La indústria contribueix de forma determinant i estructural a l’economia, al benestar i a la prosperitat. El sector industrial és la columna vertebral de l’economia europea. Genera gairebé 35 milions de llocs de treball directes i n’arrossega uns 70 milions d’addicionals en àmbits relacionats. A Catalunya, la indústria ha mantingut un pes al voltant del 19% de l’economia en els darrers anys (19,8% el 2020) i el 16% de l’ocupació. A Europa aquesta xifra és similar (19,4% el 2020), mentre que al conjunt de l’estat espanyol és inferior (16,3%) i a Alemanya, un dels països més competitius del món en qualsevol rànquing, arriba al 25% del PIB. L’activitat industrial genera el 80% de les exportacions d’Europa i acumula el 80% de la despesa privada en R+D+i. Una indústria competitiva és el motor d’una societat avançada, amb llocs de treball de valor afegit, distribució de riquesa i oportunitats. Per a una economia resilient, que sustenti un propòsit de prosperitat compartida, cal un sector industrial consistent, que s’adapti amb agilitat als nous imperatius tecnològics globals.
Els propers anys seran de transformació social i industrial en el marc de la digitalització i la sostenibilitat, no cal dir-ho. Venen (ja són aquí) la intel·ligència artificial i el big data, la robòtica col·laborativa, la nova mobilitat, elèctrica, autònoma, connectada i compartida; els materials funcionalitzables, la biotecnologia, la nanotecnologia, la plastrònica, el 5G, el 6G, el blockchain, la implantació massiva d’energies renovables i la transició verda en tots els seus vectors, la internet de les coses, les smartcities, els drons (amb les seves múltiples aplicacions), la visió artificial, la realitat virtual, la realitat augmentada, el reconeixement facial, l’hidrogen, les tecnologies d’impressió 3D...
Canviarà la societat i les relacions humanes; les ciutats, silencioses, sense els motors de combustió dels vehicles i amb els sostres recoberts de plaques solars; la mobilitat de persones, mercaderies i la gestió de residus. També es transformaran els llocs de treball, les feines i els negocis, amb el teletreball i amb la virtualització; les llars i els objectes (i la forma com ens hi relacionem) i cadascú de nosaltres, fins i tot, a nivell d’espècie, també canviarem, amb l’enginyeria biològica o l’enginyeria cibernètica.
El repte per a la indústria és doble, i en el cas de la indústria europea, triple
El repte per a la indústria davant aquest escenari és doble, i en el cas de la indústria europea, triple. Perquè, en primer lloc, és justament la indústria qui haurà de proveir moltes d’aquestes tecnologies a la societat, a les llars, a les ciutats, als individus, i a les empreses i, per tant, les ha de conèixer, desenvolupar, produir i, sobretot, s'ha d’innovar, dins d’una espiral dinàmica d’oportunitats i amenaces. En segon lloc, la indústria, alhora, ha de ser usuària d’aquestes noves tecnologies i ha de transformar-se per implementar-les i integrar-les al seu procés productiu, als seus productes, als seus sistemes d’informació. Fer-ho encertadament és garantia de competitivitat.
I, en tercer lloc, a més, en el cas de la indústria europea ho ha de fer més ràpidament que els seus competidors, trobant els seus espais de lideratge i procurant mantenir o recuperar competitivitat davant els Estats Units i Xina, que van per davant en diversos àmbits. La capacitat d’innovar des d’un punt de vista sistèmic, l’autopista d’innovació, l’ecosistema amb tots els seus agents públics i privats a nivell europeu ha d’estar a punt per accelerar aquesta onada de transformació tecnològica del concepte al mercat, de la idea a la indústria, i fer-ho en el context de pandèmia global i, a més, davant el desafiament climàtic i tots els seus imperatius inajornables.
La indústria catalana (41.031 milions d’euros l’any 2020 i 23.385 empreses amb assalariats), de la mateixa manera que la indústria europea, afronta aquests tres reptes rellevants, segurament crucials, associats als grans desafiaments globals i a les principals tendències de desenvolupament actual i a la disrupció i l’emergència de les tecnologies habilitadores clau. Fa unes setmanes, l’observatori de la indústria va publicar l’Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2020. Catalunya concentra l’1,9% de la indústria europea i suposa el 24,6% del total de la indústria de l’estat espanyol. Té una capacitat exportadora destacable amb un 34% de vendes a l’estranger que són el 26,9% de les exportacions espanyoles. Però hi ha una dada de l’estudi que apareix com un led vermell encès al mig del panell d’indicadors: amb un pes de l’1,9%, les empreses catalanes representen l’1,0% de la despesa interna en R+D de la indústria europea.
La indústria europea té reptes inajornables en aquest context; la indústria catalana més
En aquest context, que també confirma el Regional Innovation Scoreboard europeu, que situa Catalunya com un innovador moderat, per darrere de països líders innovadors com Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Àustria, Suïssa i Regne Unit, i per darrere d’innovadors forts com el País Basc o Madrid, la indústria catalana té encara un quart repte: la innovació tecnològica, industrial, aplicada i amb sentit econòmic com a vector de transformació que genera valor afegit i competitivitat. Com més alineats i conjurats en accelerar els processos d’innovació tecnològica, amb impacte positiu en l’economia, estiguin tots els agents públics i privats de l’ecosistema innovador, més gran serà el retorn. Hem de construir un entorn d’innovació, un ecosistema que acceleri de forma consistent les millors iniciatives.
Amb una visió compartida i compresa per part de tots els agents, amb finançament i inversió lògicament, i sobretot, amb propòsit i estratègia. Ha començat un cicle de transformació que durarà uns anys, una oportunitat que cal aprofitar per ressituar-nos en el taulell de joc. La indústria europea té reptes inajornables en aquest context; la indústria catalana més. Cal posar el focus en la innovació industrial per multiplicar el valor i l’impacte de les decisions estratègiques, per sustentar i fonamentar un model econòmic resilient i de futur.