Portem gairebé 20 anys escoltant a diferents economistes que ens presagien crisis constantment o que seguim en elles, i gairebé mai ens donen receptes per a evitar-les o suggeriments per al futur. Què està passant? Simplement, estem en una etapa diferent en la manera de fer les coses, és un nou model i paradigma. El capitalisme ha d'evolucionar cap a un sistema més just i equitatiu; el sistema actual ha prescrit, cal buscar fórmules empresarials més democràtiques, compartir riscos i èxits, implicar per igual en els projectes a empresa i empleat, desenvolupar actituds col·laboratives. Al mateix temps, cal abandonar el model que "papà Estat" ho paga tot.
En paral·lel, i com a conseqüència, el món de la contractació i incorporació de persones a les empreses, així com la seva sortida d'aquestes, i la dinamització del mercat laboral en general, requereix actuacions disruptives però necessàries. A continuació, relatem 10 receptes que ens haurien d'ajudar a evolucionar en algunes coses i dinamitzarien el mercat laboral:
1. "Tornem la Xina a casa": tornem la indústria al nostre país
Tal com s'està veient, no sols del sol, platja, paella i turisme pot viure un país, encara que també és un sector necessari. Ni tampoc només de la construcció, que també ho és. Hem de tornar a ser forts en l'àmbit de la producció, la indústria i serveis i amb ells crear ocupació. La Xina i altres països del Sud-est asiàtic es van emportar, o els lliurem, la nostra producció, es van convertir en la fàbrica del món, amb el consegüent impacte en les economies locals i en el medi ambient, en nom de la globalització.
Aquest model s'ha demostrat equivocat. El trencament d'estocs que es va produir en moltes indústries quan les plantes xineses van frenar la seva producció és un mer detall quan hem comprovat amb perplexitat com els països, principalment europeus, ens barallàvem per aconseguir el seu material sanitari, la qual cosa va provocar una subhasta, amb el consegüent efecte en preus, a més de la mala qualitat d'algun dels seus productes, tant de test com de material de protecció.
Per tant, hem de recuperar la producció deslocalitzada, hem de retornar-la i donar-li valor afegit. I per a poder tornar a tenir la producció a casa és important que des de l'Administració s'ajudi i es tingui la possibilitat de facilitar espais i impostos alineats amb la voluntat d'incentivar que es fabriqui aquí.
2. Reindustrializar el territori
No deslocalitzem més, el món està agafant una tendència de desglobalització, però tenint en compte la nova economia, verd, digital i sostenible. Apartem-nos de les grans ciutats, anem a viure en entorns més sans, redistribuïm la població, creiem ocupació i fem fàbriques/ serveis sostenibles anés de les grans ciutats i de les seves metròpolis.
Acabem amb a l'esclavitud de l'antiguitat en els nous contractes. Flexibilitat i treball, amb el sistema de bossa compartida, com a model de contractació i de desvinculació contractual per totes dues parts.
Proposem limitar la tipologia de contractes, que han de ser àgils i comprensibles: indefinit (amb la bossa compartida); treballs per obra i servei (projectes; amb limitació de temps); aprenentatge (joves que comencin); sèniors en la seva recta final laboral.
No provoquem ni facilitem les jubilacions anticipades i que, per descomptat, sense que li costi res a l'Estat.
En què consisteix la bossa compartida? Tant l'empleat com l'empresa ingressen cada mes en igual proporció en una borsa X euros per a acumular fons per a quan vulguin o hagin de separar-se professionalment (cal regular-lo). Això els permetrà a totes dues parts desfer l'acord de col·laboració unilateralment i disposar de la bossa acumulada, independentment de qui prengui la decisió: es tracta d'una cultura igualitària. Desapareix el concepte de liquidació per antiguitat. L'efecte bossa dóna flexibilitat i llibertat a totes dues parts. L'empleat no està subjecte a la pressió de romandre en l'empresa per a poder cobrar indemnització, ja que la té controlada; i l'empresari pot prescindir del treballador quan el seu rol ja no és necessari, i no haver de preocupar-se de quant li costa acomiadar i si té els fons per a això.
El rol del sindicat ha de ser un altre a l'actual. Les empreses i els mànagers han de canviar també la seva manera de gestionar a la gent.
3. Millora dels serveis d'ocupació (SOC / SEPE)
Reducció del temps de prestació desocupació i millor orientació professional: prestació d'entre 6 i 12 mesos com a màxim i des del primer dia preparant i formant a la persona que estigui en l'atur per a nous llocs que aniran sent necessaris en el món laboral actual i futur. És un atur proactiu i totalment focalitzat a donar sortida professional a una persona que no té treball.
