Queden pocs dies per acabar l’any i molts són els dubtes que ens sorgeixen al voltant del dies de vacances i sobretot, d’aquells que, en algunes ocasions, no hem pogut gaudir abans del repic de campanes; com per exemple... Podem acumular els dies de vacances? Quan he de gastar els dies de vacances? Puc fer vacances generades aquest any, l’any vinent? Es poden pagar els dies de vacances no gaudits?
Amb aquest article, intentarem donar resposta a aquests dubtes amb l’ajuda de l’Estatut dels treballadors, ja que les vacances es troben regulades a l’article 38 d’aquest text.
Per començar, la durada de les vacances serà la que s’hagi pactat en el conveni col·lectiu, que regula les condicions de treball de cada persona treballadora, o en el contracte de treball individual, però que en cap cas pot ser inferior a 30 dies naturals, ni substituïbles per cap mena de compensació econòmica.
"La durada de les vacances serà la que s’hagi pactat en el conveni col·lectiu: en cap cas pot ser inferior a 30 dies naturals, ni substituïbles per cap mena de compensació econòmica"
Els 30 dies regulats a l’Estatut és contingut mínim i per tant, ens trobem que en funció d’on treballem, en funció de l’empresa o sector, aquests dies de vacances es milloren mitjançant el conveni col·lectiu. De fet, en moltes ocasions, el conveni col·lectiu, ja sigui d’empresa o sector, el que fa es regular dies de vacances hàbils i no naturals. Els 30 dies naturals representen uns 22 dies laborables de vacances aproximadament i molts són els convenis que milloren aquest contingut mínim i estableixen fins a 25 dies laborables de vacances.
El període o períodes en què es gaudeixen les vacances ve determinat pel que estableixi el conveni col·lectiu d’aplicació i haurà de fixar-se de comú acord entre l’empresa i els representants dels treballadors o entre empresa i persona treballadora en absència de representació. En cas de desacord entre les parts, hi ha la possibilitat d’acudir a la jurisdicció social que serà qui fixarà els dies de vacances i aquesta decisió no serà recurrible. Cal tenir present que hem de conèixer els dies de vacances, com a mínim, dos mesos abans de realitzar-les.
"En cas de baixa o incapacitat temporal, la persona treballadora no perd el dret a gaudir de les seves vacances retribuïdes"
Pot donar-se la circumstància que les vacances coincideixen amb una incapacitat temporal o suspensió del contracte de treball derivada de l’embaràs, el part o lactància natural. En aquests casos, la persona treballadora no perd el dret a gaudir de les seves vacances retribuïdes i el text de l’Estatut dels Treballadors recull la possibilitat de poder gaudir d’aquests dies que ens hagin quedat penjats, fins i tot després que s’hagi acabat l’any natural i sempre i quan no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del mes en que es van originar.
A la pràctica, algunes empreses permeten també que les seves persones treballadores, encara que no estiguin afectades per la situació que descrivíem a l’anterior paràgraf (incapacitat temporal o suspensió del contracte de treball), puguin acumular alguns dies de vacances per l’any següent.
Article 38. Vacances anuals
- El període de vacances anuals retribuïdes, no substituïble per compensació econòmica, serà el pactat en el conveni col·lectiu o en el contracte individual. En cap cas la durada serà inferior a 30 dies naturals.
- El període o períodes del seu gaudi es fixaran de comú acord entre l'empresari i el treballador, de conformitat amb el que s'estableix si s’escau en els convenis col·lectius sobre planificació anual de les vacances.
En cas de desacord entre les parts, la jurisdicció social fixarà la data que per al gaudi correspongui i la seva decisió no serà recurrible. El procediment serà sumari i preferent. - El calendari de vacances es fixarà a cada empresa. El treballador coneixerà les dates que li corresponguin dos mesos abans, com a mínim, del començament del gaudi.
Quan el període de vacances fixat en el calendari de vacances de l'empresa al qual es refereix el paràgraf anterior coincideixi en el temps amb una incapacitat temporal derivada de l'embaràs, el part o la lactància natural o amb el període de suspensió del contracte de treball previst en els apartats 4, 5 i 7 de l'article 48, es tindrà dret a gaudir de les vacances en data diferent a la de la incapacitat temporal o a la del gaudi del permís que per aplicació d'aquest precepte li correspongués, en finalitzar el període de suspensió, encara que hagi acabat l'any natural al fet que correspongui.
En el supòsit que el període de vacances coincideixi amb una incapacitat temporal per contingències diferents a les assenyalades en el paràgraf anterior que impossibiliti al treballador gaudir-les, total o parcialment, durant l'any natural al fet que correspongui, el treballador podrà fer-lo una vegada finalitzi la seva incapacitat i sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l'any en què s'hagin originat.