies. Com a conseqüència ens tornem austers, porucs i passius, tot just al contrari que el cas anterior.
Com podem superar aquestes pèrdueseconòmiques? En sí, aquestes pèrdues no són mai més recuperables, però hem de ser conscients que en realitat l'error està present tant en el primer cas, on som guanyadors i on canviem la nostra zona de confort per una altre de més agressiva, com en el segon, on som perdedors i canviem també la nostra zona de confort per una altre més conservadora o poruga.
Per tant, hem d'evitar sempre aquest tipus de comportamentserràtics. Ja siguin èpoques de bonança econòmica com de crisi, la nostra manera de treballar amb els diners ha de ser, aproximadament, sempre la mateixa. Per tant, quan tenim una malaexperiència amb les nostres inversions podem optar per dues solucions. La primera és convertir-nos en escèptics, incrèduls i totalment passius amb les oportunitats que podríem obtenir de la correcta gestió dels nostres estalvis tant per nosaltres mateixos com per a la nostra família. La segona, acceptar que, tot i haver generat uns bons estalvis amb la nostra professió, alguna cosa hem fet malament i que segurament tindrem certes mancances respecte la nostra culturafinancera, que cal afrontar amb formació, per exemple.
Per treballar en aquesta segona opció cal imperativament humilitat, ja que l'humilitat és el primer pas per conèixer-se a un mateix, ser conscient de les nostres preocupacions, somnis, il·lusions o valors i sobretot de com és el nostre entorn d'amics o familiars doncs les seves opinions i necessitats actuals i de futur ens afecten en la nostre presa de decisions i ús dels estalvis.
A partir d'aquí podem planificar definint objectius i línies d'acció. És a dir, sabem per a què, per a qui i per quan volem fer servir els nostres estalvis, això sens dubte ens converteix en demandants de productes financers, controlant riscos, rendibilitats, pèrdues i guanyant seguretat sobre l'ús del diner, enlloc de ser receptors de productes financers i estar exposats a pèrdues no controlables o ocultes per la incertesa del futur.