Els 20 errors que cap emprenedor ha de cometre

Després de més de 20 anys d'emprenedoria, innovació i acadèmia, he arribat a compilar més de 50 errors en els àmbits de la gestió de la innovació, l'intraemprenedoria i l'emprenedoria, tant corporativa com a individual. Molts d'ells han estat viscuts en primera persona, en el que ha estat una meravellosa font d'inspiració i aprenentatge. A continuació, resumeixo una selecció de 20 errors que ja es podrien catalogar com a "clàssics". Aquests són els 20 errors que cap emprenedor ha de cometre:

1. Confondre bona idea amb un bon negoci. No tota idea de negoci és una oportunitat. Hi ha tres paràmetres clau per identificar i avaluar oportunitats de negoci: una proposta de valor potent i convincent, un equip humà capaç d'executar la iniciativa amb èxit i escollir el moment adequat per llançar-la al mercat.
2. Incapacitat d'acceptar la responsabilitat. Aquest error és un clàssic habitual en la nostra cultura. Som els primers a culpar a la crisi quan els negocis no van bé. Les empreses han d'acceptar els seus errors i responsabilitzar-se, "llançar pilotes fora", culpar l'entorn i a altres variables externes al negoci no hauria de ser una opció. L'equip que pilota la iniciativa és el principal responsable del que succeeixi en l'empresa.
3. No saps si funciona fins que ho proves. Cal ser valent, llançar-se i provar-ho, sinó mai saps si funcionarà. Cert és, que es necessita un equilibri entre la planificació i el risc: com més planifiquem, menys risc tenim.
4. El client és el rei. Cal potenciar la importància que té el client dins de les organitzacions. Qui és el teu client? Saps el que vol? Captes el que necessita? Tens contacte directe? Totes les preguntes plantejades ens fan reflexionar en veu alta de quanta cura tinc del meu client, que, dit alt i clar, és qui ens dóna de menjar.
5. Pensar que els teus clients són igual que tu. És un dels errors més comuns en impulsar una nova empresa o projecte d'alguna activitat que t'agrada o t'apassiona pensant que tothom és com tu, amb els teus mateixos gustos, necessitats i problemes. Normalment no sol ser així, per la qual cosa és un requisit indispensable contrastar allà fora si existeixen veritables compradors.
6. Si ho "munto", vindran. El client ja no ve solament. Cal sortir a buscar-lo. No cometem l'error d"aixecar la persiana" i no haver previst una inversió en màrqueting i sobretot comercial.
7. Amagar-nos darrere de l'escriptori. Cal sortir al carrer, testear el producte i rebre un feedback del nostre client objectiu, el més aviat possible. No importa si el producte no està acabat, caldrà simular que si ho està i l'hi posarem damunt de la taula. La informació que obtenim és crucial per orientar el desenvolupament al que veritablement vol el client.
8. Tenir certs acords amb els clients i no relacions comercials. La relació amb el client ha de ser intensa, de qualitat, de confiança, per mantenir-lo satisfet i poder així fidelitzar-lo. Cal anar més enllà de la mera relació.
9. No saber vendre. No importa la dimensió de la iniciativa, poden ser equips petits, noves companyies o unitats de negoci, la qual cosa és vital és que l'equip tingui caràcter comercial. Hem de vendre des del primer minut, i durant tota la posada en marxa i l'enlairament.
10. No tenir suficient gana. La necessitat aguditza l'enginy, precisament un ingredient fonamental per obtenir flexibilitat i capacitat de reacció quan els recursos són escassos i l'entorn exigeix més que mai.
11. No invertir els teus propis diners. Els primers que han d'invertir en el projecte són l'equip fundador, per així transmetre confiança i compromís. Solament així aconseguirem obtenir suport extern dels altres.
12. No identificar bé els costos. Sempre ens oblidem els costos, en una febre d'optimisme que ens envaeix en les fases inicials fruit de l'enamorament dels impulsors.
13. Et sedueix la facturació, i el benefici? L'obsessió en etapes inicials és vendre, però si no planifiquem bé els marges des de l'inici pot ser un llast per al nostre desenvolupament posterior. I no diguem si venem amb marge negatiu, per no haver sabut imputar bé tots els costos associats: com més venem, més perdem.
14. El mal de pedra. Succeeix quan l'equip ja ha obtingut el finançament necessari, després d'una dura etapa de cerca de recursos. La satisfacció ens pot portar a invertir aquests diners de manera irracional, acumulant actius que ens porten a tenir una percepció de creixement equivocada.
15. No entendre el teu cash-flow. Existeix una diferència entre facturar i cobrar. És imprescindible tenir una bona comprensió del funcionament dels fluxs de caixa de l'empresa, que sens dubte serà un element de tensió en posteriors etapes de creixement.
16. No fer anàlisi de sensibilitat: Planifica el teu fracàs. En acabar la planificació del negoci, analitzar-lo i veure que tan resistent és el teu negoci. Planificar el fracàs absolut sol passar per igualar les vendes a zero. I a partir d'aquí es veu que passaria si s'arribarà a aquesta situació extrema. És un exercici premortem útil per veure reaccions dels socis i anticipar decisions o solucions.
17. Escoltar els teus pares. Pel seu caràcter proteccionista no proporcionen consell de forma objectiva i recomanen sempre l'opció més prudent, segura i conservadora.
18. Confondre els rols d'inversor i treballador. Si inverteixes, la teva contraprestació són els dividends o recuperar la teva inversió en vendre. Si treballes, la teva contraprestació és cobrar un salari. Si inverteixes i treballes hauries de mantenir tots dos rols clars i independents per mantenir una bona dinàmica amb la resta dels socis.
19. No saber delegar. Una de les claus d'èxit és envoltar-te d'un equip millor que tu. Així mateix, delegar es converteix en ingredient essencial per créixer.
20. No intentar-ho! És l'error més gran de tots. La vida és massa curta i val la pena viure-la intensament. Pots suportar el sentiment de "que hagués passat si realment m'hagués llançat"? Deixa de pensar i comença a actuar.