Una donació és la cessió d'una part a una altra o la disposició gratuïta d'una persona a una altra de béns immobiliaris, accions, altres elements, o efectiu. El beneficiari de la donació haurà de pagar l'Impost de Successions i Donacions, igual que en el cas de les herències, però amb unes condicions més dures.
Per què? Perquè en el càlcul de la base liquidable no s'apliquen les reduccions previstes per edat i parentiu, la qual cosa pot donar com a resultat una quota més alta. Segons la legalitat vigent, un fill que, per exemple, rep dels seus pares el regal d'un pis ha de declarar-lo com a donació i pagar la quantitat que li correspongui en impostos. Com a avantatge, la donació permet que es pugui fraccionar en diverses vegades, i aconseguir així un tipus de gravamen inferior. Les donacions s'han de separar entre si un període de més de tres anys, si no es vol que a efectes de pagar l'impost s'acumulin totes les donacions.
En el cas que els béns cedits generin beneficis anuals, com els lloguers, també s'hauran de declarar en l'IRPF anualment pel donatari. També és possible donar només l'usdefruit d'un pis i no la propietat completa, però sempre per mitjà d'escriptura pública. I si l'immoble està llogat, el donatari rebrà les rendes. És una manera de no perdre el control total sobre l'immoble i proporcionar a un fill una font d'ingressos mensuals o un lloc on viure però que no pot vendre. Sempre que es desitgi donar quantitats en efectiu, aquestes han de tributar per l'Impost de Donacions. Concretament, la donació dels primers 200.000 euros tributa en un 5%, de 200.000 a 600.000 euros en un 7%, i per més de 600.000 euros en un 9%. Podríem afirmar doncs que no és un cost massa elevat i resulta doncs interessant.
Si considerem una donació en vida d'un bé immoble, a efectes fiscals és com si es vengués i per tant s'ha de pagar l'impost de patrimoni i la plusvàlua municipal. En aquest sentit és millor esperar a la defunció i no donar en vida perquè en l'impost de successions es paga plusvàlua però no IRPF. A més, actualment a Catalunya en successions i donacions hi ha moltes bonificacions.
Una normativa actualment en revisió
Tot això parlem del present, ja que recordem que hi ha un grup d'experts treballant en com harmonitzar el galimaties de normatives autonòmiques en aquest àmbit que fa que una persona molt rica que rebi una empresa familiar pagui poc i en canvi el que rep un pis a l'Eixample de Barcelona pagui proporcionalment molt.
Sembla que la idea dels experts és per una banda homogeneïtzar l'impost a les diferents autonomies, per evitar casos flagrants que en una autonomia no es pagui quasi res, i, a altres es pagui molt. Per altra banda, una de les modificacions que es treballa és que l'impost no tingui tantes bonificacions, i que tothom pagui rebi el que es rebi, des de negocis fins a accions. Això sí, amb uns tipus baixos. La idea és que la persona que rebi alguna cosa que no s'ho hagi treballat pagui, però a uns tipus baixos. Particularment proposo uns tipus com el de l'actual impost de patrimoni -que per cert és un impost que havia de desaparèixer però que no s'acaba d'extingir mai- i, aquest sí que és un impost totalment discriminatori, ja que actualment només es paga a França, i, a Espanya, només en alguna de les autonomies, sent el nostre un cas molt flagrant, ja que a l'Estat espanyol es recapten 1.000 milions d'euros, dels quals 500 milions corresponen a Catalunya i aquest impost depèn exclusivament de la Generalitat. Per tant el català que sempre ha estalviat veu com la gent de casa seva li fa pagar un impost que a altres autonomies no paguen.
"El català que sempre ha estalviat veu com la gent de casa seva li fa pagar un impost que a altres autonomies no paguen"
D'altra banda, hi ha una figura que no és massa coneguda i en canvi és força interessant a escala fiscal: el pacte successori. A la pràctica consisteix en un testament irrevocable. Aquesta figura és molt interessant per una planificació familiar i altres casos com explicaré en un parell d'exemples.
El pacte successori
Imaginem una empresa familiar en la qual el pare porta l'empresa, amb tres fills: un d'ells a l'empresa i els altres no. A la pràctica, el fill que treballa a l'empresa pot ser que no ho faci amb ganes perquè quan el seu pare no hi sigui, els altres socis poden treure'l, i, si més no, tindran al dret a controlar-lo i a rebre els mateixos beneficis que el fill "treballador". En aquest cas, es fa un pacte successori pel qual el pare li dóna al fill el 51% però mentre visqui el pare segueix sent propietari rebent, per tant, els beneficis. El fill sap que tots els seus esforços seran recompensats quan rebi l'empresa.
Un altre cas és el d'un parent solter amb molts nebots, dels quals només el cuida un. Llavors es fa un pacte successori en el qual es dóna el pis al nebot que el cuida.
En qualsevol cas, sempre és millor anar a un especialista per aclarir qualsevol d'aquests problemes. A FiscalistesCEC, del Col·legi d'Economistes de Catalunya, tindran qualsevol expert en la matèria que aclarirà quina és la millor manera de resoldre el problema.