Liquiditat a curt i innovació a llarg, les claus de l’èxit empresarial i de la prosperitat

Hi ha una dita del món dels negocis anglosaxó que sempre m’ha semblat molt encertada: turnover is vanity, profit is sanity, cash is king (la facturació és vanitat, el benefici és seny, l'efectiu és el rei). Aplicada a qualsevol empresa d’aquí, segur que tots pensem: quanta raó!

Si tens com a horitzó el curt termini i, per tant, la supervivència i la millora incremental de la teva companyia, aquesta màxima funciona, i bé. Si només et centres en les vendes, creixeràs amb peus de fang; si només incideixes en el marge sense convertir-lo en un actiu líquid, també aniràs coix.

"Cada dia al matí quan arribis, obre el calaix de la caixa, si n’hi ha, tranquil, treballa perquè al final de la jornada n’hi hagi més; si no n’hi ha, comença a pensar a tancar". Aquest va ser l’ensenyament d’un dels meus referents empresarials i, sens dubte, la liquiditat que genera el teu negoci, que surt del que ingresses cada dia i del marge que generes, és un indicador clau per assegurar que l’empresa funciona i sobreviurà a curt termini. Cash is king.

"La liquiditat que genera el teu negoci, que surt del que ingresses cada dia i del marge que generes, és un indicador clau per assegurar que l’empresa funciona i sobreviurà a curt termini"

Si, en canvi, ens fixem en perquè generem aquesta liquiditat, segurament arribarem a les raons que ens fan confiar a continuar generant aquest cash o en millorar-lo a mitjà i llarg termini. Quan ho fem, pensarem en el valor que aportem als nostres clients, en el marge que ells poden generar gràcies a la seva col·laboració amb nosaltres, cosa que farà que ens continuïn comprant i continuïn generant-nos aquest marge, aquests diners a nosaltres.

Com millorem el valor que aportem als nostres clients? Ho podem fer venent-los els mateixos productes que teníem a un millor preu, millorant els nostres costos, amb eficiència de processos o presentant-los nous productes o serveis millors que superen les seves necessitats i expectatives o, fins i tot, en generen de noves i obren nous mercats. Aconseguir això té un nom: innovar.

Si vols saber-ne més

 

   

Dipòsits i liquiditat, predominants en la cartera de l'inversor català    

 

 

Fins aquí podríem estar tots d’acord, però segur que immediatament pensarem en com financem la innovació. Perquè la innovació té risc, a vegades surt bé i a vegades no, oi?

A Catalunya i al sud d’Europa, en general, invertim menys en innovació o en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) que els nostres veïns del nord. A Baden Würtemberg o al sud de Suècia inverteixen més del doble que nosaltres (a Catalunya un 1,7% del PIB, allà per sobre del 3%). Per altra banda, comprovem sovint que els països que més inverteixen en R+D+I generen més ocupació de qualitat i, en general, són més pròspers que els qui ho fan amb menys intensitat, com nosaltres.

També sabem que els intents que s’han fet fins ara des de l’àmbit públic per millorar la inversió en R+D+I han estat benintencionats, però quan analitzem el seu impacte i preguntem a les empreses què en pensen, la resposta és: són ajuts insuficients i massa complicats. Malauradament, aquesta opinió no ha canviat després de veure els resultats de la darrera gran iniciativa per millorar la nostra competitivitat: els fons Next Generation Europe. En diversos fòrums empresarials he sentit que es referien a ells com els fons que van generar expectativa i il·lusió (quan tots fèiem manifestos d’interès i generàvem ambiciosos projectes de futur) per convertir aquesta esperança en decepció i desconcert.

"A Catalunya i al sud d’Europa, en general, invertim menys en innovació o en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) que els nostres veïns del nord"

Dit això, si esperem que hi hagi subvencions per tirar endavant els nostres projectes d’innovació, és que no són prou importants per a nosaltres. La clau de les inversions és el seu retorn. Amb els projectes d’innovació passa el mateix, al Return On Investiment (ROI) afegim-hi la i d’innovació i tindrem l’indicador clau: el ROII Return on Innovation Investment. Si som capaços de definir aquest ROII i posar fites i números a les idees innovadores que ens il·lusionen, segur que aconseguirem, per una banda, aprendre perquè alguns projectes funcionen i altres no i, per l’altra, tenir retorn positiu, ROII positiu, en cada vegada més projectes dels quals ens plantegem.

Si som capaços d’estructurar els nostres projectes d’innovació, prioritzar-los i tenir clar el seu ROII potencial i valorar el ROII final en les seves diferents etapes, no ens caldrà esperar les subvencions, sinó que seran un instrument per reduir el risc, millorar el ROII i accelerar la decisió. Si fem això, la inversió en innovació de les nostres empreses creixerà, la del país també i, per tant, ens assemblarem més a Àustria o a la regió d’Amsterdam, territoris basats en la indústria d’alt valor afegit i en la innovació, i no tant a Florida, que explota amb èxit el turisme, l’immobiliari i la formació universitària, però amb poca presència d’universitats d’alta qualitat i cap de la Ivy league o de les referents en tecnologia. És qüestió de valorar-ho i triar.

A Europa, per reduir el risc de la innovació i millorar la transferència del coneixement de les nostres universitats i centres de recerca a les empreses, fa anys es van crear els centres tecnològics. Com a Catalunya, Eurecat. Aquests centres tenim coneixement per aportar tecnologia diferencial a les empreses i ajudar-les a innovar i també en determinar perquè es generen ROII positius i perquè no. A Alemanya, amb la xarxa de centres tecnològics Fraunhofer i altres, o als Països Baixos, amb TNO, el sistema ha funcionat i s’ajuda a cada vegada més empreses a innovar de manera diferencial, hi ha més inversió en R+D+I i el seu impacte és evident en la prosperitat de dites regions. A casa nostra, Eurecat en 10 anys de vida ha triplicat les empreses amb qui fem projectes d’innovació i ha més que duplicat els seus ingressos. Anem bé, però estem lluny encara dels referents mencionats.

A Eurecat sabem què vol dir el ROII i com millorar-lo i estem disposats a compartir-ho, i podem continuar creixent ben alineats amb les prioritats del país, fent realitat les virtuts de la col·laboració publicoprivada. Ho farem, però ho faríem encara més, si els nostres centres de recerca i universitats poguessin invertir més temps i talent en transferir i compartir projectes amb Eurecat i s’ajudés més les empreses a millorar el seu ROII. Es tracta de convertir aquesta cadena de valor de la innovació en un cercle virtuós dins un ecosistema estable i interconnectat.

Si som capaços d’assegurar el curt i pensar en el llarg termini i ho fem col·laborant amb entitats com els centres tecnològics, millorarem el ROII i hi haurà més inversió en R+D+I i més prosperitat a llarg termini per a les nostres empreses i per a la nostra societat. Certament, hi ha altres variables a tenir en compte, com l’alineació de la formació i la generació de talent amb aquests principis i també altres efectes positius, si ho aconseguim. Penso en la retenció, el desenvolupament i l’atracció de talent innovador. De moment, però, espero que compartiu amb mi una conclusió: a curt termini cash is king, però a llarg innovation is queen.