03
de Desembre
de
2014
Act.
03
de Desembre
de
2014
Organitzar qualsevol acte vol dir gestionar un espai, un temps i unes persones. Aquest trinomi convé emmarcar-lo en un context, que ens dirà allò que és pertinent, i en un estil, que ens guiarà en la manera de fer. Cal posar els límits; només la creativitat i l'enginy dels organitzadors podran anar més enllà i donar l'embolcall d'originalitat. El repte és que l'acte organitzat resulti memorable, però això té els seus riscos. Proposem un seguit d'apunts per a l'organització de l'àpat de Nadal a l'empresa.
El context
Aquest esdeveniment anual no ha de ser la solució als problemes de comunicacióinterna de l'empresa; per bé que pot resultar balsàmic. La direcció de la companyia no hauria d'instrumentalitzar el dinar o el sopar de Nadal. Cal assumir aquesta reunió en un to festiu, de component emotiu i com un punt i a part de la jornada laboral, no pas com un complement.
L'estil
Aquest no és un acte d'etiqueta rigorosa però no deixa de tenir un component corporatiu. La imatge de la companyia sempre està en joc. Així, se suggereix un estil còmode -casual- i distès però alhora es recomana unes maneres adequades a la celebració, no exempta de màgia i emotivitat. No perdem de vista que en el decurs de l'any es poden fer altres trobades però aquesta és especial, perquè és la de Nadal.
L'espai
L'elecció de l'emplaçament és un factor clau que sempre resulta decisiu. S'aconsella que l'àpat es faci fora de l'empresa atès que sol ser més estimulant. A l'hora de triar el lloc caldrà tenir en compte l'accessibilitat, l'assequibilitat i la proximitat; així com els aspectes logístics, la mobilitat i la connectivitat (!). No ens compliquem la vida. Cal prioritzar la comoditat dels comensals i, sempre que es pugui, procurar que el grup ocupi una salaaïllada en relació amb altres clients del mateix establiment.
El temps
Elegir el dia més adequat no és fàcil i sempre hi ha algú que no li va bé. Hi ha una certa tendència a traslladar la datació a la primera quinzena de gener però encara el més habitual és fer-ho la tercera setmana de desembre, pocs dies abans de Nadal. Per qüestions de conciliació i per major adaptabilitat cada vegada més guanya l'opció del dinar però alguns s'estimen més la vigília perquè això dóna peu a una celebració més perllongada i qui sap si més convivial.
Les persones
Cal informar de l'emplaçament i la datació amb molta antelació i que tothom se'n senti partícip, des del primer moment. Serà determinant acotar l'àmbit departamental o interdepartamental de l'empresa, per bé que aquest hauria de ser un esdeveniment de germanor i d'interrelació entre uns i altres, fins i tot entre aquells que no solen coincidir en les tasques quotidianes. Però tampoc no hauríem de forçar les coses si això posés en perill la celebració; moltes vegades és millor no barrejar amics i coneguts.
La taula
Si tot el que hem dit fins ara es resol de manera satisfactòria, ens quedarà per encertar la posada en escena. Una taula única -millor com més quadrada- resultarà idònia, sempre i quan el grup no depassi d'un nombre prohibitiu de comensals. Hem de procurar que tothom se senti component de la mateixa taula i que el diàleg pugui fluir amb facilitat. Eviteu taules separades o bé formes de taula excessivament allargassades. Això també cal tenir-ho en compte a l'hora de triar el lloc.
La factura
Segons els costums, serà l'empresa o cadascun dels comensals els que assumiran el preu de l'àpat. No hi ha norma escrita ni contraindicació, en cap sentit. En cas que es qüestioni una manera o una altra, es suggereix que ho paguin els mateixos participants, entre tots i a parts iguals. Aquesta fórmula dóna major llibertat d'elecció i actuació al grup organitzador de l'esdeveniment. Si es tria aquesta opció, l'empresa podrà tenir la gentilesa de fer un obsequi, com ara un llibre, degudament embolicat com a detall de Nadal. Sigui com sigui, cal respectar les sensibilitats i ser coherent amb el parer generalitzat dels treballadors de l'empresa. Aquest és un apartat en què no és fàcil trobar el punt d'equilibri. En el millor dels casos, es proposarà que el sistema triat quedi institucionalitzat per a posteriors celebracions.
