Recentment, el Ministeri d’Educació i Formació Professional ha publicat el Decret que desenvolupa la nova Llei orgànica aprovada el 2022. Un text dens i prolífic -potser massa i tot en alguns aspectes que poden donar peu a alguns recursos per invasió de competències- que, en tot cas, confirma una aposta clara per la Formació Dual i ajudarà a consolidar les experiències que, ja fa anys, algunes comunitats autònomes ja han endegat.
El Decret distingeix dues modalitats: la general amb un 25-35% de formació a l’empresa i la intensiva amb més d’un 35% del temps de formació a l’empresa. Això suposa un canvi molt important en la cultura de la Formació Professional tant per als centres de formació com per a les empreses, que hauran d’assumir un major protagonisme en la formació. Aquest enfocament, que és molt comú en altres països del centre i nord d’Europa, es basa en el criteri que hi ha coses que s’aprenen millor estudiant-les i altres que s’aprenen millor fent-les, i que les situacions d’aprenentatge real en el lloc de treball permeten adquirir molt millor les competències professionals.
Les situacions d’aprenentatge real en el lloc de treball permeten adquirir molt millor les competències professionals
L’objectiu és que els estudiants desenvolupin tant les seves capacitats teòriques com les pràctiques, totes elles necessàries per a l’exercici d’una professió, i així es redueixen els períodes d’adaptació a l’empresa una vegada estiguin contractats com a treballadors. Aquesta modalitat permet als joves ser més productius més ràpidament i, per tant, més rendibles a les empreses i també facilita reclamar millors salaris. Totes dues parts en surten beneficiades. En aquests moments de declivi demogràfic, en el que les empreses tenen més dificultats per trobar les persones qualificades que necessiten, la formació dual és també una bona via per a atraure joves a les empreses.
El canvi cultural que suposa la nova proposta de formació dual té tres vèrtexs: les empreses, els joves i els centres de formació. Les empreses han d’acceptar que si volen treballadors qualificats i ben preparats han d’oferir bones condicions de treball i s’han de comprometre en la seva formació. Potser la manca de mà d’obra qualificada constituirà un factor clau per a reorganitzar els sectors en favor de les empreses que inverteixin en innovació, tinguin personal ben format i ben pagat i amb bones condicions de treball. A llarg termini, les empreses que no ho puguin assumir tindran problemes seriosos.
El canvi cultural que suposa la nova proposta de formació dual té tres vèrtexs: les empreses, els joves i els centres de formació
És bo que els joves comencin a treballar més aviat i simultaniejar la formació amb el treball. En cas contrari, quan tenen el títol saben moltes coses, però en saben fer molt poques i encara menys coneixen la cultura d’empresa i és quan la seva entrada al mercat de treball és traumàtica. D’altra banda, també han de mentalitzar-se que la relació amb els seus tutors en el lloc de treball no és la mateixa que han tingut en el centre de formació. A l’institut els estudiants aprenien allò que els hi ensenyava el professor. I malgrat que sovint a l’institut ja han treballat per projectes, aquestes són, en definitiva, situacions simulades. A l’empresa el tutor dona suport i corregeix allò que el jove no sap fer, però és ell el que ha de responsabilitzar-se i implicar-se en l’exercici de la seva professió futura.
Els centres de formació han d’assumir plenament que l’objectiu principal de la Formació Professional és preparar els joves per a l’exercici d’una professió, tot i que després puguin millorar la seva carrera continuant els seus estudis a nivells superiors. Aquesta mentalitat és important per dotar els centres d’una cultura professionalista basada en el com fer les coses. Per això, cal que els professors estiguin al dia de l’evolució professional dels sectors de la seva especialitat i que valorin els aspectes productius i pràctics de la formació.
Aconseguir coordinar el canvi cultural que signifiquen aquests tres vèrtexs requereix un pla específic de suport a la implementació de la llei i el seu reglament i una estratègia de gestió del canvi. Aquest és el gran repte que recau sobre les comunitats autònomes responsables de la gestió del sistema d'FP en el seu territori i que haurien de rebre el suport del Ministeri d’Educació i Formació Professional. Sense aquest pla, la generalització de l'FP Dual pot tardar molt o desvirtuar-se i desaprofitar una gran oportunitat per aconseguir una relació més estreta entre les empreses i els centres de formació que beneficiaria a tothom i especialment els joves.
(*) Membre del col·lectiu CF2H format per Francesc Colomé, Josep Franci, Xavier Farriols i Oriol Homs.