4. Canvi del model de contractació de l'Administració Pública
No més contractació de funcionaris amb contracte per a tota la vida. Adequar la contractació d'aquests professionals a les necessitats reals, cal reestructurar clarament l'Administració Pública. Sí a contractar persones per a treballs en l'Administració Pública, però amb els contractes privats. Cal respectar els acords d'abans, però des d'avui cap treball més per a tota la vida. Contractar un treballador eficient i motivat, que si un dia es desmotiva o vol créixer pugui sortir de l'Administració com de qualsevol altre lloc de treball en qualsevol empresa.
5. Fomentar la mobilitat professional
Màxim 6/8 anys en un lloc de treball. Que la gent sigui feliç en el treball (oportunitat de cada X anys canviar d'activitat o rol, en la mateixa empresa o fora d'ella). Els llocs, els càrrecs, les presidències (polítiques o no) no més d'un màxim de vuit anys (els dos últims ja estem preparant-ho per a altres àrees i responsabilitats futures).
Formació contínua. No val allò de fer tota la vida el mateix, és desmotivador i deixa d'aportar valor, i no ajuda al desenvolupament intel·lectual, emocional i d'autoestima de les persones. Portar 20 anys en la mateixa empresa, en el mateix càrrec, no acumula 20 anys d'experiència, sinó tan sols 1 any d'experiència repetit 20 vegades.
6. Noves maneres de treballar
El teletreball ens està ensenyant que hi ha altres formes i estils diferents i interessants per a treballar. Anar a l'oficina és necessari, però no fa falta cada dia; es podrien organitzar torns. Això suposaria menor mobilitat/ trànsit i per tant menor contaminació i millor conciliació personal. Hi ha treballs presencials que són impossibles de modificar. A més, el fet de conciliar millor amb la teva vida personal tindria un efecte positiu en l'economia, dinamitzant-la i generant ocupacions.
7. Defensar la permanència de les empreses locals
Queda prohibint la venda d'empreses a competidores estrangeres, sinó és amb unes condicions especials prioritzant i potenciant les empreses catalanes i espanyoles. No hem d'estar en mans d'inversors estrangers. Orgull del nostre, i control, (els sona el cas Nissan?), del destí de les ocupacions. Com argumenta el conseller d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonés, el finançament del que fa aportació la Generalitat i altres institucions públiques s'estructuri en forma de capital, i no de subvencions que no permeten influir en les decisions. Siguem francesos.
8. Aportacions del talent sènior
Hem d'intentar que no es perdi el capital intel·lectual que ens aporta la gent que es jubila. Fer un “testament conceptual” no pot ser que es jubili un treballador i no deixi testament de coneixements, no es pot perdre tot el que ha après (fugida de capital intel·lectual). En l'última etapa de vida laboral cal deixar un llegat i un traspàs de coneixements generacional (idealment documentat).
9. Derogar l'Ingrés Mínim Vital
Encara que és la llei més recent aprovada pel Govern, és una decisió que no incentiva a buscar treball, sinó que fomenta l'economia submergida i cronifica la pobresa. En aquesta situació els estem donant els peixos, no els estem ensenyant a pescar. Estem molt a favor d'invertir aquests recursos a formar als aturats perquè puguin aconseguir ocupació, però no subvencionar la seva falta de treball. Així sí que els donem les canyes perquè puguin pescar els seus peixos
10. Pujar el Salari Mínim Interprofessional
Una pujada del salari dels treballadors incentiva a aquests a incorporar-se al mercat laboral, que en els últims anys s'estava assecant, i els motiva a treballar de forma més eficient, la qual cosa deriva en major productivitat en les empreses. Encara que existeix el corrent d'economistes que suggereixen el contrari, s'ha demostrat que la pujada del SMI experimentada els últims anys (2019 i 2020) no ha tingut un efecte negatiu en la creació d'ocupació.
Altres consells en favor d'una economia més social i democràtica
1. Reduir el nombre de polítics i burocràcia. En aquests moments paguem impostos per a mantenir Ajuntaments, Comarques, Diputació, Autonomia, Senat, Parlament, Nació Espanyola, Comunitat Europea. Aquests són molts sous, molts nivells i sona a molta burocràcia, molta gent que viu d'això i poc a aportar. Hi ha un excés de polítics i d'assessors. La proposta passa per suprimir al voltant del 50% de càrrecs i polítics. La digitalització està demostrant que en el Parlament sobra molta gent, cal baixar despeses innecessàries com sigui i aportar-los a sanitat, educació i altres àrees que més ho precisen.
2. Exigència d'un perfil per a ocupar càrrecs públics: qualsevol polític que ens representi al nivell que sigui ha de reunir uns requisits mínims de formació i capacitació. Estudis, experiència en empresa privada i/o pública, idiomes i competències personals. El carnet de partit només no val per a ocupar càrrecs. Cal garbellar per a assegurar-nos que qui arriba a aquests càrrecs és per a servir, no per a servir-se. No podem estar en mans de mediocres.