El context
Aquest esdeveniment anual no ha de ser la solució als problemes de comunicacióinterna de l'empresa; per bé que pot resultar balsàmic. La direcció de la companyia no hauria d'instrumentalitzar el dinar o el sopar de Nadal. Cal assumir aquesta reunió en un to festiu, de component emotiu i com un punt i a part de la jornada laboral, no pas com un complement.
L'estil
Aquest no és un acte d'etiqueta rigorosa però no deixa de tenir un component corporatiu. La imatge de la companyia sempre està en joc. Així, se suggereix un estil còmode -casual- i distès però alhora es recomana unes maneres adequades a la celebració, no exempta de màgia i emotivitat. No perdem de vista que en el decurs de l'any es poden fer altres trobades però aquesta és especial, perquè és la de Nadal.
L'espai
L'elecció de l'emplaçament és un factor clau que sempre resulta decisiu. S'aconsella que l'àpat es faci fora de l'empresa atès que sol ser més estimulant. A l'hora de triar el lloc caldrà tenir en compte l'accessibilitat, l'assequibilitat i la proximitat; així com els aspectes logístics, la mobilitat i la connectivitat (!). No ens compliquem la vida. Cal prioritzar la comoditat dels comensals i, sempre que es pugui, procurar que el grup ocupi una salaaïllada en relació amb altres clients del mateix establiment.
El temps
Elegir el dia més adequat no és fàcil i sempre hi ha algú que no li va bé. Hi ha una certa tendència a traslladar la datació a la primera quinzena de gener però encara el més habitual és fer-ho la tercera setmana de desembre, pocs dies abans de Nadal. Per qüestions de conciliació i per major adaptabilitat cada vegada més guanya l'opció del dinar però alguns s'estimen més la vigília perquè això dóna peu a una celebració més perllongada i qui sap si més convivial.
Les persones
Cal informar de l'emplaçament i la datació amb molta antelació i que tothom se'n senti partícip, des del primer moment. Serà determinant acotar l'àmbit departamental o interdepartamental de l'empresa, per bé que aquest hauria de ser un esdeveniment de germanor i d'interrelació entre uns i altres, fins i tot entre aquells que no solen coincidir en les tasques quotidianes. Però tampoc no hauríem de forçar les coses si això posés en perill la celebració; moltes vegades és millor no barrejar amics i coneguts.
La taula
Si tot el que hem dit fins ara es resol de manera satisfactòria, ens quedarà per encertar la posada en escena. Una taula única -millor com més quadrada- resultarà idònia, sempre i quan el grup no depassi d'un nombre prohibitiu de comensals. Hem de procurar que tothom se senti component de la mateixa taula i que el diàleg pugui fluir amb facilitat. Eviteu taules separades o bé formes de taula excessivament allargassades. Això també cal tenir-ho en compte a l'hora de triar el lloc.
La factura
Segons els costums, serà l'empresa o cadascun dels comensals els que assumiran el preu de l'àpat. No hi ha norma escrita ni contraindicació, en cap sentit. En cas que es qüestioni una manera o una altra, es suggereix que ho paguin els mateixos participants, entre tots i a parts iguals. Aquesta fórmula dóna major llibertat d'elecció i actuació al grup organitzador de l'esdeveniment. Si es tria aquesta opció, l'empresa podrà tenir la gentilesa de fer un obsequi, com ara un llibre, degudament embolicat com a detall de Nadal. Sigui com sigui, cal respectar les sensibilitats i ser coherent amb el parer generalitzat dels treballadors de l'empresa. Aquest és un apartat en què no és fàcil trobar el punt d'equilibri. En el millor dels casos, es proposarà que el sistema triat quedi institucionalitzat per a posteriors celebracions.