Durant l'exercici 2020 s'ha produït una autèntica convulsió en la regulació del concurs de creditors. Els canvis s'han produït tant per la regulació excepcional generada després de la declaració de l'estat d'alarma acordada pel Reial Decret 463/2020 del 14 de març, fonamentalment a través del Reial Decret Llei 16/2020 del 28 d'abril, de Mesures Processals i Organitzatives per fer front a la covid-19 en l'àmbit de l'Administració de justícia i per la Llei 3/2020, del 18 de setembre de Mesures Processals i Organitzatives per fer front a la covid-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia, com per l'entrada en vigor del Reial Decret Legislatiu 1/2020 del 5 de maig, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Concursal.
La normativa excepcional de referència ha tingut i té per finalitat afavorir l'agilització de la justícia en un escenari previsible de col·lapse després de la pandèmia i l'establiment de mesures tendents a evitar el col·lapse de l'activitat empresarial per aplicació de les regles ordinàries reguladores del concurs de creditors.
Serveixi d'exemple en relació a aquest assumpte la suspensió de l'obligació de promoure el concurs de creditors del deutor fins i tot en situació d'insolvència actual (art. 11.1 del Reial decret 16/2020 i art. 6.1 de la Llei 3/2020); la suspensió de l'admissió a tràmit de les sol·licituds de concurs necessari, dotant de preferència a la sol·licitud de concurs voluntari encara quan fos promoguda amb posterioritat a aquella pel deutor (arts. 11.2 del Reial decret 16/2020 i 6.2 de la Llei 3/2020); o l'atribució del dret de vot en punt de conveni a creditors classificats en la legislació concursal comuna com especialment relacionats (art. 12 del Reial decret 16/2020 i art. 7 de la Llei 3/2020).
Especialment canviant ha estat el tractament de la liquidació en la legislació excepcional. Com és sabut, el Reial Decret Llei 16/2020 en aquest punt, establia en l'art. 15, una regla de realització consistent en l'externalització obligatòria del procés de realització de la massa activa, de manera que tots els processos de liquidació havien de ser extrajudicials.
Aquesta mesura excepcional i nova ha vingut a consolidar i normalitzar, fonamentalment, l'ús de les entitats especialitzades com a autèntiques col·laboradores de l'Administració de Justícia en seu concursal.
Aquesta mesura excepcional ha vingut a consolidar i normalitzar l'ús de les entitats especialitzades com a autèntiques col·laboradores de l'Administració de Justícia en seu concursal
Curiosament, la Llei 3/2020, en el seu article 10, va venir a alterar aquest règim excepcional, recuperant la possibilitat de la subhasta judicial, proscrita en la regulació anterior. Però aquesta novetat (escassament justificada pel que fa a l'exposició de motius d'ambdues disposicions legals no conté diferències en relació a aquesta qüestió) no ha alterat la presència consolidada i constant dels operadors privats en la realització de la massa activa.
En definitiva, sembla que la normativa excepcional generada per la pandèmia, en relació a la liquidació concursal, ha vingut a normalitzar, encara més si pot ser, l'ús de les entitats especialitzades com un sistema alternatiu i especialment eficient de realització d'actius.
Però l'entrada en vigor del Decret 1/2020 de 5 de maig, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Concursal, ha vingut a complicar encara més el treball dels Jutjats Mercantils, atès que, amb relativa freqüència, el nou text refós ha modificat la Llei Concursal en termes que sobrepassen el mandat que el poder legislatiu va atribuir al poder executiu mitjançant la disposició final vuitena de la Llei 9/2015 de 25 de maig.
Un exemple ja constat d'aquest excés en la redacció del text refós de la Llei Concursal pogués ser el tractament que aquesta última dona als crèdits de dret públic contrets per les persones físiques en concurs, especialment en relació a la concessió del denominat Benefici d'Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI).
La llei ha vingut a complicar encara més el treball dels Jutjats Mercantils
Com sol ser freqüent, els Jutjats Mercantils de Barcelona han abordat amb valentia aquesta qüestió, pronunciant-se sobre la mateixa, per exemple, en les següents resolucions judicials: acte de data 23 de setembre de 2020 del Jutjat Mercantil nº 10 de Barcelona que en aquest sentit declara: "L'entrada en vigor del text refós de la LC, amb la modificació del règim d'extensió dels efectes de l'exoneració en l'art. 491 de la LC, no ha de suposar una modificació de l'anterior doctrina jurisprudencial (en referència a la sentència del Tribunal Suprem de 2 de juliol de 2019) en apreciar-se que el citat art. 491 ha de ser inaplicado per vulnerar l'art. 82.5 de la Constitució Espanyola".
En el mateix sentit, l'acte del Jutjat Mercantil nº 11 de Barcelona de 27 de novembre de 2020 i la sentència del Jutjat Mercantil nº 3 de Barcelona de 18 de setembre de 2020.
Esperem que la projectada modificació del propi text refós de la Llei Concursal per la transposició de la Directiva Comunitària 2019/1023, sobre Reestructuració i Insolvència, de claredat definitiva a aquesta qüestió en el sentit de no establir preferències en favor de crèdits públics que impedeixin per fi l'objectiu de la norma, això és, la recuperació de la persona física en l'activitat econòmica.