On puc fer volar un 'drone'?

La sobtada aparició dels drones al mercat ha obligat les administracions a regular l'ús de les aeronaus no pilotades i principalment busquen la seguretat pública

Proposa una pregunta als nostres experts a través de redaccio@viaempresa.cat
Proposa una pregunta als nostres experts a través de redaccio@viaempresa.cat
experto legal en drones
07 de Juliol de 2016

Una vegada més la tecnologia ens posa a prova. Aquest cop de la mà dels drones. No són cap moda, han arribat per quedar-se. Sigui com sigui, la proliferació d'aquests aparells està obligant als Estats a regular el seu ús. És fonamental associar el concepte drone amb el d'aeronau, ja que el primer sempre va lligat al segon. En definitiva, l'assimilació del binomi drone-aeronau és bàsic per comprendre l'encaix d'aquesta tecnologia en el Dret.

La norma magna del Dret Aeronàutic és el Conveni de Chicago. L'òrgan encarregat de vetllar per la seva aplicació i compliment és l'International Civil Aviation Organization, que no regula dels drones a escala mundial però que sí que fixa les bases que ha de seguir tota normativa d'índole aeronàutica, i els drones són aeronaus.

A l'Estat espanyol, l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) -que depèn del Ministeri de Foment- és l'òrgan encarregat de vetllar per la seguretat de l'aviació civil en territori espanyol, és a dir, d'exercir les competències en matèria de control de la circulació aèria general en temps de pau i de vetllar perquè es compleixin les normes d'aviació civil en el conjunt de l'activitat aeronàutica d'Espanya.

De forma cronològica, la legislació específica espanyola dels drones és diversa. La primera és la Circular AESA, que estableix que davant l'ús cada cop més creixent de drones i per tal de posar ordre mentre es redactava el que actualment és la normativa espanyola de drones, i que resultava súper restrictiva i prohibia l'ús d'aquestes aeronaus amb fins comercials o professionals.

L'article 50 del Reial Decret-llei 8/2014, de 4 de juliol, suposa una regulació provisional sobre l'ús dels drones. Posteriorment, aquesta normativa va ser tramitada com a llei, procés que va culminar al 2014 amb la publicació al BOE de la Llei 18/2014, de 15 d'octubre. Aquesta és l'actual regulació de drones a l'Estat espanyol i els requisits que exigeix per a poder operar són els següents:
-Estar registrat a AESA
-Comptar amb una assegurança de responsabilitat civil específica per aeronaus
-Ser pilot de drones
-Tenir un certificat mèdic en vigor

Les limitacions imposades a l'hora de volar també són vàries: no operar en zones urbanes, no sobrevolar aglomeracions de persones, no volar de nit, no operar en espai aeri controlat i no volar a prop d'aeroports, aeròdroms, etc.

Actualment, el projecte de Reial Decret pel qual es regula l'utilització civil de les aeronaus està pendent d'aprovació, però el panorama actual polític espanyol, juntament amb l'activitat (cada cop més potent) per part de la Unió Europea (UE) de treure una normativa relativa als drones d'abast europeu, poden finalment deixar en un no res aquest projecte. No obstant això, és interessant destacar que adopta un caràcter més flexible i permissiu en relació a l'actual normativa donant via lliure, en alguns casos i sota el compliment estricte de determinats requisits, a poder sobrevolar zones urbanes o aglomeracions de persones i a poder volar més enllà de l'abast visual del pilot, cosa que avui dia no està permès.

La normativa europea i mundial
Pel que fa al panorama europeu, l'European Aviation Safety Agency va publicar un document -per encàrrec de la Comissió Europea- que recull propostes sobre com ha de ser la futura normativa europea relativa alsdrones: tots els drones passen a estar regulats per part de la UE; ja no es classifiquen d'acord amb el seu pes (com actualment fan els Estats membres) sinó d'acord amb el risc que suposa l'operació que realitzi cada un d'ells i s'estableixen tres categories -de menor a més gran risc operacional.

Per últim, en l'àmbit mundial, hi ha dues classes d'Estats, els que han regulat els drones i els que no. En general, les normatives corresponents dels primers coincideixen en què no es permet sobrevolar zones urbanes i aglomeracions de persones; volar més enllà de l'abast visual del pilot; volar de nit i compartir espai aeri amb altres usuaris com avions i helicòpters.

La realitat és que de sobte han aparegut els drones i els Estats s'han trobat sense legislació específica al respecte. Actualment, els drones es perceben més com amenaça que com oportunitat i, com a resultat, les regulacions vetllen bàsicament per la seguretat provocant una pèrdua d'oportunitats industrials i de desenvolupament comercial.

En l'àmbit mundial, el desenvolupament de la indústria dels drones és imparable i les legislacions restrictives únicament comportaran una dificultat per les empreses afectades en la ràpida cursa mundial que tot just ha començat. Els polítics, legisladors i la societat en general hem de ser conscients que, si realment volem jugar a la "Drone Champions League, hem de crear l'entorn adequat que ho faciliti i, per descomptat, això implica que la normativa legal equilibri d'una forma més eficient el binomi seguretat-llibertat.